a. La taxonomia
A causa de la gran quantitat d’éssers vius diferents que existeixen, per poder-los estudiar millor és necessari classificar-los.
La ciència que s’encarrega d’aquesta classificació és la taxonomia.
Els científics classifiquen els éssers vius agrupant-los segons les característiques naturals que tenen en comú; per això, es diu que els classifiquen seguint criteris naturals. Segons aquests criteris, s’han establert grups i, dins d’aquests, subgrups de classificació denominats taxons.
Els taxons constitueixen cada un dels grups en què vam classificar als éssers vius. Són: regne, tall, classe, ordre, família, gènere i espècie.
El taxó més ampli és el regne i agrupa molts individus amb poques característiques en comú. El taxó menys ampli és l’espècie, que agrupa un nombre d’individus menor, encara que amb moltes característiques en comú.
L’espècie i el nom científic
L’espècie agrupa individus amb característiques similars que poden reproduir-se entre si i donar descendents fèrtils.
La majoria de nosaltres anomenem als individus d’una espècie amb un nom vulgar (per exemple, gos, llop, castanyer, etc.), que pot variar d’uns llocs a uns altres. No obstant això, els científics assignen a cada espècie un nom científic que és igual en totes les parts del món.
El nom científic va ser ideat, al segle XVIII, per Carl von Linné, i consta de dues paraules: la primera és el nom del gènere i la seva primera lletra s’escriu amb majúscula; la segona paraula va sempre en minúscula. Les dues paraules juntes constitueixen el nom de l’espècie. Per exemple, el linx ibèric pertany al gènere Lynx i a l’espècie Lynx pardinus.