3.2. El sistema circulatori sanguini

L’aparell circulatori és l’encarregat de distribuir l’oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d’excreció procedents de les cèl·lules, per transporta-los als òrgans encarregats d’eliminar-los.

El sistema circulatori de les persones, igual que el de la resta de vertebrats, està contituït pels vasos sanguinis, la sang i un òrgan propulsor, el cor.

Vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes tubulars d’un diàmetre variable. Segons la funció i característiques morfològiques es diferencien tres tipus:

arteriasArtèries

S’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme. Les parets arterials són més gruixades que les venoses, ja que aquesta porció de l’arbre circulatori estarà sotmesa a més pressions.

La seva estructura histològica varia depenent de la funció que hagi de desenvolupar cada segment arterial. Com tot vas sanguini disposa de tres capes: íntima, mitjana i adventícia, i la túnica mitjana la capa més gruixuda de la paret arterial.

  • Epiteli extern.
  • Túnica adventícia o externa; més externa, teixit conjuntiu.
  • Túnica mitjana. Formada per fibres musculars. Dona la qualitat el·làstica a les artèries
  • Túnica íntima. Formada per fibres epitelials

Les artèries realitzen quatre funcions principals:

a) Conducció. El sistema arterial és, bàsicament, un sistema de canalització entre el cor i les regions d’intercanvi capil·lar.

b) Filtre hidràulic o amortidor de la pulsatilitat. L’activitat cíclica de la bomba cardíaca genera oscil·lacions de pressió i flux que són esmorteïdes segons la sang avança en l’arbre arterial. Aquesta disminució de les fluctuacions de pressió i de flux és realitzada principalment per les artèries de menor calibre i per les arterioles; i tant la pressió arterial perifèrica com el flux sanguini són continus a nivell capil·lar.

c) Reservori de pressió. Com que el cor és una bomba intermitent, l’avanç de la sang es produiria en el sistema vascular, únicament durant la fase d’empenta o fase sistòlica. No obstant això l’estructura elàstica de la paret arterial permet emmagatzemar part de l’energia cinètica proporcionada pel ventricle, com a energia potencial en l’expansió de la paret. Així, posteriorment en la diàstole, la paret torna al seu estat inicial o de repòs, imprimint energia cinètica a la sang acumulada en el seu interior.

d) Regulador de la distribució del flux sanguini. Aquesta funció correspon bàsicament a les arterioles o gots de resistència. La paret arteriolar presenta el major contingut proporcional en fibres musculars i, per tant, és el principal got que pot modificar àmpliament el seu calibre i controlar el flux sanguini que arriba a un determinat territori vascular. El control del calibre arteriolar (vasoconstricció o vasodilatació) està estretament regulat a través de factors locals, nerviosos vegetatius i hormonals.

venaVenes

També tenen forma tubular, les seves parets són més primes que les de les artèries i es troben al llarg i ample de tot el cos. Les venes principals són la vena cava i la vena pulmonar. Duen la sang des dels capil·lars fins al cor. Les parets estan formades per:

  • Túnica adventícia més externa (més elàstica que les artèries)
  • Túnica mitjana fibres musculars (menys que les artèries)
  • Túnica íntima fibres epitelials

Moltes venes tenen al seu interior vàlvules, anomenades vàlvules venoses o semilunars. La seva funció és assegurar que la sang circuli cap al cor i impedir-ne el reflux en sentit contrari.

Capil·lars

Les seves parets són molt més primes que les venes i artèries, ja que arriben a tot el nostre cos en grans quantitats. Per això és que quan se’ns produeix una ferida, sagnem. Els capil·lars permeten la unió entre venes i artèries;  es disposen de manera que formen una xarxa.

Són els vasos sanguinis més petits, el seu diàmetre tot just deixa passar els glòbuls vermells de la sang. Les seves parets són molt primes:

  • capilar2Membrana endotelial (capa interna)
  • Membrana basal (teixit conjuntiu, externa)

La seva funció és vital, ja que a: través d’ells es produeix l’intercanvi de nutrients amb les cèl·lules: oxigen, diòxid de carboni i deixalles. En els esquemes se’ls representa amb el color vermell als que resulten de la ramificació de les artèries, perquè transporten sang amb un alt contingut d’oxigen (02) i, de color blau, els que formaran les venes, les quals porten sang amb un alt contingut de diòxid de carboni (C02).

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s