8.4.1. Fonts d’Energia no renovables

L’energia no renovable o energia exhaurible és aquella font d’energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida. Fa referència a l’escala de vida humana, ja que processos com l’acumulació de carboni han tardat fins cinc-cents milions d’anys. Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s’esmenta com a combustibles exhauriblesenergia a partir de combustibles o fins i tot senzillament combustibles, encara que pròpiament parlant els combustibles en un futur proper poden consistir en matèria primera considerada renovables, com per exemple l’hidrogen.

472725-36828-48

Combustibles fòssils

Els combustibles fòssils es poden utilitzar en forma sòlida (carbó), líquida (petroli) o gasosa (gas natural). Són acumulacions de restes d’éssers vius que van viure fa milions d’anys i es van fossilitzar formant carbó o hidrocarburs. En el cas del carbó es tracta de boscos de zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas natural de grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. En tots els casos la matèria orgànica es va descompondre parcialment amb manca d’oxigen (descomposició anaeròbia) i sota l’acció de l’alta temperatura i pressió i de determinats bacteris de manera que van quedar molècules emmagatzemades amb enllaços d’alta energia.

L’energia més utilitzada al món és l’energia fòssil. Si es considera tot el que està en joc, és de summa importància mesurar amb exactitud les reserves de combustibles fòssils del planeta. Es distingeixen les “reserves identificades” encara que no estiguin explotades, i les “reserves probables”, que es podrien descobrir amb les tecnologies futures. Segons els càlculs, el planeta pot subministrar energia durant 40 anys més (si només s’utilitza el petroli) i més de 200 (si es continua utilitzant el carbó).

Combustibles nuclears

Public domain image, royalty free stock photo from www.public-domain-image.com

El nucli atòmic d’elements pesants, com l’urani, pot ser desintegrat (fissió nuclear) i alliberar energia radiant i cinètica. Les centrals termonuclears aprofiten aquesta energia nuclear per produir electricitat mitjançant turbines de vapor d’aigua. La calor s’obté en trencar els àtoms de minerals radioactius en reaccions en cadena exotèrmiques que es produeixen en l’interior d’un reactor nuclear.

Una conseqüència de l’activitat de producció d’aquest tipus d’energia són els residus nuclears, que poden tardar centenars de milers d’anys a desaparèixer i tarden molt temps a perdre la radioactivitat. L’avantatge inicial de l’energia nuclear front a la de combustibles fòssils era que semblava una energia neta, ja que no emet diòxid de carboni a l’atmosfera. També que, sent una alternativa a aquests, ha permès que aquests durin una mica més de temps i que resulta interessant per als països que no tenen pous de petroli ni gas natural però sí que tenen mines d’urani. Segons les diferents estimacions, queda urani extraïble per entre poc menys de quaranta anys i poc menys d’un segle.

Agrocombustibles

L’agromassa i els agrocombustibles són combustibles que es cremen per a obtenir energia en motors o en centrals tèrmiques.

agrocombustibles

De vegades s’empren barrejats amb combustibles fòssils, però que procedeixen de vegetals (fusta, blat, etc.) conreats extensivament o de productes de ramaderia, que posteriorment han de ser tractats industrialment.

Es consideren no sostenibles i no renovables a escala humana. Pot semblar que si una planta es pot conrear i pot créixer, és a dir que la podem produir, al contrari que l’urani o el carbó, hauria de ser renovable, però no ho és perque creix massa lentament comparat amb la velocitat amb la que els gastem i perque no hi ha prou espai a la Terra com per a conrear-lo. Caldria la superfície sencera d’uns quants planetes Terra només pels conreus d’agromassa necessaris per substituir l’energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.

La fusta i altres agrocombustibles similars ja s’havien usat de manera més o menys sostenible (s’han talat molts boscos sencers de manera irreversible per a obtenir la fusta dels arbres, per exemple) abans del carbó, que pràcticament els va substituir per complet. Al tercer quart del segle XX es van començar a estudiar de nou com a alternativa als combustibles fòssils i posteriorment es van desestimar per resultar igualment contaminants i exhauribles, i en canvi tenir un rendiment energètic molt menor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s