7.2.3. El problema de l’aigua

L’aigua intervé en la major part dels processos metabòlics dels éssers vius, és un recurs indispensable per a la vida i resulta imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. A més, és un recurs industrial importantíssim (com a matèria primera, com a dissolvent i com a refrigerant) i a més s’utilitza per a l’obtenció d’energia.

A la natura, l’aigua pateix una sèrie de canvis en què adquireix i cedeix energia en diferents etapes d’un recorregut circular anomenat cicle hidrològic.

Encara que l’aigua cobreix el 70% de la superfície del planeta, les aigües dolces superficials suposen únicament un 0,03% de les aigües del planeta. Anomenem fonts hídriques convencionals, dins del cicle natural de l’aigua, a les aigües dolces superficials (rius, llacs, torrents, etc.), i les subterrànies, que formen els aqüífers (pous, galeries, etc.). Anomenem fonts hídriques no convencionals a les aigües reciclades o depurades i a les dessalinitzades.

El món en desenvolupament esgota les reserves disponibles d’aigua a un ritme alarmant, posant en perill un bé fonamental per al futur de la humanitat. Cal evitar la contaminació de l’aigua, fer un ús racional de les reserves existents i dur aterme un consum responsable.

La problemàtica de l’aigua a nivell mundial.

L’aigua és un recurs renovable, encara que limitat degut entre altres coses al seurepartiment desigual en la superfície terrestre i a l’escassetat d’aigua dolça adequada per al consum humà.

L’escassetat d’aigua dolça es deu al gran creixement de la població, al desenvolupament de zones urbanes, a l’augment d’activitat agrícola i industrial, contaminació i desforestació.

Principalment, l’aigua es fa servir per diferents usos, tals com:

– Usos principals: Agricola (70 %), Activitats industrials (22%), Domèstic (8%)

– Usos secundaris (Energètic, industrial, recreatiu i cultural), que resulten prescindibles.

Als països desenvolupats, com Espanya, la quantitat mínima d’aigua necessària per persona és de 60 litres per día. Actualment a Balears, consumim uns 185 litres.

No obstant, també consumim aigua en produïr els aliments i els altres productes que consumim, encara que sigui de forma indirecta. Així, cada espanyol consumeix al dia uns 2.550 litres d’aigua.

El problema de l’aigua com a recurs és la sobreexplotació, la taxa de consum d’aigua és major que la de renovació, arribant a disminuir les reserves de forma alarmant. En el casde les aigües subterrànies arriba a ser molt més greu.

Per intentar pal·liar totes aquestes coses, hauriem d’intentar…

– Afavorir l’estalvi. Informar la ciutadania i posar els preus reals de l’obtenció d’aigua.

– Millorar l’eficiència. Millorar les xarxes de distribució i utilitzar el sistema per degoteigen agricultura.

– Impulsar la reutilització. Tornar a utilitzar l’aigua un cop depurada per a serveis en què no sigui necessària l’aigua potable.

L’aigua a Balears

A nivell estatal es calcula que el consum d’aigua per habitant i dia no s’atura d’augmentar: 2003 (167 litres/habitant i dia); 2004 (171 (litres/habitant i dia). En el cas de les Illes Balears les dades de 2004 parlen de 138 litres habitat i dia, que significa un augment del 9’2% respecte de l’any anterior. El consum d’aigua per a usos urbans ha crescut de l’ordre d’un 5% al 2000, en relació a l’any anterior. Això suposa un total de 90 Hm3 el que equival a un 34 % del total disponible de Mallorca. La resta es dedica a l’agricultura (64 %) i en menor grau a la indústria i a l’oci.

Les Illes Balears són un arxipèlag d’estructura calcària, fet que afavoreix la constitució d’aqüífers subterranis que són els principals proveïdors d’aigua per al consum humà, per a l’agricultura, i per a la resta d’activitats industrials, turístiques, etc. L’escassetat de l’aigua a les Illes Balears és generalitzada a les tres illes que, degut a la sobreexplotació, han vist com el seu subsòl s’anava salinitzant. D’altra banda, l’augment constant del consum per a ús turístic i residencial, sobretot en els mesos d’estiu en que les precipitacions són més baixes, ha obligat a cercar solucions que no venguin determinades per la pluviositat com és la dessalinització d’aigua de mar.

Albufera d'Alcúdia

Actualment, al conjunt de les Illes Balears un 30 % de l’aigua potable prové de plantes dessaladores de la Badia de Palma i Son Tugores. Una xifra que a la ciutat de Palma augmenta fins al 50% i al 30% al conjunt de Mallorca. La dessalinització de l’aigua de la mar però és un procés que implica un cost elevat, tant energètic com econòmic, de manera que un augment del consum d’aigua acaba convertint-se en un augment del consum energètic.

A hores d’ara, les diferents campanyes de conscienciació no semblen donar el resultat previst, ja que el consum global no s’atura de créixer i tampoc es prenen les mesures adients per aprofitar aquest important recurs, desaprofitant la lliçó dels anteriors pobladors de l’Arxipèlag que recollien, emmagatzemaven i utilitzaven amb seny aquest recurs limitat.

Una prova són els camps de golf, ja que es calcula que una d’aquestes instal·lacions de 150 hectàrees, que sovint amaguen processos d’especulació urbanística, implica una despesa anual de 10.000 a 15.000 m3 d’aigua equivalent a la necessària pel consum d’una població de 12.000 habitants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s