Per mitjà de la reproducció, els organismes donen lloc a descendents semblants a ells mateixos. Això garanteix la supervivència de les diferents espècies.
Hi ha dos tipus de reproducció, tant en éssers unicelulares, com en éssers pluricelulares, encara que en aquests els processos es compliquen una mica més, però els mecanismes bàsics són els mateixos:
a) Reproducció asexual
b) Reproducció sexual
Reproducció asexual
És el tipus més primitiu i més senzill, ja que no requereix ni estructures ni cèl·lules especialitzades; en el cas més senzill, el dels éssers unicelulares, consisteix que a partir d’una cèl·lula, anomenada CÈL·LULA MARE, es formen dues o més cèl·lules, anomenades CÈL·LULES FILLES, que són idèntiques a la cèl·lula mare, sense canvis.
Aquest tipus de reproducció té com a principal avantatge el ser molt ràpida, el que permet colonitzar amplis espais en molt poc temps, però té el gran inconvenient que no permet canvis i per tant no permet evolucionar.
Existeixen tres tipus més freqüents de reproducció asexual en éssers unicel·lulars:
Bipartició
La cèl·lula mare es parteix en dues cèl·lules filles idèntiques a ella.
Gemació
La cèl·lula mare emet protuberàncies (gemmes) que creixen a poc a poc fins que se separen originant cèl·lules filles més petites.
Esporulació.
La cèl·lula mare divideix moltes vegades el seu nucli i al voltant de cada nucli es forma una membrana, originant moltes cèl·lules petites anomenades ESPORES, que s’alliberaran al trencar-se la membrana de la cèl·lula mare.
Bipartició
Gemmació
Esporulació
En qualsevol dels tres casos cal diferenciar entre la divisió del citoplasma (citocinesi), que no suposa cap problema, i la divisió del nucli (cariocinesi), que ha de ser una divisió de tal manera que cap de les cèl·lules filles perdi ni guanyi ADN, o el que és el mateix, informació genètica, per a això hi ha un mecanisme especial de divisió nuclear anomenat MITOSI.
En éssers pluricelulares existeixen també tres tipus que són comparables als tipus unicel·lulars:
- La Fragmentació. A partir de fragments un individu “mare” s’obtenen individus “fills” complets.
- La Gemmació. En certes zones de l’adult es produeixen cúmuls de cèl·lules embrionàries que en separar-se de la “mare” poden originar a un adult complet.
- L’esporulació: un individu “mare” produeix moltes cèl·lules “filles” (= espores) que originen nous adults.
Reproducció sexual
És més evolucionada que la asexual i més complexa, ja que es requereixen cèl·lules i òrgans especialitzats i, generalment, dos individus diferents per dur-la a terme. Les cèl·lules especialitzades s’anomenen GÀMETES i es formen en les gònades, que són els òrgans especialitzats. El més important és que la reproducció sexual implica canvis genètics, de manera que les generacions descendents són diferents que les generacions parentals, poden millorar i obtenir combinacions genètiques més favorables.
En la reproducció sexual es duen a terme tres processos diferents:
- GAMETOGÈNESI: Procés de formació de gàmetes; a partir d’una cèl·lula mare es formen 4 gàmetes.
- FECUNDACIÓ: Dos gàmetes de diferents individus es fusionen (s’uneixen els citoplasmes i els seus nuclis) originant una nova cèl·lula anomenada zigot.
- DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: Processos pels quals un zigot es transforma per donar un adult.
Els éssers unicelulares presenten una gametogènesi senzilla i un desenvolupament embrionari pràcticament inexistent.
La fecundació implica un seriós problema, ja que cada vegada que s’uneixen dos nuclis, s’uneixen dues dotacions cromosòmiques, de manera que si els adults tenien 20 cromosomes, el zigot tindrà 40 i per tant donarà lloc a nous adults amb 40 cromosomes, la qual cosa no pot ser, ja que es modificaria el nombre cromosòmic de l’espècie, i aquest número ha de romandre estable.
Per mantenir aquesta estabilitat en el nombre de cromosomes s’ha desenvolupat un mecanisme especial de divisió nuclear que és la MEIOSI.
biolulia.wordpress.com 