4.7. Materia i energia als ecosistemes I

Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per a portar a terme les seves funcions vitals. Tota l’energia utilitzada pels éssers vius prové del Sol, està energia és consumida i ja no tornarà a ser utilitzada pels éssers vius, per això es diu que l’energia que travessa un ecosistema és unidireccional, és a dir, fluïx en una sola adreça. La matèria orgànica procedent de restes i cadàvers d’éssers vius és transformada per alguns microorganismes en matèria inorgànica. Aquesta matèria és consumida pels éssers autótrofos i heterótrofos. Al seu torn, quan aquests moren, les seves restes són de nou transformats en matèria inorgànica, és per això, que la matèria constitueix un cicle tancat en l’ecosistema.

Nivells tròfics a un ecosistema

El conjunt d’éssers vius d’un ecosistema que obtenen la matèria i l’energia d’una manera semblant es denomina nivell tròfic.

En una biocenosi o comunitat biològica existeixen:

• Productors primaris, autòtrofs, que utilitzant l’energia solar (fotosíntesi) o reaccions químiques minerals (quimiosíntesis) obtenen l’energia necessària per a fabricar matèria orgànica a partir de nutrientes inorgànics.

• Consumidors, heteròtrofs,queprodueixenelsseuscomponents a partir de la matèria orgànica procedentd’altres éssers vius.Siexaminemelnivell tròfic més altd’entreelsorganismesexplotatsper una espècie,atribuirem a aquestaunordre en la cadena de transferències,segons el nombre de termes que hàgim de contardesdelprincipi de la cadena:
  • Consumidors primaris, els fitófagos o herbívors. Devoren als organismes autótrofos, principalment plantes o algues, s’alimenten d’ells de forma paràsita, com fan per exemple els pugons, són comensals o simbionts de plantes, com les abelles, o s’especialitzen a devorar les seves restes mortes, com els àcars oribàtids o els milpeus.
  • Consumidors secundaris, els zoófagos o carnívors, que s’alimenten directament de consumidors primaris, però també els paràsits dels herbívors, com per exemple l’àcar Varroa, que parasitiza a les abelles.
  • Consumidors terciaris, els organismes que inclouen de forma habitual consumidors secundaris en la seva font d’aliment. En aquest capítol estan els animals dominants en els ecosistemes, sobre els quals influeixen en una mesura molt superior a la seva contribució, sempre escassa, a la biomassa total. En el cas dels grans animals caçadors, que consumeixen fins i tot altres depredadors, els correspon ser anomenats superpredadors (o superdepredadore). En ambients terrestres són, per exemple, les aus de presa i els grans felinos i cànids. Aquests sempre han estat considerats com una amenaça per als éssers humans, per patir directament la seva predación o per la competència pels recursos de caça, i han estat exterminats de manera sovint sistemàtica i duts a l’extinció en molts casos. En aquest capítol entrarien també, a més dels predadores, els paràsits i comensals dels carnívors.

En realitat pot haver fins a sis o set nivells tróficos de consumidors, rares vegades més, formant com hem vist no només cadenes basades en la predació o captura directa, sinó en el parasitisme, el mutualisme, el comensalisme o la descomposició.

• Descomponedores i detritívoros. Els primers són aquells organismes saprótrofos, com bacteris i fongs, que aprofiten els residus per mitjà de digestió externa seguida d’absorció (osmotrofia). Els detritívoros són alguns protistas i petits animals, que devoren (fagotrofia) els residus sòlids que troben en el sòl o en els sediments del fons, així com animals grans que s’alimenten de cadàvers, que és als quals es pot anomenar pròpiament carronyers.

Cadena tròfica

Cadena trófica (del grec throphe, alimentació) és el procés de transferència d’energia alimentosa a través d’una sèrie d’organismes, en el qual cadascun s’alimenta del precedent i és aliment del següent. També coneguda com cadena alimentosa, és el corrent d’energia i nutrients que s’estableix entre les diferents espècies d’un ecosistema en relació amb la seva nutrició.

 Xarxa tròfica

La xarxa tròfica és el conjunt de cadenes tròfiques o alimentàries d’un ecosistema. És a dir, és l’expressió del conjunt de relacions alimentàries que hi ha dintre d’un ecosistema, una manera de representar com circula la matèria i l’energia entre els seus membres.

Nivells tròfics d’un ecosistema

En ecologia, els nivells tròfics, són les categories en les quals es classifiquen els éssers vius segons la seva forma d’obtenir matèria i energia. Podem distingir tres nivells:

• El primer nivell tròfic està ocupat pels productors, organismes capaços de transformar la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l’energia de la llum del sol o de reaccions d’oxidació. Són els vegetals i alguns bacteris, anomenats organismes autòtrofs. La resta de nivells està integrat per sers heteròtrofs.
• Al segon nivell tròfic se situen els consumidors primaris o herbívors, que s’alimenten de vegetals.
• El tercer nivell tròficl’integrenels carnívors oconsumidorssecundaris,elsqualss’alimentendels herbívors.
  • Al següent nivell estan els carnívors finals o superdepredadors, que s’alimenten d’altres carnívors.
  • Hi ha altres consumidors, els omnívors, que ocupen el segon i el tercer nivell.

En aquesta successió d’etapes en les quals un organisme s’alimenta i és devorat, l’energia flueix d’un nivell tròfic a un altre. Tots els organismes juguen un paper important en aquest procés.