L’ecosistema s’organitza per si mateix, sempre en equilibri amb l’ambient que li envolta i depenent directament d’ell. És a dir, la seva organització estarà limitada depenent de les condicions del sòl, aigua, atmosfera, etc.
La successió ecològica consisteix en canvis que s’estenen sobre decennis, segles o mil·lennis, i que se superposen a fluctuacions i ritmes més breus. La successió és un fenomen d’ocupació progressiva de l’espai, d’acció i reacció incessants.
Un desert pot convertir-se en una selva si disposa de les condicions adequades.
La successió ecològica es refereix principalment a les espècies vegetals. Hauria d’existir un estudi integrat de la successió a nivell de les diferents comunitats de l’ecosistema: plantes, diversos grups d’animals, bacteris, etc. Però aquest aspecte de l’ecologia no està molt estudiat.
LA SUCCESSIÓ ECOLÒGICA
La successió pot subdividir-se en etapes o fases, cadascuna substituint a l’anterior en un procés lent i gradual.
A més de fluctuacions i ritmes, tenim petites successions, successions elementals i microsuccesions, tot això reunit, sincronitzat i harmonitzat en la successió principal. Les fluctuacions disminueixen en amplitud a l’augmentar la maduresa del sistema.
Les relacions de competència són manifestes i molt característiques al llarg de tota successió. La substitució d’unes espècies per unes altres, en grups d’espècies que ocupen la mateixa funció en l’ecosistema, és un dels esdeveniments essencials de tota successió i, alhora, és un procés típic de competència.
Espècies oportunistes o pioneres, pròpies de les primeres etapes de tota successió, són substituïdes per altres espècies, generalment més especialitzades. Així, en una successió tenim diverses fases que segueixen un ordre determinat:
| FASE | MEDI FÍSIC | ÉSSERS VIUS |
| 1 | Escàs sòl, molta roca nua. | Instal·lació de plantes herbàcies, molses, líquens crustacis, gramínies i lleguminoses anuals. |
| 2 | Es va enriquint el sòl Existeix cada vegada més capa de matèria orgànica. | Entre la pastura apareixen els primers matolls de petit port i baixa talla. |
| 3 | El sòl té una potent capa de humus. | Amb el pas dels anys, la diversitat va en augment. S’instal·len ja matolls de gran port i s’inicia una colonització d’espècies arbòries. |
| 4 | La riquesa de matèria orgànica és màxima. | També és màxima la diversitat. S’instal·len arbres de fulla caduca de diferents espècies, depenent del sòl. En els clars del bosc existeix una gran riquesa florística i abundant fauna. És la comunitat Clímax. |
L’assequibilitat d’espècies adequades i la mesura que van afluint a un ecosistema en successió determina la velocitat d’aquesta.
L’etapa final d’una successió es denomina clímax., cap al que tendeixen els sistemes. És un ecosistema molt organitzat, molt complex, adaptat a condicions que varien d’un punt a un altre.
La regressió consisteix en la destrucció irregular o a l’atzar d’alguns elements de l’estructura d’un ecosistema. Si la destrucció és local, existeixen en la perifèria de l’àrea tots els elements necessaris perquè, a l’instant que deixa d’actuar l’agent pertorbador, la successió es reprengui amb gran rapidesa. En això consisteix la successió secundària, que es pot comparar al procés de restauració o cicatrització d’una ferida en un organisme.
La successió és lenta i contínua, commensurada amb l’evolució, mentre que les regressions, més que inversions del procés de successió, constituïxen canvis catastròfics ràpids, amb baixa probabilitat de repetició.
No obstant això, la successió primària és la qual es basa en l’estructuració gradual d’un ecosistema. No existeix una separació precisa entre successió primària i secundària.
REGULARITATS D’UNA SUCCESSIÓ
- Augment de la biomassa total i molt principalment de les porcions menys actives. Aquells organismes o parts d’organismes que tenen una taxa de renovació molt lenta i un metabolisme molt baix augmenten relativament més que uns altres. L’exemple més conspicu es troba en la vegetació, on la fracció representada per la fusta augmenta progressivament en el transcurs de la successió.
- Augment de la producció primària. Dintre de la piràmide de tràfic d’energia, els productors primaris són els quals més proliferen.
- Disminució de la relació producció primària/biomassa total, o sigui, retard en la taxa de renovació del conjunt de l’ecosistema. L’estratègia de la k, a llarg termini , resulta sempre superior a la de la r, sempre que l’ambient sigui suficientment previsible o controlable.
- Estructura més complicada de les comunitats i major segregació entre espècies pròximes. Existeix un augment de diversitat. En el curs d’una successió desapareixen algunes espècies, però noves espècies s’afegeixen en major nombre.
- Desenvolupament de tota classe de mecanismes d’homeòstasis. Els sistemes més madurs ofereixen sempre una major constància de tots els seus paràmetres globals o macroscòpics a través del temps. Probablement tal qualitat es relacioni amb la seva capacitat d’organitzar l’espai. Els canvis de temperatura, d’humitat, etc., queden molt esmorteïts dintre d’un bosc. La concentració de nutrients en el mitjà fora dels organismes és molt baixa i regular en els ecosistemes madurs.
biolulia.wordpress.com 