2. Nutrició humana i Digestió

A partir del segle XV es van realitzar grans viatges marítims sobre els quals es relatava una estranya malaltia que afectava la tripulació. Els símptomes eren terribles, les genives sagnaven, les dents queien, es produïen greus hemorràgies, forts dolors per tot el cos i fins i tot la mort.

La malaltia, coneguda llavors com la pesta de els mariners, va ser tractada durant segles com contagiosa, i es culpava el fred d’alta mar com causant. Encara que els mariners que sobrevivien milloraven quan consumien aliments frescos.

En 1519, Fernando de Magallanes, amb cinc naus i 250 homes, va salpar des d’Espanya per buscar un pas entre l’Atlàntic i el Pacífic a Sud-amèrica. Van arribar al Brasil, des d’on van vorejar Sud-amèrica fins a l’estret que avui porta el seu nom (Estret de Magallanes) i van arribar al Pacífic. A partir d’aquí, una llarga travessia de més de tres mesos sense tocar terra ferma va fer que els aliments s’acabessin en els vaixells. Els mariners van començar a sentir els símptomes de la terrible malaltia i molts van morir. Per fi, van arribar a les illes Filipines, on van desembarcar i van poder menjar fruites i aliments frescos.

La malaltia va remetre i els símptomes van desaparèixer.

Avui dia, se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, no és contagiosa i es deu a la manca de vitamina C, una substància molt abundant en fruites i verdures fresques, principalment en cítrics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s