5.2. El sistema nerviós

El sistema nerviós humà conté dos subsistemes: el sistema nerviós central o SNC i el sistema nerviós perifèric o SNP

  • El SNC és el centre regulador de l’organisme, integra totes les informacions de l’organisme i del medi extern, envia impulsos als músculs i a les glàndules, coordina les activitats de l’organisme.
  • El SNP està formatperlaxarxadenervisiganglis que s’estenenper l’organisme.Inclou dossubsistemes:
    • Per una banda, el SN autònom que regula automàticament les funcions vitals de l’organisme de manera independent de la nostra voluntat, com és ara les funcions vegetatives i viscerals (digestió, circulació, sudoració, tec.), i així manté l’equilibri del nostre medi intern.
    • L’altre subsistema és el SN somàtic relaciona l’organisme amb el món exterior a través dels nervis sensorials o aferents (traslladen al SNC les informacions dels sentits externs i interns) i a través dels nervis motors o eferents (traslladen els impulsos del SNC als músculs i les glàndules).

El Sistema Nerviós Central (SNC):

El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal. Estan protegits per les tres meninges (duramàter, piamàter i aracnoides), denominades genèricament meninges. A més, l’encèfal i la medul·la espinal estan protegits per estructures òssies, que són el crani i la columna vertebral respectivament. Els buits d’aquests òrgans estan plens d’un líquid incolor i transparent, que rep el nom del líquid cefaloraquidi. Les cèl·lules que formen el sistema nerviós central es disposen de tal manera que donen lloc a dues formacions molt característiques: la substància grisa, constituïda pels cossos neuronals, i la substància blanca, formada principalment per fibres nerviosesEl SNC és l’encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors. 

Encephalon_human_sagittal_section_multilingual.svg

Secció sagital mitjana de l’encèfal (continuada caudalment amb 10: medul·la espinal). La part visible del sistema ventricular és acolorida amb blau semitransparent, així el 9: quart ventricle (i 3 assenyala també el tercer ventricle). 1. Cervell: 2. Telencèfal (assenyalat el lòbul frontal, i amb visió atenuada del lòbul temporal), 3. Diencèfal. 4. Tronc de l’encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. Cerebel. La formació reticular és una estructura sense límits ben definits que ocupa espais lliures des del diencèfal (3) fins a la protuberància (6).

Encèfal

L’encèfal és la part principal del S.N.C. En els vertebrats i especialment en la nostra espècie arriba a un desenvolupament i una importància fonamental per a la vida. El encèfal rep la informació dels òrgans dels sentits, elabora les respostes, controla als altres òrgans, ens permet tenir memòria, aprendre i, en la nostra espècie, tenir sentiments. L’encèfal es divideix en tres parts: cervell, cerebel i bulb raquidi (tronc de l’encèfal).

En l’embrió de quatre setmanes després del tancament del tub neural i la conformació de la cresta neural, s’inicia el desenvolupament de les tres vesícules encefàliques primàries:

  1. Prosencèfal:queesdivideix en:
    • Telencèfal
      • Escorça cerebral que inclou: lòbul occipital (la visió), lòbul parietal (òrgans de la sensació i kinèsics), lòbul temporal (audició i prop a l’hipocamp l’olfacte), lòbul frontal (el judici, la percepció i la zona motora). Els lòbuls frontal, parietal i temporal s’encarreguen de l’aprenentatge i tot el còrtex s’encarrega del llenguatge.
      • Cos estriat
      • Rinencèfal
    • Diencèfal:
      • Epitàlem: Conté la glàndula pineal, productora de melatonina.
      • Tàlem: Zona de control màxim de les sensacions.
      • Subtàlem: El subtàlem és l’estructura diencefálica situada entre mesencèfal, tàlem i hipotàlem. Es troba al costat del costat medial de la Càpsula Interna.
      • Hipotàlem: que comprèn: Quiasma òptic, Tuber cinereum, tubercles mamil·lars i hipòfisi posterior que segrega dues hormones: Oxitocina i Vasopresina; és el centre regulador de les emocions (Sistema Límbic) i control físic.
  2. Mesencèfal (Cervell Mitjà): Posseeix els tubercles cuadrigèmins que són quatre, dos superiors o anteriors relacionats amb la visió i dos inferiors o posteriors relacionats amb els fenòmens auditius i és el que filtra la informació entre rombencèfal i prosencèfal
  3. Rombencèfalo és una porció d’encèfal que envolta al quart ventricle cerebral; l’integren mielencèfal i metencèfal juntament. Es troba localitzat en la part immediatament superior de la medul·la espinal i està format per tres estructures: el bulb, la protuberància anular o pont de Varolio, i el cerebel.Enellestroba, també, elquartventricle.
    • Metencèfalo
      • Cerebel: Control moviment, energia muscular, postura.
      • Protuberància o Pont de Varolio.
    • Mielencèfal
      • Bulb raquidi: (Medul·la Oblonga) Control de les funcions bàsiques com circulació de la sang a través del cor i respiració.

Medul·la espinal

La medul·la espinal és un cordó de teixit nerviós protegit per la columna vertebral, té 40 o 45 cm de longitud i s’estén des del bulb raquidi fins la regió lumbar.

La seva funció més important és conduir, mitjançant les vies nervioses, el corrent nerviós que condueix les sensacions fins a l’encèfal i els impulsos nerviosos que duen les respostes del cervell als músculs.

De la medul·la surten 31 parells de nervis que li donen un aspecte segmentat: 8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars, 5 sacros i coxígeo. Presenta substància grisa per dintre i substància blanca per fora.

1Sistema_nervioso_webEl Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP) és el conjunt de nervis i ganglis que connecten el sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos.

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt de d’axons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d’ells es transmeten impulsos nerviosos.

Un gangli és una agrupació de somes (cos cel·lular) de neurones, situades fora dels centres nerviosos .

Els nervis poden ser molt llargs, com els quals van des de la medul·la espinal fins a la punta del dit d’un peu. Els nervis es poden classificar segons tres criteris:

1) Segons el sentit en què transmeten l’impuls nerviós es diferencien tres tipus de nervis:

  • Els sensitius (condueixen l’impuls nerviós cap al sistema nerviós central), són nervis aferents que porten els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap el cervell.
  • Els motors (condueixen l’impuls nerviós cap els músculs i les glàndules) són nervis eferents que porten els senyals del cervell cap als músculs o les glàndules..
  • Els mixtes (condueixen l’impuls nerviós en els dos sentits).

2) Segons del lloc d’on surten es diferencien dos tipus de nervis: els nervis cranials que surten del crani i els nervis espinals o raquidis que surten de la medul·la espinal.

  • Nervis cranials, units a l’encèfal. Només són 12 parelles (12 cap a l’esquerra i 12 cap a la dreta). Uns són sensitius , altres motors i altres mixtos. Bàsicament controlen els músculs del cap i el coll, exceptuant un, el nervi vague que regeix moltes vísceres..
  • Nervis raquidis units a la medul·la. Són 31 parelles. Tots són de tipus mixt. informació de la pell i dels òrgans. L’arrel ventral és motora, és a dir porta informació cap a la pell i els òrgans.

3) Segons coordinen actes involuntaris o voluntaris es diferencien dos tipus de nervis: els nervis del Sistema Nerviós Somàtic i els nervis del Sistema Nerviós Autònom.

Sistema Nerviós Somàtic o Voluntari.

És el que controla totalment o parcialment les accions voluntàries del nostre cos. Aquestes poden ser accions conscients, com per exemple agafar un objecte que volem, o inconscient, com per exemple avançar la cama dreta al caminar o els actes reflexes. Està controlat pel cervell. El nervis estan formats totalment per fibres mielíniques. és el sistema nerviós que innerva els músculs de contracció voluntària. La resposta del S.N.Somàtic pot ser un acte reflex o un acte voluntari.

Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu.

simpc3a1tico-parasimpc3a1ticoLa seva principal característica és ser completament involuntari i inconscient, ja que la seva funció és controlar el funcionament dels nostres òrgans interns (controla les funcions que realitzen les nostres vísceres independentment de la nostra voluntat). Està controlat per l’hipotàlem, el bulb raquidi i la medul·la espinal. Està constituït per alguns nervis cranials (surten del crani) i per alguns nervis raquidis (surten de la medul·la). Els nervis estan formats quasi totalment per fibres amielíniques. Es distingeixen dos tipus de sistema nerviós autònom:

  1. El Sistema Nerviós Autònom Parasimpàtic. És el que predomina en els moments de relaxació o repòs. Aquestes accions són: disminució del ritme cardíac, disminució del ritme respiratori, disminució de la sudoració, augment del peristaltisme intestinal, vasodilatació de les artèries, contracció de les pupil·les, etc. Està constituït pel nervi cranial vague i comparteix els nervis raquidis de la regió sacre.
  2. El Sistema Nerviós Autònom Simpàtic. És el que predomina en els moments de tensió o perill. Provoca les accions adequades per a la resposta ràpida com són: augment del ritme cardíac, dilatació dels bronquis per afavorir l’entrada i sortida de gasos, augment de la sudoració, disminució del peristaltisme intestinal per disminuir l’energia invertida en la digestió, vasoconstricció de les artèries, dilatació de les pupil·les per a que entri més llum, etc. Està constituït per nervis que comparteixen la resta dels nervis raquidis. Les fibres nervioses d’aquest sistema estan parcialment separades de la resta dels nervis raquidis i formen dues cadenes de ganglis, una a cada costat de la columna vertebral.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s