Els éssers vius estan constituïts pels mateixos elements químics que la resta d’estructures del planeta. Tot i això, una bona part de les seves molècules constituents presenten una complexitat molt superior a la que és usual trobar en el món inorgànic.
Podem definir la vida com el conjunt de manifestacions que presenten els anomenats éssers vius: estructures moleculars molt definides (en forma de cèl·lules) i que estan caracteritzades per:
- Un intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient (metabolisme)
- Creixement : augment de la seva grandària de forma molt diferent al dels minerals. Hi ha un desenvolupament que compleix un esquema previst.
- Relació amb el medi ambient que els envolta: detecten les variacions que hi ha al medi ambient i donen una resposta adequada.
- La capacitat de crear còpies de si mateixes (reproducció)
- La capacitat de canvi (mutacions) i d’evolució.
” Així doncs, la vida és una propietat dels àtoms i molècules quan s’ordenen de forma adequada, de la mateixa forma que l’extremada duresa i gran brillantor del diamant és deguda a altre tipus d’ordenació dels àtoms. Als dos casos, es tracta d’un mateix tipus d’àtoms: carboni”
Tots els éssers vius estan formats per cèl.lules. Els organismes més senzills estan formats per una sola cèl·lula, són unicel·lulars (els bacteris, els protozous). En els més complexos, l’organisme està format per un elevat nombre de cèl·lules, i s’anomenen pluricel·lulars. En aquests tipus d’organismes les cèl·lules perden la capacitat de viure aïllades. Cada cèl·lula té una tasca concreta i totes treballen conjuntament per a garantir la vida de l’organisme.
Podem definir la cèl·lula és la unitat morfològica , fisiològica i genètica de la vida. Les funcions vitals comencen a manifestar-se a partir del nivell cel·lular. És per això que diem que la cèl·lula és la unitat de vida. No hi ha res més petit, més senzill, capaç de dur a terme totes les funcions que caracteritzen un ésser viu: la nutrició, la relació i la reproducció. L’ésser humà està format per uns cent bilions de cèl·lules.
Nivells d’organització de la matèria viva
S’anomenen nivells d’organització cada un dels diferents graus de complexitat en què s’organitza la matèria
Animació. Los niveles de organización de los seres vivos
Actualment s’admeten cinc nivells d’organització, dels quals els tres primers arriben fins a constituir un individu.
NIVELL MOLECULAR. És el nivell abiòtic. Es distingeixen quatre subnivells:
- Subnivell subatòmic: Ho constituïxen les partícules subatòmiques, és a dir, els protons, electrons i neutrons.
- Subnivell atòmic: Constituït pels àtoms, que són la part més petita d’un element químic que pot intervenir en una reacció.
- Subnivell molecular: Constituït per les molècules, és a dir, per unitats materials formades per l’agrupació de dues o més àtoms mitjançant enllaços químics. (ejs.: O2, H2O) i que són la mínima quantitat d’una substància que manté les seves propietats químiques. Distingim dos tipus de molècules: inorgàniques i orgàniques.
- Subnivell macromolecular: Està constituït pels polímers que són el resultat de la unió de diverses molècules (ejs.: proteïnes, àcids nucleics). La unió de diverses macromolècules dóna lloc a associacions macromoleculars (ejs: glucoproteínes, cromatina). Finalment, les associacions moleculars poden unir-se i formar orgànuls cel·lulars (ejs.: mitocondris i cloroplasts). Les associacions moleculars constituïxen el límit entre el món biòtic i l’abiòtic. Per exemple, els àcids nucleics posseeixen la capacitat de autorreplicación.
NIVELL PLURICEL·LULAR O ORGÀNIC. Inclou a tots els éssers vius constituïts per més d’una cèl·lula. En els éssers pluricelulares existeix una divisió de treball i una diferenciació cel·lular arribant-se a diferents graus de complexitat creixent:
- Tissular: les cèl · lules s’organitzen en teixits: epitelial, adipós, nerviós, muscular …
- Organular: els teixits estan estructures en òrgans: cor, melsa, pulmons, cervell, ronyons …
- Sistèmic o d’aparells: els òrgans s’estructuren en aparells digestius, respiratoris, circulatoris, nerviosos …
- Organisme: nivell d’organització superior en el qual les cèl·lules, teixits, òrgans i aparells de funcionament formen una organització superior com a éssers vius: animals, plantes, insectes, …
NIVELL SUPRAPLURICEL·LULAR ORGÀNIC
- Població: els organismes de la mateixa espècie s’agrupen en determinat nombre per formar un nucli poblacional: un ramat de lleons, o llops, un bosc d’aurons, pins …
- Comunitat: és el conjunt d’éssers vius d’un lloc, per exemple, un conjunt de poblacions d’éssers vius diferents. Està formada per diferents espècies.
NIVELL SUPRAPLURICEL·LULAR MIXT
- Ecosistema: és la interacció de la comunitat biològica amb el medi físic, amb una distribució espaial àmplia.
- Paisatge: és un nivell d’organització superior que comprèn diversos ecosistemes diferents dins d’una determinada unitat de superfície. Per exemple, el conjunt de vinya, olivar i ametllers característiques de les províncies del sud-est espanyol.
- Regió: és un nivell superior al de paisatge i suposa una superfície geogràfica que agrupa diversos paisatges.
- Bioma: Són ecosistemes de grans dimensions associats a unes determinades característiques ambientals: macroclimáticas com la humitat, temperatura, radiació i es basen en la dominància d’una espècie encara que no són homogenis. Un exemple és la taigà que es defineix per les coníferes que és un element identificador molt clar però no homogeni, també es defineix per la latitud i la temperatura.
- Biosfera: és tot el conjunt d’éssers vius i components inerts que comprenen el planeta terra, o de la mateixa manera és la capa de l’atmosfera en la qual existeix vida i que se sustenta sobre la litosfera.
biolulia.wordpress.com 