En els darrers anys s’ha produït un canvi en els hàbits alimentaris que ens allunyen de la dieta mediterrània.
Quan la dieta habitual s’aparta de la dieta equilibrada apareixen trastorns i malalties provocades per una mala nutrició.
Obesitat
Consisteix en un excés de greix corporal que condueix a un pes elevat de l’organisme. Representa el problema de salut més important en els països desenvolupats.
La causa de l’obesitat és el consum excessiu d’aliments energètics, especialment greixos i sucres, acompanyat d’una escassa activitat física, associat a altres factors que poden ser genètics, psíquics, hormonals o sobrenutrició infantil.
L’obesitat redueix la vida de la persona i condueix a altres malalties: diabetis, hipertensió, malalties coronàries, problemes respiratoris, dolors d’esquena, gota, artrosi, etc.
L’aterosclerosi
És l’engrossiment de la paret interna de les artèries a causa de l’acumulació de plaques anomenades ateromes, formades principalment per colesterol.
L’acumulació de ateromes redueix el diàmetre de les artèries dificultat la circulació de la sang i pot portar al seu taponament.
Aquesta malaltia es produeix per elevada ingestió de greix d’origen animal i la seva perillositat va associada al sedentarisme i el tabaquisme.
Recomanacions: substituir el consum de greixos animals per la dels vegetals i els peixos blaus, activitat física i controlar l’estrès.
La celiaquia
La celiaquia és una malaltia caracteritzada per la inflamació crònica de part de l’intestí prim causada per una proteïna anomenada gluten, que es troba present en el blat, sègol i ordi, principalment.
Aquesta proteïna genera una reacció autoimmune que causa la inflamació de l’intestí prim interferint en l’absorció normal de nutrients.
Els símptomes es manifesten amb diarrea, fatiga, pèrdua de pes, erupcions a la pell, ventre inflat així com retard en el creixement i en desenvolupament.
El tractament més eficaç és el canvi de dieta amb aliments que no incloguin gluten.
Transtorns de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) engloben diverses malalties cròniques i progressives que, tot i que es manifesten a través de la conducta alimentària, en realitat consisteixen en una gamma molt complexa de símptomes entre els quals preval una alteració o distorsió de la autoimatge corporal, un gran temor a pujar de pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a través d’una imatge corporal.
Bulímia
La bulímia es caracteritza per una preocupació excessiva pel pes i la seva figura, amb falta d’autocontrol en l’alimentació, que fa que la persona mengi de forma convulsiva i desordenada, sovint en excés, sense gana i d’amagat, per després sentir-se culpable i prescindir d’allò ingerit provocant el vòmit o ingerint medicaments per aprimar, laxants o diürètics que l’ajudin a eliminar l’ingerit.
Anorèxia nerviosa
Es caracteritza per una por intensa a guanyar pes i per una percepció distorsionada del propi cos, que fa que la persona es vegi obesa tot i tenir una primesa extrema.
La persona anorèxica intenta de manera deliberada reduir pes de totes maneres, restringint al mínim la ingesta d’aliments, normalment acompanyat d’una pràctica exagerada d’exercici físic, de manera que pot entrar en un estat molt greu que pot arribar a produir la mort de la persona.
Vigorèxia
La vigorèxia és un trastorn caracteritzat per la preocupació obsessiva pel físic i una distorsió de l’esquema corporal (dismorfofòbia) que pot presentar dues manifestacions: l’extrema activitat de l’esport o, la ingesta compulsiva per pujar de pes davant la percepció d’estar encara massa prim. Tot i que els homes són els principals afectats per la vigorèxia, és una malaltia que també afecta les dones.
biolulia.wordpress.com 
Retroenllaç: 3 ESO | BIOLULIA