8.1.1. Característiques de la matèria

A. Característiques de la Matèria

Estem envoltats de matèria. Ara bé, no tota la matèria és igual. Com podem diferenciar unes substàncies de les altres? És correcte afirmar que el ferro pesa més que el paper? Ocupa més espai un quilogram de plom que un quilogram de palla?

 Et veus capaç de respondre a les preguntes plantejades? Fes-ho al teu quadern.

ScalePos_20RLI_2pantallas_weba.1. Massa

La massa és la quantitat de matèria que té un cos. La massa no es veu alterada per canvis de temperatura ni de pressió. Per mesurar-la utilitzem uns instruments anomenats balances.

Segurament deus haver vist balances quan vas a comprar fruita o carn al mercat. Les del mercat no són, però, les úniques balances que hi ha. De balances n’hi ha de moltes classes: des de les molt grans, per pesar objectes molt pesats, fins a les electròniques de precisió que pots trobar en un laboratori de química i que serveixen per pesar quantitats molt petites de substàncies.

  • Per mesurar la massa d’un cos s’estableix una comparació amb altres cossos dels quals ja en coneixem la massa.
  • Una unitat de mesura molt utilitzada és el gram, que és la quantitat de massa que hi ha en un centímetre cúbic d’aigua destil·lada a 3,98ºC i 1 atm de pressió.
  • També s’utilitza molt el quilogram, que és la unitat de massa del Sistema Internacional i equival a 1.000 g.

Per passar d’unes unitats a les altres és molt convenient utilitzar els anomenats FACTORS DE CONVERSIÓ, que són fraccions que tenen la mateixa quantitat al numerador i al denominador, però expressades en unitats diferents.

TABLA

Per exemple, són factors de conversió:

FACTORSSSS

Sempre hem de posar les unitats de massa que volem aconseguir en el numerador del factor i les que volem eliminar, en el denominador.

Per exemple, per passar una quantitat expressada en grams a quilograms, hem de multiplicar per un factor de conversió en el qual els grams estiguin en el denominador i els quilograms en el numerador.

EXEMPLEExpressa en grams les següents quantitats: 2 kg, 35 cg, 25 dag i 3 Mg.

EXEMM

EXERCICIS1. Expressa les següents quantitats en grams: 1.200 kg, 134 dg, 54 hg, 35 kg

2. Expressa les següents quantitats en quilograms: 4.500 g, 23 Hg, 650 dg, 64.000 mg

a.1.1. Massa i Pes

Molts cops es confonen els conceptes de massa i pes que, tot i que estan molt relacionats, no són en absolut el mateix. Vegem-ho.

La massa, com ja hem dit abans, és la substància que forma totes les coses, la quantitat de matèria que té un cos. El pes, en canvi, és la força amb què la Terra (o la Lluna o un altre planeta) atrau els cossos.

Si anéssim a la Lluna, la nostra massa seguiria essent la mateixa, però el pes seria molt més petit que a la Terra. Així doncs, podríem fer salts de molts metres sense cap dificultat. Això és perquè la força de la gravetat de la Lluna és molt més petita que la de la Terra. Encara més espectacular és el cas dels astronautes dins una nau espacial sense gravetat. Alguna vegada hauràs vist imatges en les que els pots veure flotant dins la nau. En aquest cas, el seu pes és zero però la seva massa és la mateixa que la que tenien a la Terra.

cubo

cubic-metre-diagrama.2. Volum

El volum és el lloc que ocupa la matèria a l’espai. Tota la matèria ocupa un volum, tant si està en estat sòlid, líquid o gasós.

A diferència de la massa, el volum es veu influenciat pels canvis de temperatura i de pressió. Això es manifesta especialment en la matèria en estat gasós.

Com en el cas de la massa, per mesurar volums necessitem unes unitats. En el Sistema Internacional, la unitat de volum és el metre cúbic (m3), que és el volum que ocupa un cub que tingui un metre d’aresta.

El metre cúbic és una unitat molt gran i per això en la vida diària s’utilitzen altres unitats més petites. La més coneguda és el litre (L). Un litre equival a un decímetre cúbic.

En la següent taula tens les unitats més habituals i les seves equivalències.

hecccLiitr

Per canviar d’unitats també farem servir factors de conversió. Mira els següents exemples:

Tant sòlid és un rellotge com una síndria. Tot i així, mentre la síndria té una forma regular, el rellotge en té una d’irregular. Per tant, els cossos sòlids es poden dividir en dos tipus:

  • Regulars: són els que tenen formes geomètriques ben definides, per exemple un cub, una esfera, un con, etc.
  • Irregulars: són els que no tenen forma ben definida. La majoria d’objectes són irregulars: una roca, unes sabates, una làmpada, etc.

El volum dels sòlids regulars es pot calcular fàcilment amb un conjunt de fórmules matemàtiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s