4.1. Salut i Malaltia

SALUD

Segons la OMS,

  • “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia.”
  • “La malaltia és una alteració de l’estat de salut, és a dir, la pèrdua transitòria o permanent del benestar físic, psíquic o social.”
  • “La qualitat de vida d’una persona és el seu grau de benestar, felicitat i satisfacció, que li permet actuar i sentir la seva vida de forma positiva, i depèn de la seva salut física i mental, el seu nivell d’autonomia i les seves relacions socials i amb l’entorn”. Depèn de:
    • La seva salut física i mental
    • El seu nivell d’autonomia
    • Les seves relacions socials i amb l’entorn

En la medicina xinesa, la salut és la capacitat d’un organisme per respondre adequadament a una àmplia gamma de desafiaments de manera que es garanteixi un manteniment de l’equilibri i de la integritat.

L’Ayurveda concebeix la salut i la malaltia en termes integrals, prenent en consideració la relació entre l’esperit individual i el còsmic, entre l’energia i la matèria. Cada ésser humà té quatre sentits espirituals i biològics: religiós, financer, procreatiu i instint per a la llibertat. La salut és la base per desenvolupar-los.

En Naturopatia s’entén per salut un estat de complet benestar físic, mental i espiritual, és a dir, sentir bé el cos i sentir-se bé amb si mateix, equilibrant els tres aspectes de l’ésser humà i permetent la seva evolució.

L’estat de salut d’una persona és, en general, el resultat de la interacció entre genotip i ambient, és a dir, està determinat per:

  1. Característiques biològiques de l’individu:
    • Absència de gens que perjudiquin la salut (malalties genètiques, com el Síndrome de Down) o hereditàries)
    • En altres casos el genotip no desencadena una malaltia però confereix certa predisposició a patir-la. (Per exemple certes malalties cardiovasculars que poden evitar-se amb una dieta adequada i exercici).
    • A més existeixen les malalties congènites, manifestades després del naixement i degudes a algun trastorn durant el desenvolupament embrionari o durant el part, algunes de les quals són a més genètiques.
  2. Medi ambient sà: Absència de factors insalubres:
    • Contaminació química: substància tòxiques de l’ambient
    • Factors físics extrems, fred, calor, humitat, soroll
    • Factors biològics: presència excessiva d’organismes paràsits ovectors de paràsits
  3. Hàbits de vida saludables
    • Alimentació adequada
    • Exercici físic
    • No exposició a ambients o substàncies nocives
  4. Sistema sanitari eficaç. Medi que permeti pel tractament de les malalties que es puguin adquirir

La salut és un dret individual i una responsabilitat social. L’alteració de la salut és la malaltia. El desequilibri físic, mental o social pot ocasionar malaltia en els éssers humans. Aquests factors estàn relacionats i són interdepenents.

MALALTIA

Les malalties són desequilibris en qualsevol dels tres estats de la salut: físic, mental i social.

Les malalties poden ser estats transitoris, alguna gent està malalt per una determinada causa durant un interval de temps (un grip, una fractura, etc.) o permanents o crònics que duren per a la resta de la vida de l’individu.

En una altra classificació podem dir que hi ha les que quan es superen deixen a l’individu com originalment (sense seqüeles), i d’altres que poden deixar trastorns o seqüeles transitòries, que requereixen un període de rehabilitació, i d’altres que poden o causar seqüeles permanents. 

Tipus de malalties

Les malalties tenen una classificació molt variable, depenent d’aspectes als quals s’atengui. Els diferents grups que poden incloure una o vàries malalties, de vegades no són mútuament excloents.

Infeccioses
No Infeccioses Ambientals Exposició a tòxics, factors extrems
Nutricionals Falta o excés de nutrients o de factors nutricionals
Traumatismes Accidents, violència, esport
Hereditàries o genètiques Alteracions en el genoma del individuo
Funcionals Alteracions cardiovasculars, nervioses
Autoimmunitàries Atac del propi sistema de defensa
Mentals Desequilibris cerebrals

Transmissió de malalties

Hi ha un gran nombre de substàncies, organismes o circumstàncies que poden causar mal a l’organisme humà. Per a la majoria d’aquestes alteracions l’organisme es modifica per suportar sense que tingui repercussions importants. L’organisme s’adapta sense presentar alteracions fins que aconsegueix neutralitzar el factor nociu. Aquesta capacitat del cos d’adaptar-se a canvis sobtats en les condicions del seu entorn s’anomena HOMEOSTASIS. Si la quantitat d’aquest factor és important l’organisme s’ha de modificar el seu funcionament normal i sorgeix la malaltia. En la malaltia l’organisme passa a un nou estat per combatre la causa del mal funcionament i la seva activitat normal es veu minvada i alterada. Si no s’aconsegueix superar la malaltia pot venir la mort de l’individu.

  • Per a una malaltia, l’etiologia és la seva causa principal identificada; representa el punt de partida per establir la malaltia. És el factor sine qua non per a la gènesi del procés patològic. No obstant això, en moltes malalties i processos succedanis, l’etiologia és incerta o desconeguda. En aquest aspecte, cal una distinció primària, la que fa de les síndromes entitats plurietiológiques, mentre que les malalties com a màxim tenen una única causa. En aquest context, cal destacar que al costat de l’etiologia se solen descriure els factors desencadenants de la malaltia. Sovint, coexisteixen determinades circumstàncies que no són causa (almenys directa) de la malaltia, actuen com a fets que donen inici al procés en si mateix. De vegades, per a una malaltia, es descriu el seu«etiopatogènia», és a dir: la seva etiologia i la seva patogènia de manera conjugats com un procés unificat.
  • Símptoma és, en medicina, la referència subjectiva que dóna un malalt per la percepció o canvi que reconeix com anòmal, o causat per un estat patològic o malaltia. El terme símptoma no s’ha de confondre amb el terme signe, ja que aquest últim és una dada objectiva i objectivable. El símptoma és un avís útil que la salut pot estar amenaçada sigui per alguna cosa psíquic, físic, social o combinació d’aquestes. Exemples de símptomes són: la distermia o sensació de tenir una alteració de la temperatura corporal (sensació de febre, calfreds), el mareig, la nàusea, el dolor, la somnolència, la cefalea, etc. Eliminar els símptomes d’una malaltia no és eliminar-la, moltes vegades és cotraproduent ja que alguns dels símptomes són adaptacions per evitar riscos majors (dolor, febre, inactivitat …).

Agents patògens

Agents

Infecciosos

Virus

Grip, Sida, Xarampió, Virola, Ràbia

Bactèries

Tuberculosis, Còlera, Pesta Úlcera

Fongs

Protozous

Malària, Malaltia del son

Animals

Platelmints

Solitària

Nematodes

Cucs intestinals

Àcars

Sarna

Insectes

Paràsits que causen mal com a vectores

Prions

Vaques loques

Substancies químiques

Toxines microbianes

Botulisme. Intoxicacions per xantofil·les

Toxines d’animals

Picadures de serps, insectes, aranyes, …

Al·lèrgens

Pol·len, pel d’animals, cutícula de àcars

Substancies contaminants

Aire

CO . O3 . SO2 . NOx . Hidrocarburs ….

Agua

Metales pesats, biocides, compostos orgànics

Superficies

Aliments

Aditius. Quantitat de aliments inadequada

Agents físics

Cops

Tràfic, treball, esport, violència

Renou

Calor

Ones de calor

Fred

Hipotèrmia

Agents psíquics socials i culturals

Violència física o psíquica

Familiar, laboral, social…

Aïllament o exclusió social

Discriminació por raça o estatus econòmic

Problemes afectius

Canvis en costums

One thought on “4.1. Salut i Malaltia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s