1.4..3. Formulació de teories

En el llenguatge ordinari, la paraula teoria és equivalent a “suposició”.  “Mantinc la teoria que …”, és equivalent a dir “Suposo que …”

En el llenguatge científic, la paraula teoria té un significat molt diferent al que s’utilitza en el llenguatge ordinari: “Una teoria científica és un conjunt de coneixements que poden abastar diverses lleis”. Les teories científiques expliquen les regularitats que descriuen les lleis científiques. Aquests són dos exemples de teories científiques:

  • Teoria geocèntrica
  • Teoria heliocèntrica

sistema_geocentricoTeoria Geocèntrica

En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικόgeokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l’univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l’edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avui dia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.

La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d’una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.

Teoria Heliocèntrica

HeliocentricEl model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios = déu grec del Sol i kentros = centre) és el model cosmològic segons en el qual el Sol és el centre del sistema solar i tots planetes orbiten al seu voltant. Va ser proposat per primera vegada a l’Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va evolucionar a través dels anys i de diferents filòsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de ser ressuscitat per Nicolau Copèrnic, va ser motiu d’una important disputa amb el model geocèntric.

Finalment, l’heliocentrisme es va imposar. Gran part dels problemes d’acceptació del model heliocèntric venien per motius religiosos. Si a la Bíblia surt que l’ésser humà és el centre de la creació perquè està fet a imatge i semblança de Déu, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l’univers.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s