Quan estudiam un ecosistema ens interessa conèixer, més que els elements en si , les relacions i interaccions entre aquests elements. Per entendre bé un ecosistema necessitem saber qui es relaciona amb qui i com és aquest tipus de relació, estudiar el flux d’energia i materials i parar atenció a com això influencia a tot el sistema o sistemes veïns o a tota la biosfera.
Ens adonem que per definir un ecosistema necessitem parlar d’ uns components abiòtics (sense vida) que ens defineixen el lloc i d’uns components biòtics ( bio= vida), que fan referència als éssers vius i les relacions que estableixen.
El medi ambient o entorn està definit pel conjunt de condicions o factors ambientals que existeixen en un lloc
Els factors ambientals que determinen la distribució i abundància d’una espècie s’anomenen Factors limitants. Per exemple, en els ecosistemes aquàtics, la salinitat és un factor limitant per a moltes espècies. La zona de tolerància, és l’interval de valors entre els quals es desenvolupen les espècies; mentre que la zona òptima són aquells valors dins de la zona de tolerància en què l’espècie sobreviu millor.
FACTORS ABIÒTICS
Són els factors físics i químics del medi, que poden variar al llarg del temps, i influeixen en la supervivència dels organismes, determinant l’abundància i distribució dels éssers vius en el seu medi.
FACTORS FÍSICS |
FACTORS QUÍMICS |
|
|
|
|
FACTORS BIÒTICS
Són els que depenen de la presència d’altres éssers vius i determinen les relacions que hi ha entre aquells que habiten en un mateix lloc. Aquestes relacions poden ser de dos tipus: intraespecífiques i interespecífiques.