3.5. Fisiologia de la contracció cardiaca

coraz%F3n3Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l’artèria aorta (al costat esquerre) i per l’artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).

Al cap d’unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure’s.

La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d’abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l’artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s’oxigeni.

Les venes pulmonars porten la sang oxigenada (neta) a l’aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l’artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.

En el procés es poden escoltant dos sorolls:

  • Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
  • Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoidees (vàlvules pulmonars i aorta).

Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d’aquesta vibració dóna com a resultat la capacitat per auscultar aquests sorolls.

Aquest moviment es produeix unes 70-80 vegades per minut.

L’expulsió rítmica de la sang provoca el pols que es pot palpar en les artèries radials, caròtides, femorals, etc.

Si s’observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 segons i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.

En la fisiologia del cor, cal destacar, que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes donant lloc a un potencial d’acció, que resulta en una contracció del múscul cardíac. D’altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es “comuniquen” de manera que el potencial d’acció es propaga per totes elles, de tal manera que ocorre la contracció del cor. El múscul del cor mai es tetanitza (els cardiomiòcits tenen alta refractarietat, és per això que no hi ha tètanus). El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s