a. La funció de nutrició
La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules dels éssers vius disposen de les substàncies que necessiten per construir els seus components i per obtenir energia.
Aquests processos són: obtenció de nutrients, respiració, distribució de substàncies i excreció.
Obtenció de nutrients (1a)
Els nutrients són les substàncies, orgàniques i inorgàniques, que prenen els éssers vius i que són útils per a les seves cèl·lules.
Depenent de la manera en què un ésser viu obté els nutrients, es distingeixen dos tipus de nutrició:
- Autòtrofa, per exemple, en les plantes i les algues, els nutrients orgànics es fabriquen mitjançant la fotosíntesi (1b), amb l’energia del sol.
- Heteròtrofa, per exemple, en els animals, que prenen del medi els nutrients a alimentar-se d’altres éssers vius o de les seves restes.
Respiració (2)
Fins ara has estudiat la respiració com un procés mitjançant el qual un ésser viu presa oxigen (O2) i expulsa diòxid de carboni (CO2).
En realitat, els científics anomenen respiració a un procés que es desenvolupa a les mitocòndries de les cèl·lules, en el qual s’utilitza O2, s’obté energia dels nutrients i es desprèn CO2.
Distribució de substàncies (3)
En els éssers unicel·lulars, les substàncies s’intercanvien amb el medi per la membrana, i es distribueixen pel citoplasma i els orgànuls.
En canvi, en els éssers pluricel·lulars, la major part de les cèl·lules no estan en contacte amb el medi extern. Per això, aquests éssers necessiten tenir parts del cos especialitzades en prendre o expulsar substàncies i en transportar substàncies entre aquestes parts i les cèl·lules.
Excreció (4)
L’excreció és el procés pel qual els éssers vius expulsen del seu organisme les deixalles que generen en les seves activitats.
b. La funció de relació
La relació és la funció vital que permet als éssers vius rebre informació, tant del seu entorn com del seu interior, i reaccionar de forma adequada davant seu. Consta de les següents etapes.
La percepció dels estímuls
La informació arriba als éssers vius en forma d’estímuls. Un estímul és qualsevol canvi de l’entorn o del propi ésser viu que pot ser percebut per aquest i causar un efecte en ell.
Per captar els estímuls, els éssers vius han de disposar de receptors, que són aquelles parts del seu organisme que els permeten percebre estímuls; per exemple, llum, moviment, etc.
El processament i la coordinació
Els éssers vius processen la informació que procedeix dels receptors i preparen el seu organisme perquè reaccioni mitjançant una resposta coordinada en la qual intervenen parts que col·laboren entre si.
La coordinació pot ser duta a terme per una única cèl·lula, o per sistemes complexos de coordinació.
L’execució de les respostes
Per dur a terme les respostes, els éssers vius tenen efectors, que són les parts del cos d’un ésser viu que executen les respostes.
N’hi ha que produeixen moviments, o substàncies o canvis en la forma del cos o el seu funcionament. Per exemple, en els animals, els músculs i les glàndules són els efectors més comunament emprats.
Observa la imatge d’aquest apartat i elabora un esquema similar proposant un altre exemple. Indica què passa en cada un dels tres processos de la funció de relació en el teu exemple.
c. La reproducció
La reproducció és la capacitat que tenen tots els éssers vius d’originar altres éssers similars o idèntics a ells.
Hi ha dos tipus de reproducció: asexual i sexual.
- En la reproducció asexual intervé un sol individu. Els descendents es desenvolupen a partir d’una o més cèl·lules del cos del progenitor i són idèntics a ell. Mitjançant aquest mecanisme es reprodueixen els organismes unicel·lulars, les algues i els fongs; i poden reproduir-se les plantes i alguns invertebrats senzills.
- En la reproducció sexual intervenen dos individus que produeixen les cèl·lules sexuals o gàmetes. La fecundació o unió d’un gàmeta masculí i un femení origina una cèl·lula, el zigot, el desenvolupament dóna lloc a un nou individu. És el mecanisme que utilitzen, generalment, les plantes i els animals per produir descendents.
La divisió o reproducció cel·lular
La divisió o reproducció cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula, anomenada cèl·lula mare, origina dues o més cèl·lules filla. Mitjançant aquest procés:
- Els organismes unicel·lulars es reprodueixen.
- Els organismes pluricel·lulars multipliquen les seves cèl·lules, i així augmenten de mida (creixen) i reposen les seves cèl·lules danyades.
Hi ha tres tipus de divisió cel·lular: bipartició, gemmació i esporulació.
- La bipartició. La cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla de la mateixa mida. Així es reprodueixen els bacteris i alguns protozous, i multipliquen les seves cèl·lules les plantes, els animals …
- La gemmació. La cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla de diferent grandària. Així es reprodueixen els llevats.
- La esporulació. La cèl·lula mare divideix el seu nucli successivament, sense arribar a dividir el seu citoplasma. Cadascun dels nuclis originats per aquestes divisions, envoltat per una porció de citoplasma i per una membrana, dóna lloc a una cèl·lula, anomenada espora. Les espores romanen en la cèl·lula mare fins que es trenca la membrana d’aquesta. Així es reprodueixen alguns protozous, fongs i algues unicel·lulars.
biolulia.wordpress.com 