El destí de l’Univers ve donat per la densitat de l’Univers. La preponderància de les proves fins ara, basades en les mesures de la taxa d’expansió i de la densitat, afavoreixen la teoria que l’Univers no es col.lapsarà:
Big Freeze o Heat Death:
El Big Freeze és un escenari sota el qual l’expansió continua indefinidament en un Univers que és massa fred per tenir vida. Podria ocórrer sota una geometria plana o hiperbòlica, perquè tals geometries són una condició necessària per a un Univers que s’expandeix per sempre. Un escenari relacionat és la Mort Calenta, que diu que l’Univers anirà cap a un estat de màxima entropia en el qual cada cosa es distribueix uniformement i no hi ha gradients, que són necessaris per mantenir el tractament de la informació, una forma de vida. L’escenari de Mort Calenta és compatible amb qualsevol dels tres models espacials, però necessita que l’Univers arribi a una eventual temperatura mínima.
1. Big Crunch; 2. Expansió indefinida; 3. Big Rip
Big Rip:
En un Univers obert, la relativitat general prediu que l’Univers tindrà una existència indefinida, però amb un estat on la vida que es coneix no pot existir. Sota aquest escenari, l’energia fosca causa que la taxa d’expansió de l’Univers s’acceleri. Portant a l’extrem, una acceleració de l’expansió eterna significa que tota la matèria de l’Univers, començant per les galàxies i eventualment totes les formes de vida, no importa com de petites siguin, es disgregaran en partícules elementals deslligades. L’estat final de l’Univers és una singularitat, ja que la taxa d’expansió és infinita.
Big Crunch:
La teoria del Big Crunch és un punt de vista simètric de la destinació final de l’Univers. Just amb el Big Bang va començar una expansió cosmològica, aquesta teoria postula que la densitat mitjana de l’Univers és suficient per aturar la seva expansió i començar la contracció. Si és així, es veuria com les estrelles tendeixen a ultraviolada, per efecte Doppler. El resultat final és desconegut, una simple extrapolació seria que tota la matèria i l’espai-temps en l’Univers es col · lapsaria en una singularitat espaciotemporal adimensional, però a aquestes escales es desconeixen els efectes quàntics necessaris per ser considerats (Vegeu Gravetat quàntica).
Aquest escenari permet que el Big Bang estigui precedit immediatament pel Big Crunch d’un Univers precedent. Si això passa repetidament, es té un univers oscilante.
Multivers:
Els multiversos (o Universos paral.lels) és un escenari en el qual encara que el Univers pot ser de durada finita, és un Univers entre molts. A més, la física dels multiversos podria permetre’ls existir indefinidament. En particular, altres Universos podrien ser objecte de lleis físiques diferents de les que s’apliquen en l’Univers conegut.
Fals buit:
Si el buit no és l’estat d’energia més baix (un fals buit), es podria col.lapsar en un estat d’energia menor. Això és anomenat esdeveniment de metaestabilidad del buit. Això fonamentalment alteraria l’Univers, les constants físiques podien tenir valors diferents, severament afectant als fonaments de la matèria.
Nivells indefinits:
El model cosmològic multi-nivell postula l’existència de nivells indefinits de l’Univers. Mentre l’existència del nostre nivell de l’Univers és finita, hi ha un nombre indefinit de nivells de l’Univers cadascun amb el seu principi i la seva fi, però el complet té una existència infinita.
La teoría més acceptada avui en dia és la del Big Rip.
biolulia.wordpress.com 