4.4. Biomes Terrestres

LA BIOSFERA

La biosfera és la part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, que comprèn la regió inferior de l’atmosfera, els mars i les capes més exteriors del sòl. Aquesta capa relativament prima d’aire, terra i aigua és capaç sustentar la vida. Abasta des d’uns 10 Km d’altitud en l’atmosfera fins el més profund dels fons oceànics. En aquesta zona la vida depèn de l’energia del Sol i la circulació de l’escalfor i nutrients essencials. La biosfera s’ha mantingut suficientment estable al llarg de cents de milions d’anys com per permetre l’evolució de les formes de vida que avui coneixem.

Les divisions a gran escala de la biosfera en regions amb diferents patrons de creixement reben el nom de regions biogeogràfiques. Així, aquesta part del planeta Terra dins de la qual és possible la vida, inclou la totalitat dels éssers vius i el seu ambient. Les regions que abraça la biosfera són tan variades que en cadascuna d’elles es poden observar els patrons de vida característics. La proporció més gran de la biosfera consisteix en els ambients aquàtics i en els seus habitants, i dins d’aquests es distingeixen ambients d’aigua dolça (rius, llacs i estanys) i ambients marins (oceans i litorals marins).

La vida sobre la Terra està determinada per alguns factors físics, com la temperatura i les precipitacions, i la seva superfície pot dividir-se en àrees geogràfiques, segons el tipus de plantes dominants, com deserts, praderies i boscos. Cadascuna d’aquestes categories de vida vegetal rep el nom de bioma i els organismes que es troben en àrees geogràficament separades però que pertanyen a un mateix bioma presenten bastants característiques d’evolució convergent.

BIOMES TERRESTRES

Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la biosfera. Al concepte de zona o domini climàtic se n’hi afegeix un altre que engloba els aspectes biòtics. Com que és poc útil fer servir lafauna per arribar a aquesta fita, degut a la gran mobilitat i diversitat ecològica que tenen, s’utilitza la vegetació immòbil i amb una clara dependència climàtica. Hom fa servir el concepte de formació vegetal, amb una base fisiognòmica i fenològica més que no pas de composició específica (es defineixen les formacions per llur aspecte o estratègia vital i no pas pels tàxons més abundants). D’aquesta manera una mateixa formació es pot estendre per regions biogeogràfiques diferents, ja que és més un producte del clima que no pas de les condicions històriques d’evolució de la flora. Un bioma es un ecosistema molt gran que es troba a zones que tenen condicions similars de llum, temperatura i humanitat, i que te una vegetacio i una fauna tipiques.

La formació vegetal també es relaciona amb les grans unitats edàfiques i geomorfològiques, en la mesura que aquestes són una expressió de les condicions climàtiques actuals, a més a més de les històriques.

Segons la classificació del WWF nature es distingeixen 14 biomes principals al planeta.

01 Selva umbròfila Tropical i subtropical, humit
02 Selva tropòfila Tropical i subtropical, semi-humit
03 Bosc tropical de coníferes Tropical i subtropical, semi-humit
04 Bosc temperat de frondoses Temperat, humit
05 Bosc temperat de coníferes Temperat fred, humit
06 Boscos boreals/ Taiga Subàrtic, humit
07 Praderies, sabanes i matolls tropicals i subtropicals Tropical i subtropical, semi-àrid
08 Praderies, sabanes i matolls temperades Temperat, semi-àrids
09 Praderies indundades i sabanes Temperat a tropical, aigua dolça o salobre inundades
10 Praderies i matolls de muntanya Clima alpí o de muntanya
11 Tundra Àrtic
12 Bosc, matoll i escleròfil mediterranis Temperat càlid, semi-húmit a semi-àrid amb precipitacions d’hivern
13 Deserts i arbustius xeròfils Temperat a tropical, àrid
14 Manglar Subtropical i tropical, inundats d’aigua salada
Anuncis