La Reproducció

La importància de la reproducció

Tots els éssers vius, des dels microorganismes més simples fins a es plantes o els animals més complexos, s’originen sempre a partir d’organismes semblants a ells. No existeix la generació expontània.

La reproducció és la capacitat de tota cèl·lula o ésser viu de produïr descendents semblants a ell mateix. La reproducció és la única funció vital que no va adreçada a la conservació de l’individu, sinó a fer possible la continuitat de la vida de l’espècie.

Reproducció asexual

La reproducció asexual és el procés a través del qual un organisme crea còpies idèntiques genèticament a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.

En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d’alguna d’aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l’espera del restabliment de circumstàncies favorables.

La hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de “separar-se” en dues o més parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l’habilitat de la reproducció vegetativa. Altres tipus de reproducció asexual inclouen la fissió binària, la fragmentació, la formació d’espores i la partenogènesi.

Reproducció Sexual

La reproducció sexual és més evolucionada que la asexual i més complexa, ja que es requereixen cèl·lules i òrgans especialitzats i, generalment, dos individus distints per a portar-la a terme. Les cèl·lules especialitzades es denominen gàmetes i es formen en les gònades, que són els òrgans especialitzats. La reproducció sexual implica canvis genètics, pel que les generacions descendents són distintes que les generacions parentales, poden millorar i obtenir-se combinacions genètiques més favorables.

En la reproducció sexual es porten a terme tres processos diferents:

  1. Gametogènesi: Procés de formació de gàmetes; a partir d’una cèl·lula mare es formen 4 gàmetes.
  2. Fecundació: Dos gàmetes de diferents individus es fusionen (s’uneixen els seus citoplasmas i els seus nuclis) originant una nova cèl·lula denominada ZIGOT.
  3. Desenvolupament embrionari:Processos pels quals un zigot es transforma per a donar un adult.

Els éssers unicelulares presenten una gametogénesis senzilla i un desenvolupament embrionari pràcticament inexistent. La fecundación implica un seriós problema, ja que cada vegada que s’uneixen dos nuclis, s’uneixen dues dotacions cromosòmiques, pel que si els adults tenien 20 cromosomes, el zigot tindrà 40 i per tant donarà lloc a nous adults amb 40 cromosomes, la qual cosa no pot ser, ja que es modificaria el nombre cromosómic de l’espècie, i aquest nombre ha de romandre estable. Per a mantenir aquesta estabilitat en el nombre de cromosomes s’ha desenvolupat un mecanisme especial de divisió nuclear que és la meiosis.