4.9. Regulació dels ecosistemes

Els ecosistemes s’autorregulen dintre de certs límits. Tendeixen a mantenir-se estables al llarg del temps. Són capaços d’absorbir pertorbacions. Això és degut al fet que tenen buches de retroalimentació negativa. Per exemple: en un bosc l’augment d’un tipus de hervívor fa que disminueixin els recursos per a la resta d’herbívors i els refugis enfront de predadors, al mateix temps que els depredadors es reprodueixen més de manera que la població torna al seu nivell normal.

No obstant això hi ha pertorbacions que poden alterar-lo dràsticament Per exemple un incendi o la introducció d’una nova espècie.

Els ecosistemes poden anar canviant lentament, especialment si han sofert una pertorbació important fins a un límit, el climax. A aquest procés se li coneix com successió ecològica.

 

Regulació de les poblacions

Les poblacions en ecosistemes es troben en equilibri dinàmic. Poden tenir fluctuacions en el nombre d’individus respecte a un valor límit de càrrega. Els factors que impedeixen que les poblacions creixin indefinidament es coneixen com resistència ambiental. Això crea una retroalimentació negativa sobre el creixement per sobre d’aquest nivell.

• Elements Biòtics.
  • Depredadors
  • Malalties i paràsits
  • Competència per l’aliment
• Abiòtics
  • Escassesa de refugis
  • Escassesa d’aigua, gasos, llum, sals…
  • Modificació del medi

Estratègies reproductives

• r estrategues:

1. 1. Taxes de reproducció elevades.
   2. Poc cuidat dels descendents.
   3. Poc cuidat d’ells mateixos.
   4. Capaços de colonizar rapidament medis
   5. Vulnerables al medi i altres organismes pels quals la seva mortalitat és alta

• k estrategues:

1. 1. Taxes de reproducció baixes.
   2. Cura de l’organisme i els seus descendents
   3. Dominen en ecosistemes complexes i amb competència.
   4. Ecosistemes madurs

València ecològica

Cada espècie té un interval de valors del medi que resulta limitant (llum, temperatura, humitat, aliments…).

• Euroics : Tolerants a un factor del mitjà. Menor aprofitament. Generalistes
• Estenoics: Exigents. Millor funcionament. Especialistes

 

Regulació de les comunitats

Les interaccions entre els organismes presents en un ecosistema el mantenen estable. Això succeïx perquè existeixen bucles de retroalimnetación creats al llarg de l’evolució biològica.

Relacions entre poblacions en un ecosistema

Relació		Conseqüències
Predació	Un organisme es beneficia alimentant-se d’un altre al qual perjudica o mata.	+	–
Parasitismo	Un organisme es beneficia alimentant-se d’un altre al qual perjudica però no mata	+	–
Comensalismo	Un organisme es beneficia d’un altre sense perjudicar-lo	+	0
Competencia	Dos organismes lluiten pel mateix recurs	–	–
Simbiosis	Colaboració entre espècies, amb benefici mutuu	+	+
Amensalismo	Absència de relació entre dues espècies	0	0

 

• Model de depredador-presa: Model oscil·lant per retroalimentació negativa. S’estabilitza en ecosistemes més complexes amb major nombre de predadors i preses.

• Parasitisme Ocorre un mecanisme similar a l’anterior.

• Competència: Pot ser intraespecífica o interespecífica.
  • La competència intraespecífica és responsable de la selecció natural.

• • La competència interespecífica fa que una espècie canviï de recurs o desaparegui.

La selecció natural evita la desaparició de les especies modificant les característiques perquè no competeixin directament pels mateixos recursos. Cada espècie en un ecosistema té un espai en la competència anomenat nínxol ecològic.