2.2. Regne protoctistes

protozoários-aquáticos.jpgEls protists (Protista) o protoctists són un grup divers d’organismes eucariotes d’estructura molt simple, que inclou els protozous i les algues. El grup dels protists s’incloïa com a regne en el model dels cinc regnes. Avui, aquest model es considera superat segons la taxonomia actual. No obstant això, per raons històriques i per conveniència, els llibres de text a Catalunya i en altres llocs del món continuen descrivint-lo.

Els protists no tenen gaire cosa en comú a part d’una organització relativament senzilla: o bé són unicel·lulars o bé són pluricel·lulars sense teixits especialitzats. Aquesta organització cel·lular simple diferencia els protists de la resta d’eucariotes, com ara els fongs, els animals i les plantes. La majoria d’organismes eucariotes unicel·lulars són protists.

El regne Protista fou utilitzat originalment el 1866 per Ernst Haeckel. Els protists eren subdividits tradicionalment en diversos grups segons les seves semblances als regnes “superiors”: els protozous unicel·lulars, semblants als animals; els protofitins, majoritàriament algues unicel·lulars semblants a les plantes; i els mixomicets i oomicets, semblants als fongs. Com que aquests grups sovint s’encavalquen, han estat substituïts per classificacions basades en la filogènia. Tanmateix, encara resulten útils com a noms informals per descriure la morfologia i ecologia dels protists.

Els protists viuen en gairebé qualsevol medi que contingui aigua líquida. Molts protists, com ara les algues, són fotosintètics i són productors primaris essencials dels ecosistemes, especialment a l’oceà, on formen part del plàncton. Altres protists, com ara els cinetoplàstids i els apicomplexos, són la causa d’una varietat de malalties humanes greus, com ara la malària i la malaltia del son.

a. Els protozous

Són organismes eucariotes unicel·lulars que s’alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) que capturen i digereixen en el seu interior. Per tant:

  • Es diferencien de les algues unicel·lulars en què no realitzen la fotosíntesi.
  • Es diferencien dels fongs unicel·lulars en què aquests presenten digestió externa.

Solo són visibles amb el microscopi. El seu cos es troba delimitat per la membrana plasmàtica Algunes espècies segreguen una substància, l’anomenada matriu extracel·lular, que moltes vegades, com passa en el grup dels foraminífers, s’impregna de substàncies minerals. La majoria dels protozous viuen lliures a l’aigua. Alguns poden viure a l’interior dels organismes i moltes vegades produeixen malalties. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació. Es classifiquen segons les estructures que utilitzen per a desplaçar-se en:

COW 1.jpgClasse Flagel·lats.

Presenten flagels (estructures allargades, permanents, generalment en nombre d’un, dos o pocs més). Per el Trypanosoma que és responsable de la “malaltia del somni” i que és tramés per la picadura de la mosca tropical Tsé-Tsé.

Paramecium_feedingsp_2dClasse Ciliats.

Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i laVorticella que viu fixa.

amoebaforaminiferaClasse Rizòpodes.

Presenten pseudòpodes (prolongacions temporals del cos en forma de falsos peus). Per exemple l’Ameba i l’Entamoeba responsable de la “disenteria amebiana”, malaltia pròpia de països del Tercer Mon i que es caracteritza per deposicions diarreiques amb sang. Alguns rizòpodes com elforaminífers presenten un esquelet calcari.

Isospora belliClasse Esporozous.

Es mouen per simples contraccions del cos. Per exemple el Plasmodium que és el responsable de la “malària” o “paludisme” que és la principal causa de mort del món. Aquesta malaltia és pròpia de països del Tercer Món, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i és tramés per la picada de les femelles del mosquit Anopheles.

b. Algues

Són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lofítics, autòtrofs fotosintètics, és a dir que es nodreixen de matèria inorgànica gràcies a que capten l’energia lluminosa.

Ser pluricel·lulars tal·lofítics vol dir que totes les seves cèl·lules són del mateix tipus, és a dir no posseeixen cèl·lules especialitzades que formin teixits diferents. Aquest tipus d’estructura es denomina tal·lus. A causa de això les algues manquen d’un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació i per tant no poden viure fora de l’aigua, tret que es tracti de llocs molt humits. Algunes presenten formes semblants a fulles, tiges i arrels però com aquestes estructures manquen de teixits conductors interns no es poden incloure en el Regne de les Plantes. És a dir no són plantes.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant.

Es classificació en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells (algues vermelles).


Classe flagel·lades

Són unicel·lulars i flagel·lades. Formen part del plàncton. Exemple; Euglena. o els Dinoflagelats

cardimage_9524610_2390793181390776392531 8934977659_ef357769ca_b

Classe Diatomea

Són unicel·lulars. Presenten un estoig de sílice i un pigment fotosintètic groguenc. Formen part del plàncton.

9050.600x450

Clorophyta (Algues verdes)

Poden ser unicel·lulars (planctòniques) o pluricel·lulars (bentòniques) i en elles predomina el pigment verd anomenat clorofil·la.

2529754883_2cfdb9fed8lexiques_image_34

Feophyta (Algues brunes)

Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments marrons. Poden viure fixades al fons (bentòniques) o surant en el mar.

dictyotadichotoma4halopteris_scoparia-cw11_image1200Padina_pavonica00_2

 

Rodophyta (Algues vermelles)

Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments vermells. Són bentòniques i algunes acumulen carbonats pel que contribueixen a formar els esculls coral·lins

Rhodophyta1Coroff