Perquè l’ésser humà pugui relacionar-se amb el medi que l’envolta no només ha de rebre estímuls, també els ha d’interpretar i respondre d’una manera adequada a ells. Aquestes funcions les realitza el sistema nerviós.
El sistema nerviós presenta una organització dividida en dues parts anomenades sistema nerviós central i Sistema Nerviós Perifèric però tot ell està constituït pel mateix tipus de cèl·lula anomenada Neurona i unes cèl·lules acompanyants anomenades cèl·lules de la Glia.
Les cèl·lules del sistema nirviós
Les cèl·lules especialitzades del sistema nerviós són les neurones, i juntament amb les cèl·lules acompanyants o cèl·lules glials formen el teixit nerviós. S’estima que ha d’haver cent mil milions de neurones en el nostre sistema nerviós!
Les neurones són les cèl·lules més especialitzades del nostre cos, la seva diferenciació és tan concreta que han perdut la capacitat de nodrir-se, dividir-se o defensar-se soles. És per això que hi ha una sèrie de cèl·lules acompanyants o cèl·lules glials que nodreixen, donen protecció i donen suport a les neurones: astròcits, oligodendròcits, cèl·lules de Schwann, etc.
La forma de les neurones pot ser diversa, però tenen un patró comú: la part principal d’ella s’anomena soma o cos neuronal i conté un nucli. Del cos neuronal surten moltes prolongacions curtes i ramificades que anomenem dendrites per on es reben els impulsos nerviosos procedents d’una altra neurona o receptor i una o dues extensions diferenciades, perquè són més llargues anomenades àxons o fibra nerviosa que condueixen l’impuls nerviós cap a una altra neurona o un efector .
Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d’informació gràcies a que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctriques que avancen d’un extrem a l’altre, l’anomenat impuls nerviós.
Les cèl·lules de Schwann es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que lamielina (sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant. Aquesta capa de mielina s’interromp en alguns punts: són els nòduls de Ranvier. Amb això s’aconsegueix que l’impuls nerviós es transmetre a salts (de nòdul a nòdul) i amb gran rapidesa. Les neurones mielíniques (com per exemple el nervi òptic) són més ràpides que les amielíniques (neurones sensitives del dolor, per ex).
Classificació de les neurones
Es poden classificar els tipus de neurones segons el nombre i disposició dels seus prolongacions:
 |
||
| Multipolar (estrellada). És la forma més típica. Les neurones multipolars tenen l’axó i diverses dendrites que surten del soma. | Monopolar. Una sola prolongació que surt del soma. En alguns casos aquesta prolongació es divideix en una porció dendrítica i una altra axónica, denominant-se a aquest Tipus pseudomonopolar. | Bipolar. Posseeix dues prolongacions (axó i una dendrita) que emergeixen de llocs oposats del cos cel·lular. |
Segons la seva funció les neurones poden ser:
- Sensitives: condueixen l’impuls nerviós des dels receptors cap al sistema nerviós central (medul·la i encèfal)
- Motores: les que condueixen l’impuls nerviós des del sistema nerviós central cap els músculs i les glàndules
- D‘associació o interneurones: permeten comunicar les neurones sensitives amb les motores. Aquest tipus de neurona es troba exclusivament en el sistema nerviós central formant circuits molt complicats als centres nerviosos. Reben aquest nom perquè estableixen connexions múltiples entre elles, i d’aquesta manera queden associades per tractar en conjunt tota la informació que reben i elaborar les respostes més adients.
biolulia.wordpress.com 