El sistema limfàtic és l’estructura anatòmica que transporta la limfa unidireccionalment cap al cor, i és part de l’aparell circulatori. En l’ésser humà, està compost pels vasos limfàtics, els ganglis, els òrgans limfàtics o limfoides (la melsa i l’estafa), els teixits limfàtics (com l’amígdala, les plaques de Peyer i la medul·la òssia) i la linfa.1
El sistema limfàtic està considerat com part de l’aparell circulatori perquè està format pels vasos limfàtics, uns conductes cilíndrics semblants als vasos sanguinis, que transporten un líquid anomenat limfa, que prové de la sang, té una composició molt semblant a la d’aquesta i torna a ella. Aquest sistema constitueix per tant la segona xarxa de transport de líquids corporals.
La limfa és un líquid transparent, de color un tant blanquinós que recorre els vasos limfàtics i generalment no té pigments. Es produeix després de l’excés de líquid que surt dels capil·lars sanguinis a l’espai intersticial o intercel·lular, sent recollida pels capil·lars limfàtics, que drenen a vasos limfàtics més gruixuts fins a convergir en conductes (artèries) que es buiden en les venes subclàvies.
El sistema limfàtic compleix quatre funcions bàsiques:
- El manteniment de l’equilibri osmolar en el “tercer espai”.
- Contribueix de manera principal a formar i activar el sistema immunitari (les defenses de l’organisme).
- Recol·lecta el quilo a partir del contingut intestinal, un producte que té un elevat contingut en greixos.
- Controla la concentració de proteïnes en el interstici, el volum del líquid intersticial i la seva pressió.
Ganglis limfàtics
Els ganglis limfàtics són unes estructures nodulars que formen agrupacions en forma de raïms. Són una part important del sistema immunitari, ajudant al cos a reconèixer i combatre gèrmens, infeccions i altres substàncies estranyes. Són més nombrosos en les parts menys perifèriques de l’organisme. La seva presència es posa de manifest fàcilment en parts accessibles a l’examen físic directe en zones com aixelles, engonal, coll, cara, buits supraclaviculars i buits popliti. Els conductes limfàtics i els nòduls linfoideos es disposen moltes vegades envoltant als grans troncs arterials i venosos aorta, vena cava, vasos ilíacs, subclavis, axil·lars, etc. Són petites bosses que es troben entre els vasos limfàtics. En els conductes limfàtics s’emmagatzemen els glòbuls blancs, més concretament els limfòcits.
Teixits i òrgans limfàtics
En l’ésser humà, els òrgans limfàtics o limfoides del sistema limfàtic són la melsa i l’estafa; i els teixits limfàtics o linfoideos són l’amígdala, les plaques de Peyer, els ganglis limfàtics i la medul·la òssia, sent aquests els principals.
La melsa té la funció de filtrar la sang i netejar-la de formes cel·lulars alterades. L’estafa i la medul·la òssia, compleixen la funció de madurar als limfòcits, que són un tipus de leucòcit.
Els diferents òrgans limfoides estan interconnectats per vasos sanguinis i vasos limfàtics, de manera que es constitueix un sistema unitari, entrellaçat i ben comunicat. Aquests vasos transporten cèl·lules del sistema immune, de les quals el tipus central és el linfocito.2
Quan la pressió sanguínia augmenta dins dels vasos capil·lars sanguinis, el plasma sanguini tendeix a difondre a través de les parets dels capil·lars, a causa de la gran pressió que s’exerceix sobre aquestes parets. Durant aquest procés es perd gran quantitat de nutrients i biomolècules que són transportats per mitjà de la sang, creant amb això una descompensació en l’homeòstasi; és en aquest instant on pren una importància radical el sistema limfàtic, ja que s’encarrega de recol·lectar tot el plasma perdut durant l’episodi d’excés de pressió sanguínia i fer que retorni als vasos sanguinis, mantenint, d’aquesta manera, l’homeòstasi corporal .
No obstant això, hi ha estructures en les quals no es troba sistema limfàtic, com la tiroide, l’esòfag i el fetge. A aquests òrgans se’ls denomina “òrgans de teixits tous”.
biolulia.wordpress.com 