9.1. Els terratrèmols

Un terratrèmol, sisme (del grec “σεισμός”, tremolor) o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l’escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques). Els més estranys són els sismes deguts a l’activitat volcànica o d’origen artificial (explosions per exemple). Es produeixen nombrosos sismes tots els dies, però la majoria no són sentits pels humans. Aproximadament cent mil sismes són gravats anualment sobre el planeta. Els més poderosos d’ells compten entre les catàstrofes naturals més destructores. La ciència que estudia aquests fenòmens és la sismologia i l’instrument d’estudi principal el sismògraf.

Els terratrèmols de major magnitud solen anar acompanyats d’altres de secundaris (però no necessàriament menys destructius) que segueixen el xoc principal i que reben el nom de rèpliques. Quan diversos esdeveniments ocorren simultàniament, o gairebé, poden haver estat induïts pel terratrèmol inicial en provocar altres fractures de la roca que ja era a prop del punt crític de la ruptura. L’origen del terratrèmol se situa generalment en una zona a l’interior de l’escorça terrestre, que en el cas dels terratrèmols més devastadors pot tenir una extensió de l’ordre d’un miler de quilòmetres, però generalment és possible determinar un punt precís com a origen de les ones sísmiques. Aquest punt es denomina hipocentre i és on s’origina el moviment d’una fractura preexistent (falla) o d’una nova fractura. La projecció vertical de l’hipocentre sobre la superfície de la Terra és el lloc que anomenem epicentre i és el punt on solen produir-se els danys més importants.

TIPUS

A la pràctica es classifiquen els sismes en tres categories segons els fenòmens que els ha engendrat:

Sismes tectònics.

Són de lluny els més freqüents i devastadors. Una gran part dels sismes tectònics es produeix als límits de les plaques, on hi existeix una lliscada entre dos mitjans rocosos. Aquesta lliscada, localitzada sobre una o diverses falles, és bloquejada durant els períodes intersísmics (entre els sismes), i l’energia s’acumula per la deformació elàstica de les roques. Aquesta energia i la lliscada són bruscament alliberades en el moment dels sismes. A les zones de subducció, els sismes representen la meitat dels destructors de la Terra, i dissipen un 75% de l’energia sísmica del planeta. Igualment, a nivell de les grans falles de desenvolupament, tenen lloc els sismes que tenen llars de profunditat intermediària (de 0 a 20 quilòmetres de mitjana) que corresponen a un 15% de l’energia sísmica.

L’alliberament de l’energia acumulada no es fa generalment en una sola sotragada, i poden produir-se diversos reajustaments abans de trobar una configuració estable. Així, es comproven rèpliques en resposta a la sotragada principal d’un sisme, d’amplitud decreixent, i sobre una duració anant d’alguns minuts amb més d’un any. Aquestes sotragades secundàries són de vegades més devastadores que la sotragada principal, ja que poden fer desplomar-se els edificis que només havien estat malmesos

Sismes d’origen volcànic

Són resultat de l’acumulació de magma a la cambra magmàtica d’un volcà. Els sismògrafs graven llavors una multitud de microsismes deguts a ruptures en les roques comprimides o al desflamejat del magma. La pujada progressiva dels hipocentres (vinculada a la pujada del magma) és un indici provant que el volcà és en fase de despertar i que una erupció és imminent.

Sismes d’origen artificial (o “sismes induïts”)

Són deguts a certes activitats humanes tals que preses, bombaments profunds, extracció minera, explosions subterrànies o proves nuclears, que poden comportar sismes de feble a mitjana magnitud.

Els terratrèmols engendren de vegades tsunamis, la potència destructora dels quals amenaça una part creixent de la humanitat, instal·lada a les ribes del mar. També poden amenaçar les instal·lacions petrolieres i relatives al gas extraterritorials i dispersar les descàrregues submarines que contenen deixalles tòxiques, deixalles nuclears i municions immerses. S’intenta preveure’ls, per protegir-se’n, amb l’ajuda d’una xarxa mundial d’alerta, que s’estableix a Indonèsia i Àsia del Sud, sobretot.

En certs casos, els sismes provoquen la liqüefacció del sòl: un sòl tou i ric en aigua perdrà la seva cohesió sota l’efecte d’una sotragada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s