1.2. Errors

Sempre que mesurem vam intentar esbrinar el valor real de la magnitud que intentem determinar. No obstant això, és impossible obtenir el valor totalment exacte d’una mesura. Ja que no podem saber la mesura totalment exacta, el que podem fer és saber si ens acostem molt o poc al valor real de la mesura. Per a això el que es fa és establir uns “marges de seguretat” dins dels quals sabem amb seguretat que es troba el valor real de la mesura. A aquests “marges de seguretat” és al que anomenem ERRORS en la mesura.

L’error no és un error o equivocació, sinó una manera de saber el prop o lluny que estem del valor real d’una mesura. Les principals causes d’aquest error són degudes a:

  • La persona que realitza la mesura.
  • La precisió de l’aparell de mesura.
  • El mètode de mesura i errors accidentals incontrolables.

Com és impossible saber el valor exacte, se sol repetir una mateixa mesura diverses vegades, considerant com a millor valor o valor més probable a la mitjana aritmètica dels valors obtinguts.

Classificació qualitativa i quantitativa dels errors

Qualitativament els errors es classifiquen en:

  1. Errors aleatoris o accidentals: són errors que no es poden evitar perquè es desconeixen les causes que els originen, són deguts a l’atzar.
  2. Errors sistemàtics: són errors que si es poden evitar perquè es coneix la causa que els origina. Les principals causes dels errors sistemàtics són:
  3. Instrumentals: són deguts a defectes de l’aparell.
  4. L’observador: són deguts a errors que comet la persona que realitza la mesura.
  5. Del mètode o procediment de mesura: deguts a la forma o protocol de fer la mesura.

Quantitativament els errors es classifiquen en:

  • Error absolut (Ea): és el valor absolut de la diferència entre el valor vertader i el que hem mesurat. Si no hi ha possibilitat de conèixer el valor veritable, repetim el mesurament diverses vegades i prenem el valor mitjà com a valor vertader.

Ea = / Vverdadero – Vmedido /

Exemple: 3,2 ± 0,1 m

Indica dins dels marges en els quals es troba la mesura. El signe ± vol dir que la desviació es pot produir per defecte o per excés; és a dir el valor veritable està comprès entre 3,2-0,1 i 3,2 +0,1.

  • Error relatiu (Er): és l’error que es comet per unitat de mesura. S’expressa com el quocient entre l’error absolut i el valor real (o valor mitjà). Indica el “bona o dolenta” que és la mesura “i ens dóna la veritable idea de l’exactitud de la mesura. El errors relatiu s’expressa en% pel que no té unitats.

Er = Ea * 100 / Valor mitjà

Mesures directes i indirectes

Les mesures directes són aquelles que s’obtenen amb un instrument de mesura sense la realització de càlculs, per exemple una longitud obtinguda amb un regle, un temps determinat amb un cronòmetre, etc

Les mesures indirectes són aquelles que s’obtenen mitjançant càlculs utilitzant mesures directes. Per exemple: si es vol determinar el volum d’un cilindre és necessari mesurar amb un regle l’altura del cilindre, el radi i després aplicar la fórmula per determinar-ho. (V = Π R2 h)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s