Encara que rares vegades pensem en elles, les glàndules del sistema endocrí i les hormones que alliberen influencien gairebé totes les cèl·lules, òrgans i les funcions del nostre cos. El sistema endocrí és fonamental en la regulació de l’estat d’ànim, el creixement i el desenvolupament, les funcions dels teixits, i el metabolisme, així com la funció sexual i els processos reproductius.
En general, el sistema endocrí s’encarrega dels processos corporals que ocorren lentament, com ara el creixement cel·lular. Els processos més ràpids, com la respiració i el moviment del cos són controlats pel sistema nerviós. Però tot i que el sistema nerviós i el sistema endocrí són sistemes independents, sovint treballen junts per ajudar el cos a funcionar.
Sobre el Sistema Endocrí
Les bases del sistema endocrí són les hormones i les glàndules. Com a missatgers químics del cos, les hormones transfereixen informació i instruccions d’un conjunt de cèl·lules a un altre. Encara que hi ha moltes hormones diferents que circulen pel torrent sanguini, cadascuna afecta només a les cèl·lules que estan genèticament programades per rebre i respondre al seu missatge.
Els nivells hormonals poden ser influenciats per factors com l’estrès, infecció, i els canvis en l’equilibri de líquids i minerals a la sang.
Una glàndula és un grup de cèl·lules que produeix i secreta, o emet, productes químics. Les glàndules seleccionen i extreuen materials de la sang, els processen i secreten el producte químic acabat per al seu ús en alguna part del cos.
Alguns tipus de glàndules alliberen les seves secrecions en àrees específiques. Per exemple, les glàndules exocrines, com les sudorípares i les glàndules salivals, alliberen secrecions sobre la pell o dins de la boca. Les glàndules endocrines, d’altra banda, alliberen més de 20 hormones importants directament al torrent sanguini, on poden ser transportats a les cèl·lules en altres parts del cos.
ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRÍ
- Algunes glàndules endocrines actuen exclusivament estimulant a altres glàndules endocrines. Així ho fan l’hipotàlem i la hipòfisi.
- Altres glàndules endocrines produeixen hormones que actuen sobre altres òrgans o teixits del cos humà, per exemple el pàncrees i les gònades (ovaris i testicles).
Hipotàlem – Hipòfisi
Se li pot considerar com una unitat funcional que es troba situada dins del crani, a la base de l’encèfal. L’hipotàlem és una part de l’encèfal que rep senyals nerviosos, perquè està format per neurones, però que tenen la capacitat de segregar substàncies. A aquestes neurones se les denomina neurosecretoras. L’hipotàlem té una funció nerviosa (es relaciona amb el somni i amb sensacions com la set i la fam) i una altra endocrina (coordina tota la funció hormonal). Els compostos alliberats per l’hipotàlem activen o inhibeixen la producció de les hormones de la hipòfisi.
La hipòfisi és un petita glàndula endocrina que penja de l’hipotàlem. La hipòfisi controla la resta de glàndules endocrines de l’organisme. També actua sobre determinats òrgans diana. També produeix hormones tròpiques, que són hormones que controlen la secreció d’altres glàndules endocrines, com el tiroide, les glàndules suprarenals, els testicles o els ovaris.
La hipòfisi està dividida en diversos lòbuls. Els que tenen relació amb el sistema endocrí són:
- L’adenohipòfisi o hipòfisi anterior.
- La neurohipòfisi o hipòfisi posterior.
A la taula següent es mostra un resum de les diferents hormones produïdes per la hipòfisi i els seus corresponents efectes o accions:
| Lòbul | Hormona | Òrgan Diana | Acció |
| Adenohipófisis(lòbulo anterior) | Hormona estimulant del tiroides (TSH) | Tiroides | Estimula el Tiroides |
| Hormona estimulant de l’escorça de les càpsules suprarrenals (ACTH) | Escorçasuprarrenal | Estimulació de l’escorça suprarrenal | |
| Hormona del creixement (STH) | Tots els òrgans | Estimula el creixement | |
| Hormona estimulant del cos lúti (LH) | Gònades | Estimula la secreció de testosterona i l’ovulació. | |
| Hormona estimulant del folícle (FSH) | Gònades | Maduració del folícle ovàric i formació d’espermatozous | |
| Prolactina | Mamelles | Creixement de les mamelles, secreció de llet. | |
| Neurohipófisis(lòbul posterior) | Antidiurètica | Renyons | Redueix la producció d’orina |
| Oxitocina | Úter i mamelles | Contraccions del’úter en el moment del part i producció de llet en les mamelles |
Tiroides i paratiroides
Es troben a la part anterior del coll, envoltant a la tràquea i la laringe.
- La tiroide és una glàndula regulada per la hipòfisi i manté una acció sobre el creixement dels ossos. La tiroide segrega dos tipus d’hormones, la tiroxina que estimula el creixement i desenvolupament de l’organisme, i la calcitonina, que afavoreix l’ossificació perquè estimula el dipòsit de calci en els ossos.
- La paratiroide es troba a la mateixa zona que el tiroide. Allibera la parathormona que promou l’alliberament de calci des dels ossos. És antagònica a la calcitonina.
L’excés de la producció hormonal de la tiroide produeix una malaltia anomenada hipertiroïdisme. El dèficit produeix hipotiroïdisme. Aquestes seran comentades posteriorment.
Pàncrees
És una glàndula mixta. Forma part de l’aparell digestiu i del sistema endocrí. Es troba sota l’estómac i està connectada amb el duodè.
L’aparell digestiu aboca el suc pancreàtic que intervé en la digestió dels aliments. Produeix dues hormones per al sistema endocrí i realitza aquesta funció a través de les cèl·lules dels anomenats illots de Langerhams:
- El glucagó afavoreix la degradació del glicogen emmagatzemat en els teixits i allibera glucosa a la sang per a la seva distribució als òrgans que ho necessitin. Recorda que la glucosa s’utilitza com a font d’energia per a les cèl·lules.
- La insulina té l’efecte contrari, ja que facilita l’absorció de la glucosa de la sang pels diferents teixits, principalment pels músculs. La glucosa és una font d’energia per als músculs.
Aquestes dues hormones regulen la concentració de sucre en la sang i els seus efectes són antagònics, és a dir, un fa el contrari de l’altra.
Quan el pàncrees no pot produir suficient insulina, la glucosa s’acumula a la sang i provoca una malaltia anomenada diabetis.
Glàndules suprarenals
Es troben sobre dels ronyons i adherides a ells. En aquestes glàndules es poden distingir dues zones perfectament diferenciades:
- La medul·la, que produeix uns compostos anomenats neurotransmissors. Aquests compostos actuen en el sistema nerviós vegetatiu, alertant a l’organisme davant de situacions d’emergència (adrenalina) i relaxant-lo (noradrenalina).
- L’escorça. La secreció hormonal de l’escorça suprarenal està regulada per la hipòfisi. Produeix dues hormones:
- Corticoides, que actuen en el teixit adipós regulant el metabolisme dels greixos per obtenir energia.
- Aldosterona, que intervé en la sang i els ronyons, controlant la quantitat d’ions Na / K en l’organisme (sang i orina).
Ovaris i testicles
També es consideren glàndules mixtes, ja que formen part de l’aparell reproductor, aboquen secrecions a l’exterior a través de conductes i, a més, produeixen hormones que aboquen a la sang.
Les glàndules sexuals o gònades són: els ovaris en el sexe femení i els testicles en el sexe masculí. Les hormones sexuals comencen a produir-se en la pubertat i originen la diferenciació sexual i els caràcters sexuals secundaris.
- Els ovaris produeixen dos tipus d’hormones; els estrògens afavoreixen l’aparició de caràcters sexuals femenins secundaris; la progesterona afavoreix el desenvolupament de la paret de l’úter (endometri) facilitant l’embaràs i inhibeix la producció de llet per les mames. Aquestes dues hormones controlen l’ovulació i el cicle menstrual.
- Els testicles alliberen testosterona, hormona que afavoreix l’aparició de caràcters sexuals secundaris masculins.
Glàndula pineal o epífisis
És una petita glàndula endocrina situada al cervell. Produeix melatonina, una hormona que afecta la modulació dels patrons de la son tant als ritmes circadians com estacionals.
Timo
Intervé en la fabricació de limfòcits i secreta alguna hormona relacionada amb el sistema immunitari.
Control hormonal
Els estímuls produïts dins o fora de l’organisme són captats pel sistema nerviós que elabora una resposta. Si la resposta és de tipus químic, es posa en marxa el sistema endocrí. Quan el sistema nerviós s’activa, l’hipotàlem estimula la hipòfisi. Aquesta glàndula allibera una hormona a la sang, que actua sobre un òrgan diana, produint una resposta.
Els òrgans diana poden ser qualsevol estructura del nostre organisme, fins i tot una altra glàndula. Aquesta segona glàndula endocrina, a l’activar-se, també allibera hormones a la sang i tindran la seva actuació sobre un altre òrgan diana, el qual produirà la resposta. Mitjançant l’acció inhibitòria d’una substància química o mitjançant l’acció de dues hormones antagòniques o oposades deixa d’actuar l’hormona quan ja no hi ha estímul.
Els nivells de l’hormona en sang són els que interrompen la seva producció. Aquest mecanisme que manté l’equilibri hormonal, es denomina retroalimentació o feedback.
biolulia.wordpress.com 