4.4. L’excreció i l’aparell excretor

L’excreció és l’expulsió del cos de qualsevol substància líquida o sòlida de rebuig. L’activitat de les cèl·lules produeix residus com el diòxid de carboni o la urea. Els éssers vius tenen uns òrgans que s’encarreguen d’eliminar aquestes substàncies i la funció que fan s’anomena excreció.

En els mamífers, hi ha diferents òrgans que participen en l’excreció. Els òrgans principals són els ronyons que expulsen els residus en forma d’orina. El pulmons expulsen el diòxid de carboni i la pell expulsa suor. Els aliments no digerits són expulsats per l’anus.

510px-Urinary_system.svg

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal) 7. Glàndula suprarenal Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis

Sistema urinari

El sistema urinari humà és un conjunt d’òrgans encarregats de la producció d’orina mitjançant la qual s’eliminen les deixalles nitrogenats del metabolisme (urea, creatinina i àcid úric), i de la osmoregulació. La seva arquitectura es compon d’estructures que filtren els fluids corporals (líquid celomático, hemolimfa, sang). En els invertebrats la unitat bàsica de filtració és el nefridio, mentre que en els vertebrats és la nefrona o nefrón. L’aparell urinari humà es compon, fonamentalment, de dues parts que són:

  • Els òrgans secretors: els ronyons, queprodueixenl’orina iexerceixenaltresfuncions.
    • Els ronyons tenen 12 cm de llarg, 6 cm d’ample, 3 cm de gruix i pesen al voltant d’uns 150 grams.
    • S’envolten d’una fina càpsula renal.
    • Estan dividits en tres zones diferents: escorça, medul·la i pelvis.
    • Són de color vermell fosc, situats a banda i banda de la columna vertebral.
    • A la part superior de cada ronyó es troben les glàndules suprarenals.
    • L’orina es fabrica en l’escorça exterior i la medul·la que envolta.
    • En l’escorça es filtra el fluid que surt de la sang i en la medul·la es reabsorbeixen substàncies d’aquest fluid que són necessàries per a l’organisme.
    • Els conductes que s’obren en els vèrtexs de les “piràmides” de la medul·la, i que van a donar a la pelvis, i recullen l’orina restant.
    • Les anomenades “piràmides” són canals de forma aplanada i semblants a un embut, que condueixen l’orina a l’urèter, després, a través d’aquest conducte, l’orina es dirigeix a la bufeta.
    • El dret és més baix que l’esquerre això és a causa del fetge ja que es necessita un bon espai per a les palpitacions del cor.
  • Lavia excretora,quereculll’orinaper expulsar-la al’exterior. Està formatperunconjuntdeconductes que són:
    • Els urèters que condueixen l’orina des dels ronyons a la bufeta urinària.
    • La bufeta urinària és una bossa muscular i elàstica en la qual s’acumula l’orina abans de ser expulsada a l’exterior. A l’extrem inferior té un múscul circular anomenat esfínter, que s’obre i tanca per controlar la micció (l’acte d’orinar).
    • La uretra és un conducte que transporta l’orina des de la bufeta fins a l’exterior. En la seva part inferior presenta l’esfínter uretral, per la qual cosa es pot resistir el desig d’orinar. La sortida de l’orina a l’exterior es produeix pel reflex de micció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s