3.3. Primeres teories evolutives |

Què és l’evolució biològica?

L’evolució biològica és el procés continu de transformació de les espècies a través de canvis produïts en successives generacions, i que es veu reflectit en el canvi de les freqüències al·lèliques d’una població.

Generalment es denomina evolució a qualsevol procés de canvi en el temps. En el context de les Ciències de la vida, l’evolució és un canvi en el perfil genètic d’una població d’individus, que pot dur a l’aparició de noves espècies, a l’adaptació a diferents ambients o a l’aparició de novetats evolutives.

Fixisme i Catastrofisme

El descobriment de fòssils des de l’antiguitat, així com altres dades de la naturalesa, havien dut a pensadors de moltes cultures a intuir la idea d’evolució.

En la Grècia clàssica, Anaximandro (segle VI a. C.) ens ha deixat constància.

Tampoc la teologia cristiana ha estat indissociablement lligada al fixisme al llarg de la seva història. Així, Tomás de Aquino i San Agustí van negar que Déu hagués creat totes les espècies en els primers sis dies. Segons aquest corrent teològic, Déu hauria conferit un poder productor o creador a diferents elements de la Naturalesa i aquest poder seria el responsable de la creació de vida en diferents moments de la història de la Terra.

El fixisme com hipòtesi científica no es va formalitzar fins a mitjans del segle XVIII en l’obra de Carlos Linneo (1707-1778); el reconegut naturalista suec, qui va assentar les bases de la taxonomía moderna, va desenvolupar formalment el fixisme; va mantenir que les espècies s’havien creat de forma separada i independent i va negar la possibilitat de l’origen comú dels éssers vius.

Cal dir que l’objectiu fonamental de Linneo era establir la grandesa de Déu i de la seva creació, amb el que era conseqüent.

El zoòleg i naturalista Georges Cuvier (1769-1832), impulsor de l’anatomia comparada i de la paleontología, va ser altre dels científics il·lustres que es van posicionar a favor del fixisme.

Davant l’incessant descobriment de fòssils d’espècies desaparegudes, Cuvier va ser el pare de la teoria fixista coneguda com catastrofisme, formulada per a explicar la diversitat dels organismes fòssils que contradeien el fixisme i una mica més creïble que altres teories, com la de la vis plastica, que proposaven els fòssils com capritxos de la naturalesa.

El catastrofisme, explica que els canvis geològics i biològics produïts en el nostre planeta es devien no a canvis graduals, sinó per canvis sobtats i violents, les catàstrofes que donen nom a la teoria.

Les teories de Lamarck

El lamarquisme va ser una teoria proposada en el segle XIX pel biòleg francès Jean- Baptiste Lamarck para explicar l’evolució de les espècies. També coneguda com herència de carácteres adquirits, la seva formulació més simple postulava que els individus podien adquirir o millorar carácteres físics durant la seva vida i que aquests eren transmesos a la seva descendència.

D’aquesta forma, les espècies evolucionarien acumulant els carácteres útils que havien adquirit en vida els seus avantpassats.

Lamarck va exposar les dues lleis bàsiques que, segons la seva teoria, explicarien les adaptacions dels organismes al mitjà i l’herència de tals adaptacions: La llei de l’ús i desús dels òrgans i la llei de l’herència dels caràcters adquirits:

En una primera fase, el moviment dels fluids interns de l’organisme, deslligat pel seu comportament, provocaria el sobredesenvolupament o l’atròfia dels òrgans (llei de l’ús i desús dels òrgans);