10.3.1. L’efecte hivernacle induït.

En els últims 150 anys s’ha elevat la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera a causa de l’activitat humana, principalment industrial i agrícola, i només en l’últim segle s’ha incrementat en més d’un 30 %. Això està ocasionant una intensificació de l’efecte hivernacle i, amb això, un augment de la temperatura mitjana del planeta. Altres gasos responsables són el metà i els òxids de nitrogen.

Activitats que generen gasos d’ efecte hivernacle.

  • La crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural), principalment en centrals tèrmiques, els incendis forestals, les incineradores, la combustió de motors d’explosió, etc., Són activitats que alliberen a l’atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni. La destrucció de grans superfícies de bosc ha impedit consumir, mitjançant la fotosíntesi, l’excés d’aquest gas.
  • La fermentació intestinal del bestiar i la combustió de la biomassa, dels carbons i del gas natural són les activitats responsables de l’augment de l’emissió de metà (CH4).
  • Entre els principals emissors d’òxids de nitrogen es troben els tubs d’escapament dels vehicles de transport i l’ús d’adobs nitrogenat s en l’agricultura que, en descompondre, originen aquest gas.

Conseqüències de l’augment de l’efecte hivernacle.

Segons els experts, la conseqüència directa de l’augment d’aquest efecte ja s’està notant en l’actualitat, havent pujat la temperatura mitjana del planeta almenys 1 ºC en els últims 30 anys, (si seguim a aquest ritme l’elevació de la temperatura mitjana del planeta d’aquí a 40 anys, en 2.050 haurà pujat entre 3 i 4 °C), ja estem produint un canvi climàtic les principals repercussions són aquestes:

  • Està disminuint la superfície gelada dels casquets polars, el que produeix l’extinció dels óssos polars i la pujada del nivell del mar i, per tant, la inundació de moltes zones costaneres.
  • S’està incrementant la freqüència de fenòmens meteorològics extrems ( sequeres, inundacions… ), ja que la calor augmenta el nivell d’evaporació, de manera que s’altera el règim de pluges i vents.
  • L’escassetat d’aigua està afectant a uns 3 000 milions de persones a l’Índia, Àfrica del sud, la major part de Sud-amèrica, el centre i sud d’Europa, Orient Mitjà i Austràlia.
  • Estan desapareixent gran part dels boscos tropicals, amb la consegüent extinció de nombroses espècies.

Acords internacionals per frenar l’efecte hivernacle

  • La Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, Brasil, 1992). Es va redactar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, en la qual s’instava als països industrialitzats a disminuir les emissions de gasos hivernacle per a l’any 2010.
  • Protocol de Kyoto ( Japó, 1997 ). S’hi establia que els països industrialitzats haurien de reduir les seves emissions una mitjana del 5,2 % respecte de les emissions de 1990 per a l’any 2012. Espanya el va signar, però no ho complim.
  • La Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica, 2002). Es va aconseguir la majoria requerida per a l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto, tot i la negativa dels Estats Units i Austràlia.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s