Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars de tipus tal·lus, que s’alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió externa.
El regne dels fongs es caracteritza per una sèrie de trets, alguns dels quals són compartits amb altres organismes, mentre que d’altres els són exclusius:
Característiques compartides
- Amb la resta d’eucariotes: els fongs són eucariotes, és a dir, les seves cèl·lules contenen un nucli envoltat per una membrana i dotat de cromosomes. Les cèl·lules contenen orgànuls citoplasmàtics envoltats per una membrana, així com ribosomes del tipus 80S.
- Amb els animals: Als fongs els manquen els cloroplasts i són heteròtrofs.
- Amb les plantes: Els fongs tenen paret cel·lular i vacúols. Es reprodueixen tant sexualment com asexualment i, de la mateixa manera que els grups basals de plantes (com les falgueres i les molses), produeixen espores.
Característiques exclusives
- Els fongs solen créixer en forma d’hifes, que s’estenen a l’extrem. Aquesta forma de creixement apical és compartida amb els oomicets, d’estructura similar, i contrasta amb la d’altres organismes filamentosos, com les algues verdes filamentoses, que creixen mitjançant divisions cel·lulars repetides dins una cadena de cèl·lules (creixement intercalar).
- Algunes espècies creixen com a llevats unicel·lulars que es reprodueixen per gemmació.
- La paret cel·lular fúngica conté glicans que també es donen en les plantes, però també quitina, que no existeix en el regne vegetal, però sí a l’exosquelet dels artròpodes. En contrast amb les plantes i els oomicets, la paret cel·lular fúngica manca de cel·lulosa.
A. Morfologia.
Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El seu conjunt es denomina miceli. En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli subterrani s’origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir el peu i el barret.
B. Nutrició.
Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual s’alimenten es distingeixen tres tipus:
- Sapròfits. Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el xampinyó.
- Paràsits. Es nodreixen de la matèria orgànica d’organismes vius. Produeixen malalties i plagues. Per exemple el rovell, el carbó i la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els fongs de les tinyes, com el del “peu d’atleta”.
- Simbionts. Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s’anomena simbiosi. És el cas dels fongs delslíquens (simbiosis d’algues amb fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes).
C. Reproducció.
Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen asexuadament per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l’extrem d’unes hifes especials o bé sexualment, per altre tipus de espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura del pa, s’alterna la reproducció asexual amb la reproducció sexual. això s’anomena reproducció alternant.
D. Classificació.
Segons el tipus d’hifes i d’espores es distingeixen tres classes:
|
 |
|
  |
|
  |
biolulia.wordpress.com 