Les moneres són un regne biològic que comprèn la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica. A causa d’això aquest regne rep a vegades el nom de Prokaryotae.
Estudis de Carl Woese del 1977 demostraren que els procariotes estan dividits en dos grups diferenciats, que no semblen estar més relacionats entre ells que amb els eucariotes. Els va anomenar Eubacteria i Archaebacteria, i més endavant bacteri i Archaea. Se’ls pot considerar com subregnes, però els esquemes més nous tendeixen a abandonar Monera i tractar-los com dominis separats.
Ernst Haeckel proposà el quart regne, que és Monera. Descobrí que hi ha moltes característiques fonamentals, rares en altres organismes, però que es troben en els bacteris i les algues blaves.
Les moneres són els éssers vius més petits que existeixen. La seva mida és microscòpica. Són organismes unicel·lulars i la seva cèl·lula no té un nucli diferenciat. El grup d’éssers vius més abundants en el regne de les moneres són els bacteris. Alguns bacteris són beneficiosos, com el Lactobacillus que, afegit a la llet, produeix iogurt o formatge. Altres bacteris són perjudicials i causen malalties i infeccions, com les salmonel·les que causen gastroenteritis.
a. Estructura
Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola cèl·lula sense nucli. El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys condensat en una regió del citoplasma cel·lular denominada nucleoide o fals nucli. Són cèl·lules molt senzilles. De fora a dintre es poden distingir les següents estructures: la càpsula bacteriana (capa mucosa externa que pot faltar), la paret bacteriana (capa rígida que en ocasions suporta flagels molt senzills), la membrana plasmàtica i el citoplasma. Dintre d’aquest es poden diferenciar l’ADN, els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d’aquestes cèl·lules) i les inclusions.
La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que el d’una cèl·lula eucariota corrent. Només presenta quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils (bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).
Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes. Un tipus de bacteris autòtrofs fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una fotosíntesi amb despreniment d’oxigen com fan la de les plantes. Elles són les que van originar l’oxigen atmosfèric fa uns 2000 milions d’anys.
Es reprodueixen asexualment per bipartició (divisió d’una cèl·lula en dues). A més poden presentar mecanismes sexuals, anomenats que s’anomenen parasexuals per diferenciar-los dels sexuals dels organismes superiors, en els quals incorporen material genètic (molècules d’ADN) procedent de l’exterior o d’un altre bacteri. Davant d’ambients desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora resistent a la dessecació.
Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb l’ús d’antibiòtics. Per exemple lapneuomonia, tuberculosi, el tétanus i la sífilis. Unes altres bacteris són beneficiosos, per exemple:
-
Els que transformen la matèria orgànica de vegetals i animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir les plantes,
-
Els utilitzats en la producció d’aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.) i
-
Els utilitzats en la síntesi de vitamines i d’hormones sintètiques mitjançant enginyeria genètica.
biolulia.wordpress.com 