2.4. La respiració en les plantes

A les plantes no és possible apreciar cap moviment respiratori i tampoc existeixen òrgans especials encarregats de l’intercanvi de gasos. Però les plantes respiren, i en elles la respiració s’acompanya del mateix intercanvi de gasos que en els animals.

L’intercanvi de gasos

internal_structure_of_leaf1316996784133respiracio de celulesEn respirar, les plantes prenen oxigen del medi i expulsen aquest diòxid de carboni. Però aquest no és l’únic intercanvi de gasos que les plantes realitzen amb el medi. Amb la fotosíntesi, les plantes incorporen diòxid de carboni i expulsen oxigen; un intercanvi de gasos amb el medi contrari al que ocorre durant la respiració. Durant el dia, la quantitat de diòxid de carboni que entra a la planta per a la fotosíntesi és tan elevada que supera, en molt, a la sortida d’aquest gas procedent de la respiració. amb el oxigen passa una cosa semblant. La quantitat d’oxigen produït en la fotosíntesi és molt més gran que l’oxigen consumit per la respiració.

Per poder apreciar els intercanvis respiratoris cal situar la planta a la foscor o utilitzar parts de la planta que no facin la fotosíntesi, com les llavors o les arrels. El que no ha d’impedir concloure que les plantes respiren tant amb llum com en la foscor.

La circulació dels gasos respiratoris

L’oxigen de l’aire, o l’oxigen dissolt en l’aigua, pot penetrar per totes les parts de la planta. Però ho fa, fonamentalment, a través dels estomes de les fulles. A l’interior, l’aire recorre els espais entre les cèl·lules i realitza directament amb elles l’intercanvi de gasos. Cedeix l’oxigen i recull el diòxid de carboni.

Les substàncies orgàniques contenen energia

Un cacauet o un terròs de sucre contenen substàncies orgàniques que, al cremar en l’aire, alliberen l’energia que contenen. De manera similar, els organismes obtenen energia de la “combustió” d’una part de les substàncies orgàniques que aconsegueixen amb l’aliment o elaboren per fotosíntesi.

La combustió d’una substància orgànica produeix diòxid de carboni i només és possible si hi ha oxigen en l’aire que l’envolta.

En els mitocondris de totes les cèl·lules ocorre un procés similar, anomenat respiració cel·lular, en què les substàncies orgàniques “es cremen”. Encara que no és exactament una combustió, en la respiració cel·lular:

  • La matèria orgànica es degrada i es transforma en substàncies inorgàniques, com el diòxid de carboni i l’aigua.
  • Es consumeix oxigen.
  • S’allibera l’energia continguda en les substàncies orgàniques. Una part d’aquesta energia s’allibera en forma de calor, però la major part pot ser utilitzada per les cèl·lules per: la divisió cel·lular, la construcció de grans molècules, el moviment, etc.

La respiració és un procés cel·lular que necessita oxigen i produeix diòxid de carboni, en ell s’allibera l’energia que un ésser viu utilitza per créixer, reproduir-se, mantenir la seva temperatura o moure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s