2.9. El procés de digestió

És el procés que permet aprofitar les substàncies nutritives dels aliments. Comprèn les següents etapes:

  1. Ingestió. És l’entrada de l’aliment.
  2. Digestió dels aliments. És la degradació dels aliments en molècules molt petites capaços d’entrar en les cèl·lules. Pot ser mecànica, com la trituració que realitzen les dents, o química, com l’acció dels enzims digestius.
  3. Absorció. És el pas dels nutrients des de l’intestí a la sang i a la limfa.
  4. Defecació. És l’expulsió a l’exterior de les substàncies que no s’han pogut digerir.

1. LA DIGESTIÓ EN LA BOCA.

En la boca es produeix:

  1. una digestió mecànica denominada “mastegació“, que és realitzada per les dents, i
  2. una digestió química que és realitzada per la saliva al posar-se en contacte amb l’aliment, procés que es denomina “insalivació“.

2. GLÀNDULES SALIVALS.

Hi ha tres parells de denominades: paròtides, submaxil·lars i sublinguals. La saliva conté:

  1. Aigua (un 98%)
  2. Mucina (una substància mucosa que facilita el pas dels aliments).
  3. L’enzim digestiu ptialina (enzim que degrada el glúcid midó fins arribar a molècules de maltosa)
  4. L’enzim digestiu maltosa (enzim que degrada la maltosa en dos molècules de glucosa)

3. LA DEGLUCIÓ.

La deglució és el pas de l’aliment de la boca a l’esòfag. Es realitza en tres etapes:

  1. Impuls del bol alimentari cap al fons de la boca gràcies al moviment de la llengua.
  2. Entrada del bol en la faringe
  3. Pas del bol alimentari de la faringe a l’esòfag

4. LES ONES PERISTÀLTIQUES A L’ESÒFAG.

Són contraccions i relaxacions musculars anulars que faciliten l’avanç del bol alimentari.

5. LA DIGESTIÓ QUÍMICA ESTOMACAL.

L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric. Aquestes són:

  1. Àcid clorhídric (HCl). Degrada els teixits durs dels aliments, mata molts bacteris i transforma el pepsinogen o en pepsina
  2. Pepsinogen. Substància que es transforma en l’enzim pepsina que degrada les proteïnes en aminoàcids.
  3. Factor de Castle. Substància que permet que la vitamina B12 pugui ser absorbida en l’intestí.
  4. Mucina. Substància que afavoreix el pas de l’aliment.
  5. Bicarbonat sòdic. Substància que neutralitza l’àcid clorhídric abans de passar al duodè.

A l’estómac es produeixen ones peristàltiques per a moure els aliments.

6. L’ACCIÓ DE LA BILIS EN LA DIGESTIÓ.

La bilis està produïda per les cèl·lules del fetge. Si la persona està en dejú la bilis s’acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis és alliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600ml. La bilis a més d’aigua conté àcids biliars, colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzen la mateixa funció que els detergents, dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca) i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l’hemoglobina. Són les responsables de la coloració dels fems.

7. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC PANCREÀTIC

  1. Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes.
  2. Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids
  3. Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó.

8. FORMACIÓ DEL QUIL.

La massa pastosa que surt de l’estómac es denomina quim. Posteriorment, després d’experimentar la digestió intestinal en el duodè, es transforma en una massa més fina denominada quil.

9. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC INTESTINAL

  1. Peptidases. Degraden proteïnes a aminoàcids
  2. Lipasa intestinal. Degrada els lípids
  3. Disacaridases. Degraden els disacàrids en glucoses i altres glúcids petits.

10. L’ABSORCIÓ INTESTINAL

En el jejú les petites molècules obtingudes són absorbides a través de les vellositats intestinals.

10a. Les petites molècules absorbides de naturalesa glucídica o proteica, com la glucosa i els aminoàcidsrespectivament, passen als capil·lars venosos.

10b. Les petites molècules absorbides de naturalesa lipídica com els àcids grassos passen als vasos limfàtics.

11. LA FORMACIÓ DE LA FEMTA FECAL.

El quil que passa a l’intestí gruixut conté un 80% d’aigua, les substàncies que no s’han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l’intestí gruixut es reabsorbeix gran part d’aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s’aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents. La resta forma la denominada matèria fecal que surt per l’anus.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s