Tots els processos que hem estudiat estan relacionats entre ells i formen un cicle lent (500 m.a.) i repetitiu en què les plaques no només es fragmenten, ans es desplacen i tornen a fusionar-se entre si. És el cicle de Wilson, les etapes principals del qual podem observar al
següent esquema.
Els continents, en no patir subducció van trencant i topant al llarg del temps, a la vegada que recullen en aquestes col·lisions dels sediments dipositats en les conques sedimentàries.
A continuació s’explica un exemple del que pot esdevenir a un continent al llarg del temps. Partim d’un continent en el qual s’acaba de formar un orógeno bicontinental amb engruixament de l’escorça i formació de roques intrusives (ígnies i metamòrfiques). Aquest orògen s’anirà erosionant fins a formar un crató
- Obertura d’un continent per un rift
- Corrent ascendent de l’astenosfera
- Bombament. Elevació en altitud
- Vulcanisme
- Separació i formació de falles normals. Fossa tectònica
- Aprimament de l’escorça continental
- Acumulació de sediments continentals en fossa tectònica.
- La fossa tectònica és capaç d’acumular grans quantitats de sediments doncs, en ser l’escorça prima, es produeix un enfonsament pel pes dels propis sediments: subsidència
- Molts dels grans rius de la Terra discorren per rifts en què es va iniciar l’obertura però després va avortar.
- Formació d’escorça oceànica
- Si la separació continua l’escorça continental aprimada deixa pas a la formació d’escorça oceànica
- Vulcanisme fisural intens
- Es forma un oceà estret de costes elevades.
- Les costes dels continents separats coincideixen
- Acumulació d’evaporites si el clima és sec
- Ampliació de l’oceà
- Disminució d’altitud de la costa
- Els rius desemboquen a la costa que ja no és elevada
- Acumulació de grans volums de sediments. Formació del talús
- Del talús es produeixen allaus de sediments cap al fons oceànic: Glacis continental de turbidites
- Vora passiu madur allunyat de la dorsal
- Formació d’un marge actiu
- Trencament de l’escorça oceànica (En l’exemple s’ha produït prop de la costa)
- Formació d’una fossa oceànica.
- Sismicitat en pla
- Marge actiu
- Vulcanisme bàsic
- Prisma d’acreció i mar interior
- Formació d’un orógeno perioceánico
- Reactivació d’antigues falles.
- Formació de falles inverses.
- Engruiximent de l’escorça per incorporació de magmes a la base de l’escorça continental
- Formació d’un orógeno bicontinental
- Arribada d’escorça continental inclosa a la placa subducida
- Xoc d’escorces continentals
- Plegamineto i ascens dels sediments de la plataforma continental
- Formació de magmes i de roques ígnies i metamòrfiques
- Engrosamineto cortical
- Fusió de les escorces continentals implicades
- Formació de nou marge actiu després del continent
- Després de la fusió d’escorces contientales la subducció s’ha de produir en un altre lloc (en l’exemple després del continent que ha col · lisionat)
