Teoria de la selecció natural
A la fi de segle, C. Darwin (1809-1882) i A. Wallace (1823-1913) van millorar les idees lamarckistes, rebutjant l’herència dels caràcters adquirits i introduint els conceptes de variabilitat de les poblacions i selecció natural, que són algunes de les idees més importants del procés evolutiu; la variabilitat ens explica que en una població pertanyent a una espècie determinada hi ha una gran varietat d’individus diferents, cadascun dels quals s’adapta de diferent manera a un ambient determinat, de tal forma que uns s’adapten millor (viuen millor) que uns altres, i això repercuteix en la quantitat de descendents que poden tenir, de manera que els quals viuen millor tenen més descendents, és a dir, són seleccionats per la naturalesa per a viure i tenir més fills.
El procés de la selecció natural és la base de tot el canvi evolutiu. Es basa en els conceptes de la supervivència del més apte i reproducció diferenciada.
- La Supervivència del més aptes implica que els organismes que estiguin adaptats el millor possible al seu ambient seran els que més probablement sobreviuran
- La Reproducció diferenciada indica que els organismes millor adaptats deixen més descendents en un terme mitjà.
La selecció natural és el procés pel qual els organismes millor adaptats desplacen lentament als organismes menys adaptats. Això condueix a l’acumulació lenta de canvis genètics favorables en una població. La selecció natural actuant sobre moltes generacions pot canviar els atributs bàsics de la població original d’organismes. Aquestes adaptacions que impliquen avantatges per a la supervivència dels seus propietaris – i així conduïr a la reproducció creixent en terme mitjà – tendeixen per a dominar el toll de gens a causa de la selecció natural. Quan la selecció natural funciona sobre un nombre extremadament gran de generacions, pot donar lloc a la formació d’una nova espècie.
A Anglaterra hi ha dos diferents tipus d’espècies d’arnes motejades: grisa clar i gris fosc. Les de color gris clar solien ser les més comunes, però els investigadors van observar que entre 1848 i 1898 es van imposar les de color gris. De fet, només 2% de les arnes que es trobaven prop d’una ciutat industrial eren grisa clar. Aquest canvi en la coloració de les arnes va ocórrer al mateix temps que el carbó es convertia en el combustible per a plantes elèctriques més important d’Anglaterra. El carbó no és una font d’energia molt neta, i la crema de grans quantitats va omplir de sutge a l’aire de Londres i altres ciutats industrials. El sutge es va assentar sobre la terra, edificis i fins a troncs dels arbres. Els troncs dels arbres van passar de ser gris clar a ser gris fosc. Les arnes motejades són molt actives durant la nit, però depenen durant el dia de llocs on poder camuflar-se a fi d’evitar predadors. Les arnes de color gris clar ja no quedaven bé camuflades sobre els troncs enfosquits. Degut al fet que els seus predadors eren capaços de veure més fàcilment les arnes grisa clar, les arnes grisa fosc eren les quals tenien majors possibilitats de sobreviure i reproduir-se. Eventualment, les arnes que predominaven en la zona industrial d’Anglaterra eren les de color gris fosc, i les arnes de color gris clar predominaven en les regions no industrialitzades (on els troncs dels arbres encara eren de color clar). Diversos estudis científics han provat la hipòtesi que la coloració de les arnes motejades es va deure a una selecció natural. Per exemple, un científic anomenat Kettlewell va criar ambdues varietats d’arnes, i les va identificar per a poder trobar-les novament. Després va alliberar certa quantitat de cadascuna de les varietats en una regió on la contaminació era elevada, i altres en una regió de poca contaminació. Temps després, Kettlewell va ser a recapturar tantes arnes com va poder, en cadascuna de les àrees on les havia deixat. Va descobrir que una major quantitat d’arnes grisa fosc havien sobreviscut sota el sutge que cobria la zona contaminada, i major quantitat arnes de color gris clar van sobreviure on els troncs dels arbres havien romàs color clar. Això va sustentar la hipòtesi que el canvi de color de les arnes era resultant d’una selecció natural.
La selecció natural, ajudada per altres forces evolutives tals com les mutacions genètiques, provoquen canvis graduals en els individus que acaben per donar lloc a l’aparició de noves espècies, podent desaparèixer l’espècie de la qual provenen (per exemple, el Homo sapiens actual prové del Homo antecessor que està extingit).
Aquest procés de transformació gradual d’una espècie en altra nova rep el nom d‘evolució biològica o darwiniana.
Darwin i Wallace es van trobar amb el problema d’explicar per què existia aquesta varietat d’individus i per què havia trets que sí s’heretaven, ja que quan van publicar les seves obres no es coneixien encara els treballs de G. Mendel sobre l’herència dels caràcters.
Teoria Neodarwiniana
Avui dia la teoria més acceptada és el NEODARWINISME proposat per T. Dobzhanzky, que és la idea d’evolució darwiniana vista a la llum de la genètica, la qual cosa permet explicar que la varietat d’individus en una espècie es deu al fet que posseïxen diferent informació genètica, i per això es poden heretar certs caràcters, ja que es transmeten a través dels gens d’una generació a una altra.
Teoria de l’equilibri puntuat
Alguns biòlegs com Stephen Jay Gould, i, sobretot, els paleontólogos solen discrepar de les idees neodarwinistas en l’aspecte de la velocitat a la qual es produïxen els canvis en les poblacions que acaben donant lloc a espècies noves; ells, a l’estudiar els fòssils, el que observen és que aquests canvis semblen produir-se molt més de pressa del que indica el neodarwinisme i l’evolucionisme en general: el registre fòssil no ens parla de canvis graduals al llarg de moltes generacions, sinó de canvis molt més ràpids, en molt poques generacions, que converteixen a unes espècies en unes altres com resposta als canvis en el mitjà, és com si l’evolució avancés a salts: és la denominada Teoria saltacionista, o teoria de l’equilibri puntuat.
- L’arbre de la vida de Darwin presentaria un aspecte dendriforme: cada bifurcació representa un acestre comú i les branques truncades representen extincions.
- Segons l’equilibri puntuat, les espècies surgeixen plenament constituides, tal i com ens revela el registre fòssil.
biolulia.wordpress.com 