3.1. El medi intern |

Les cèl·lules compleixen la funció de relació amb el medi, això vol dir que necessiten intercanviar substàncies, de forma dissolta, amb aquest per a poder sobreviure. En organismes unicel·lulars, el medi intern de la cèl·lula és el citoplasma i l’extern, el medi ambient, generalment l’aigua.

Els organismes pluricel·lulars, però, necessiten un intermediari que comuniqui ambdós medis; requereixen d’un sistema circulatori que aporti nutrients i reculli substàncies de rebuig sense posar en perill l’estabilitat de l’organisme i sense perdre aigua. Aquest sol estar constituït per la sang, tot i que també hi intervenen altres substàncies, quan es tracta de cèl·lules especialitzades, com per exemple: líquid cèfalo-raquidi, humors vitri i aquós, endolimfa i perilimfa.

L’estabilitat del medi és molt important per a garantir la supervivència cel·lular. Les cèl·lules lliures poden suportar el fet de realitzar intercanvis amb un medi mutant, el medi ambient, però les cèl·lules que formen part d’un organisme pluricel·lular, i que tenen com a medi intern la sang, necessiten certes estabilitats per a poder tirar endavant, com per exemple: mantenir una temperatura corporal constant (en l’home 36ºC), un PHaproximadament neutre, (al voltant de 7,4) i una concentració de sal similar a la del citoplasma.

L’estabilitat del medi es controla mitjançant uns mecanismes de regulació de la composició sanguínia. Les hormones i el sistema nerviós autònom, junt amb la col·laboració del fetge i el ronyó, s’encarreguen de què el proveïment de nutrients a la cèl·lula sigui l’adequat, és a dir, formen els sistemes de coordinació que controlen l’activitat de l’organisme.

Què és el medi intern?

És el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules del nostre cos. Pel circulen els nutrients i l’oxigen necessaris per a les cèl·lules i s’aboquen les deixalles i el diòxid de carboni resultants del metabolisme. Està format per:

Plasma Intersticial: Líquid existent entre les cèl·lules del nostre cos. Té funcions defensives nutritives. S’origina a partir de la sang.
Sang: És el mitjà de transport de substàncies, circula per l’interior dels vasos sanguinis.
Limfa: Es forma a partir del plasma intersticial. Circula pels vasos limfàtics. Té funció defensiva.