Espanya té una gran diversitat d’ecosistemes. Això es deu a factors com ara l’orografia, el clima, la posició geogràfica de la península i els arxipèlags, la influencia de mars i oceans molt diferents i els contrasts geogràfics importants.
Bosc oceànic
Està format per arbres de fulla caduca, com faigs, roures, freixes, castanyers, oms, bedolls i aurons. A les regions amb abundants pluges distribuïdes al llarg de l’any predominen els boscos caducifolis. A l’hivern, en disminuir la quantitat d’hores de llum, els arbres redueixen la seva activitat fotosintètica i el seu creixement, entrant en un període de repòs en què perdran les fulles. Els sòls on s’assenten són profunds i rics en nutrients, la qual cosa facilita no només el desenvolupament d’arbres, sinó també el desenvolupament d’una vegetació herbàcia i arbustiva important. Aquesta riquesa afavoreix l’existència d’una fauna molt variada, amb cèrvids, rosegadors, guineus, senglars, insectes i aus insectívores. Els grans depredadors, com els óssos, estan en franc retrocés per l’acció humana. S’estén pel nord i nord-est de la Península, des de Galícia a la costa Nord de Catalunya. Presenta un clima moderat, amb hiverns freds, estius temperats i pluges abundants i regulars al llarg de l’any
Bosc Mediterrani
Els boscos estan formats per arbres de fulla perenne, com pins, alzines, arboços i sureres, acompanyats d’arbustos com la jara, la farigola o romaní. Els animals més característics són els rèptils, els conills, els ocells i els insectes. A les regions més seques dels arbres són de fulla perenne, amb dures cutícules protectores i potents arrels que els permeten prendre prou aigua per resistir els estius secs i calorosos. És abundant el matoll, format per arbustos i mates llenyoses de branques reduïdes, dures i engrossides, tiges reptants i grans arrels que els permeten obtenir aigua de les zones més profundes.
Màquia
Actualment, a la Mediterrània, són molt més abundants els matolls que les masses boscoses. Aquest matoll escleròfil mediterrani, quan està poc alterat, és un matoll alt (3- 5 m), dens i embullat, on són freqüents els arbustos espinosos. Depenent de les zones rep diferents denominacions: màquia o maquis en les riberes del mediterrani. És una formació arbustiva densa (generalment impenetrable) de més de 2 metres d’altura, entre els quals destaquen l’estepa, el bruc, el letisco i la ginesta.
Laurisilva
El monteverde o laurisilva, per la seva originalitat i varietat d’espècies, és el més característic bosc canari, situat en zones humides del pis muntanyós. Les seves espècies més característiques són el llorer, el viñátigo, el til·ler, el aceviño i el barbusano, totes de fulles perennes barrejades. En el Terciari, (fa 20 milions d’anys), aquests boscos van estar estesos per tota la conca mediterrània, nord d’Àfrica i sud d’Europa, com així ho testifiquen els fòssils trobats en aquestes zones. A causa dels canvis climàtics ocorreguts des de llavors, glaciacions i períodes àrids que van originar la barrera de deserts del nord d’Àfrica, aquesta vegetació va desaparèixer dels continents servint les illes de Açores, Madeira i Canàries, en què els canvis van ser atenuats en actuar el oceà de termòstat, com a refugi d’aquestes espècies terciàries fins a l’actualitat. Quant a la fauna abunden els insectes, els mol·luscs i les aus, entre les quals destaquen els coloms.
Garriga
És una formació arbustiva consecuenciade la degradació de la màquia, generalment per l’acció antròpica, per la qual cosa apareixen zones sense cobrir. Són arbustos de de poca alçada, entre els quals destaquen la farigola, el coscoll, el romaní i el espartar.
biolulia.wordpress.com 