5.3. Malalties del Sistema Nerviós

Algunes malalties del sistema nerviós són degudes al mal funcionament de les neurones o a les lesions provocades per causes molt variades com ara l´augment de la pressió arterial, colps, manca de reg sanguini o infeccions.

Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa trobada típicament en persones majors de 65 anys. A tot el món, aproximadament 24 milions de persones tenen demència; 60% d’aquests casos es deuen a l’Alzheimer. La causa principal de la malaltia és desconeguda. El signe clínic de l’Alzheimer és el deteriorament progressiu de la cognició.

Les persones que pateixen aquesta malaltia tendeixen a ser menys energètics i espontanis, mostren pèrdues mínimes de la memòria, canvien d’humor i triguen a aprendre i reaccionar. Aquestes persones obliden els esdeveniments recents i la seva història personal i cada vegada estan més desorientats i desconnectats de la realitat.

Parkinson

La malaltia de Parkinson (EP), també anomenada Parkinsonisme idiopàtic, paràlisi agitante o simplement Parkinson, 1 2 és un trastorn neurodegeneratiu crònic que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva, produït a conseqüència de la destrucció, per causes que encara es desconeixen, de les neurones pigmentades de la substància negra.3 4 Freqüentment classificada com un trastorn del moviment, la malaltia de Parkinson també desencadena alteracions en la funció cognitiva, en l’expressió de les emocions i en la funció autónoma.5

Aquesta malaltia representa el segon trastorn neurodegeneratiu per la seva freqüència, situant-se per darrere de la malaltia de Alzheimer.3 Està estesa per tot el món i afecta tant al sexe masculí com al femení, i és freqüent que aparegui a partir del sisè decenni de vida. A més d’aquesta varietat tardana, hi ha una altra versió precoç que es manifesta en edats inferiors als quaranta anys.1 3

En l’actualitat, el diagnòstic està basat en la clínica, ja que no s’ha identificat cap marcador biològic d’aquesta malaltia. Per això, el diagnòstic de la mateixa es recolza en la detecció de la característica tríade rigidesa-tremolor-bradikinesia i en l’absència de símptomes atípics, encara que també té importància l’exclusió d’altres possibles trastorns per mitjà de tècniques d’imatge cerebral o d’analítiques sanguínies. oriales, debilitat muscular i depressió.

Epilèpsia

És una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d’impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d’epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associades als tremolors motors d’una convulsió.

• Gran mal es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aura, seguida de convulsions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d’espuma per la boca.
• Petit mal es caracteritza per la pèrdua momentània del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.
• Epilèpsia jacksoniana tipus particular d’epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s’acompanya de pèrdua de la consciencia,
• Epilèpsia psicomotora tipus particular d’epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

Meningitis

Inflamació de les meninges. La meningitis es presenta amb un síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral, pols lent, etc.

El tractament de la meningitis requereix l’hospitalització del malalt per tal de poder controlar amb precisió l’evolució que segueix, l’aparició de complicacions i l’administració de medicaments.Com que la majoria de les meningitis són degudes a infeccions bacterianes, el tractament es basa en l’administració d’antibiòtics. Quan ja s’ha obtingut el resultat de les anàlisis, hom en determina el tractament definitiu utilitzant l’antibiòtic que s’ha demostrat específic per al germen causal.

Encefalitis

L’encefalitis és una inflamació del cervell. Normalment, és causada per una substància estranya o per una infecció viral. Els símptomes d’aquesta malaltia inclouen cefalea, mal de coll, somnolència, nàusea i febre. Si és ocasionada pel virus del Nil Occidental, pot ser letal per als humans, així com per a les aus i els cavalls.

Quists aracnoide

Els quists aracnoides són líquids cefaloraquidi cobert per cèl·lules aracnoideas que poden desenvolupar-se en el cervell o en la medul·la espinal. Es tracta d’una malaltia congènita i, en alguns casos, pot no presentar símptomes; però, si és un quist gran, els símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, atàxia (absència de control muscular), hemiparèsia i diversos altres.

La macrocefàlia i el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) són comuns entre els nens, mentre que la demència pre-senil, la hidrocefàlia (una anomalia de la dinàmica del líquid cefaloraquidi) i la incontinència urinària són símptomes de pacients majors de 65 anys.

Huntington

La malaltia de Huntington és un trastorn neurològic degeneratiu hereditari. La degeneració de les cèl·lules neuronals ocorren per tot el cervell, especialment, en el nucli estriat. Es produeix un declivi progressiu que resulta en moviments anómalos.5 Les estadístiques mostren que la malaltia de Huntington pot afectar a 10 de cada 100.000 persones d’ascendència europea occidental.

Síndrome d’enclaustrament

La síndrome d’enclaustrament o síndrome de captiveri es deu a una lesió al tronc cerebral que danya el pont troncoencefàlic. És una malaltia per la qual el pacient està despert, però pateix de paràlisi de tots o gairebé tots els músculs voluntaris del cos i no es pot comunicar o moverse.6 Les causes poden ser mal traumàtic del cervell, malaltia del sistema circulatori, dany de les cèl·lules nervioses i sobredosi de medicaments.

Tourette

La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic hereditari. L’inici de la malaltia pot presentar-se durant la infància i es caracteritza per tics físics i verbals. La causa exacta de la síndrome de Tourette, fora dels factors genètics, és desconeguda.

Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia desmielinitzant inflamatòria i crònica que resulta en el dany de la mielina de les neurones. Els símptomes de l’esclerosi múltiple inclouen problemes visuals i sensorials, debilitat muscular i depressió.

Paraparèsia espàstica tropical

El virus limfotròpic de cèl·lules T humà tipus I pot causar leucèmia, una malaltia de la medul·la òssia.

Malalties Mentals

Existeixen nombroses categories de trastorns mentals, amb més o menys gravetat tant en la vivència subjectiva de l’individu com en la seva repercussió dins del funcionament social, així es fa al·lusió a una altra classificació clàssica: Trastorns neuròtics i Trastorns Psicòtics.

• Les neurosis afecten en major grau a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell de grat, de plenitud i d’integració del jo, així com a les seves relacions amb l’entorn social i familiar més proper; però, no presenten els símptomes usuals de desconnexió amb la realitat i ampli allunyament de la vida social, poden exercir-laboral i acadèmicament, i segons Freud i les escoles psicoanalítiques aquest estat és la condició natural de la vida psíquica.
• Les psicosis, abasten la manifestació més clarament associada amb la malaltia mental, els seus símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional, aquests trastorns solen tenir un factor orgànic bastant pronunciat com els Trastorns Depressius i Bipolars, encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal, social i familiar donat el seu caràcter crònic i degeneratiu caracteritzat pels elements propis de tots els trastorns psicòtics als quals s’afegeixen la desconnexió amb la realitat i aplanament afectiu.