Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. Els estius són típicament càlids en altituds baixes interiors però poden ser frescos a zones com San Francisco de Califòrnia, que tenen aigües marines fredes. Els hiverns són típicament suaus en en zones litorals però poden ser freds a l’interior i a grans altituds.
Els boscos i matollars mediterranis es troben en cinc ecoregions del món que tenenvegetació mediterrània sota un clima mediterrani a l’oest dels continents en latituds mitjanes: la Conca del Mediterrani, Califòrnia, Xile central, Austràlia del sud-oest, i zona oest del Cap a Sudàfrica.[
Aquestes regions són de gran diversitat en hàbitats i espècies. Els tipus de vegetació poden anar de boscos a arbredes, sabanes, matollars i praderies;els paisatges en “mosaic” són comuns. Molta de la vegetació mediterrània és escleròfil·la (de fulles dures)
Els arbres més comuns que són de fulla perenne són els pins, l’alzina i l’alzina surera. Tot i així, en les zones del bosc més humides i fresques hi ha alguns arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l’avellaner i el roure.
La diversitat d’ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc. origina una considerable varietat de fauna.
Es considera un bosc jove aquell que té de 20 a 40 anys, caracteritzats pels seus alts pins i petites alzines que creixen entre pi i pi. Tot i l’alçada dels pins, la llum hi passa abundant, per això trobem que hi ha molt sotabosc. Hem de vigilar, ja que un bosc jove té molt risc d’incendi.
Els pins més alts, les alzines que comencen a ser grans (i guanyen territori) són algunes de les característiques d’un bosc entre 40 i 80 anys. En aquest bosc no hi ha tant risc de foc, ja que no hi ha gaire sotabosc (la llum ja no passa tant).
Boscos mediterranis protegits
- Parc Natural de l’Albera
- Cap de Creus
- Collserola
- Collsacabra
- Serra de Marina
- Massís del Montseny
- Parc Natural del Montnegre i el Corredor
- Montserrat
- Muntanyes de Prades
- Sant Llorenç del Munt
- Parc Natural del Garraf
- La Garrotxa
- Parc Natural del Foix
- Gavarres
- Serra d’Irta
- Desert de les Palmes
- Serra d’Espadà
- Serra Calderona
- La Vallesa
- Les Rodanes
- Devesa del Saler
- Carrascar de la Font Roja
- Serra Mariola
- Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel
- Cap protegit, si bé destaquen les Serres de Tramuntanai de Llevant a Mallorca i la reserva de la biosfera (Menorca)
| Características | |
|---|---|
| Ecozona (s) | Afrotropical, Australasia, Neàrtic,Neotropical, Paleàrtic |
| Clima | Mediterrani |
| Tipo de vegetación | Xeròfila |
| Subtipos | Xaparral (California), matollar xile, fynbos (Sudàfrica) |
| Latitudes | 30º- 40º. |
| Superficie | 1.400.000 km² |
| Localización | |
| Continente (s) | Europa, Àfrica, Asia, Nordamèrica,Sudamèrica i Australia |
biolulia.wordpress.com 