Des del punt de vista de la nutrició, els vegetals són:
- Autòtrofs: la font principal de carboni és el CO2. El CO2 l’ obtenen de l’atmosfera a través dels estomes de les fulles i parts verdes.
- Fotòtrofs: la font principal d’energia és la llum, que poden captar gràcies a la presència de pigments fotosintètics com la clorofil·la als cloroplasts de les seves cèl·lules.
La matèria orgànica de què són fets els éssers vius consta de molècules químiques molt complexes, resultat d’engranar i enllaçar nombroses molècules més senzilles.
Els quatre elements principals que formen la matèria orgànica són el carboni, el nitrogen, l’oxigen i l’hidrogen; en un segon pla, pel que fa a les plantes, se situen el fòsfor i el potassi.
El nitrogen, l’oxigen i el carboni abunden en l’aire, mentre que el mateix nitrogen, el fòsfor, el potassi i l’aigua (que conté hidrogen i oxigen) estan més o menys presents al sòl.
Les plantes obtenen el carboni de l’atmosfera i l’aigua, el nitrogen, al fòsfor i al potassi del sòl.
A. El transport de substàncies per la planta
Els vegetals tenen dos sistemes de vasos conductors, segons el tipus de saba que transporten:
- La saba bruta puja per l’interior del xilema des de l’arrel fins les fulles.
- A les fulles, els productes resultants de la fotosíntesi, sofreixen una sèrie de reaccions i donen lloc a la saba elaborada. La saba elaborada circula per l’interior del floema, en sentit ascendent i descendent, arribant a totes les parts del vegetal que no fan la fotosíntesi i servint d’aliment a la planta i, a més, s’emmagatzema com reserva (midó).
La saba bruta puja pel xilema, en contra de la gravetat, gràcies a dos mecanismes:
- La Transpiració: és la pèrdua d’aigua a traves dels estomes de les fulles.
- Capil·laritat: els vasos del xilema són molt fins i això facilita l’ ascensió. Les molècules de l’aigua tenen una forta cohesió que les manté unides.
Els estomes
Són els petits porus localitzats en la superfície de les fulles. Consten de dues grans cèl·lules oclusives o de guarda envoltades de cèl·lules acompanyants. Els estomes s’obren i es tanquen per l’acció de les cèl·lules oclusives, a causa de canvis en la turgència.
La funció dels estomes és permetre l’intercanvi gasós, imprescindibles per realitzar la fotosíntesis i la respiració. És a dir a través de l’estoma entra CO2 i hi ha un intercanvi d’O2. Això comporta una pèrdua d’aigua en forma de vapor per transpiració.
Diversos factors regulen l’obertura i tancament d’estomes, els quals inclouen l’estrès hídric, la concentració de diòxid de carboni, la temperatura i la llum.
B. La fotosíntesi
La fotosíntesi és un procés biofísic i bioquímic fonamental que té lloc en les plantes, en les algues i en alguns bacteris, on l’energia de la llum solar és convertida en energia química, gràcies al pigment verd anomenat clorofil·la, que contenen els cloroplasts de les seves cèl·lules.
Aquesta energia química és, aleshores, utilitzada per a fixar el carboni atmosfèric en molècules orgàniques com és la glucosa, que és la principal font d’energia de totes les cèl·lules.
La fotosíntesi és possible gràcies a la presència dels cloroplasts en totes les cèl·lules de les fulles.
La fotosíntesi és la única manera de produir matèria orgànica nova, i per tant, sense ella, la vida com la coneixem seria impossible al nostre planeta. La matèria orgànica fabricada pels vegetals podrà ser consumida pels animals herbívors, que la utilitzaran per créixer i obtenir energia; i aquests seran menjats pels carnívors. Totes les espècies del planeta depenem en últim terme dels organismes fotosintètics.
A més, un subproducte de la fotosíntesi, l’oxigen, és utilitzat per tots els éssers vius aerobis en la seva respiració. Aquest oxigen, que representa un 20% dels gasos de l’atmosfera, es va originar gairebé exclusivament a partir de l’activitat dels organismes fotosintètics.
C. La respiració dels vegetals.
Les plantes, com tots els éssers vius, necessiten energia per fer les seues funcions vitals. Per obtenir energia combustionen la matèria orgànica que han fabricat durant la fotosíntesi. Aquest procés, anomenat respiració cel·lular, té lloc en els mitocondris de les cèl·lules.
Els vegetals són organismes aerobis, això vol dir que necessiten oxigen (O2 ) per poder realitzar la combustió o oxidació de la glucosa. L’energia que s’obté s’emmagatzema en els enllaços químics d’una molècula anomenada ATP.
Per les nits, les plantes no produeixen oxigen i en canvi, si en consumeixen (respiren, però no fan la fotosíntesi). Tot i així, el perill de dormir amb una planta és un mite que hem de tombar: per aquesta regla de tres, dormir amb algú altre a l’habitació hauria de ser més perillós, perquè consumeix més O2 una persona que un vegetal. Potser cal començar a veure-ho justament a l’inrevés: sort en tenim del vegetals, perquè són els únics éssers vius que ens “regalen” oxigen (encara que no sigui durant les 24h).
biolulia.wordpress.com 