1.2.2. Cèl·lules eucariotes

Esquema d’una cèl·lula animal típica, amb els components subcel·lulars. Orgànuls: (1) nuclèol (2) nucli (3) ribosoma (4) vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (6) aparell de Golgi (7) citosquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (9) mitocondris (10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols

Són les cèl·lules que tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN rodejat d’una membrana.

Tenen estructura eucariota les cèl·lules dels animals, plantes, algues, fongs i protists (algues i protozous). La cèl·lula eucariota és la unitat estructural i funcional de tots els organismes pluricel·lulars.

La cèl·lula eucariota és capaç de realitzar les tres funcions vitals i es pot definir com una estructura biològica constituïda per tres parts :

La membrana citoplasmàtica

És el límit extern de la cèl·lula. Està formada per una capa contínua de lípids entre la qual hi ha diverses proteïnes. La seva funció principal és regular l’intercanvi de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula.

Aquesta membrana pot presentar unes prolongacions mòbils: els cilis i els flagels. Els cilis són curts i nombrosos, i el flagels, llargs i poc abundants. La seva funció és possibilitar el moviment de molts organismes unicel·lulars.

La membrana d’algunes cèl·lules, les anomenades ameboides, pot deformar-se transitòriament i emetre pseudòpodes, unes prolongacions arrodonides o filamentoses que els permeten desplaçar- se i capturar aliment.

Presenta formes i grandàries molt diferents. Generalment tenen una mida d’uns uns 0,020 mm, però algunes cèl·lules eucariotes com el rovell de l’ou de gallina, tenen més d’un centímetre de diàmetre.

El citoplasma

Constitueix la major part de la seva massa i és format bàsicament per aigua, un 70%, i proteïnes, d’un 15% a un 20%. Aquestes proteïnes componen el citosquelet cel·lular, una densa xarxa de filaments que confereix a la cèl·lula una forma estable.

El citoplasma conté també els orgànuls cel·lulars o citoplasmàtics. Gairebé totes les cèl·lules presenten reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacúols, mitocondris i ribosomes. Les cèl·lules vegetals també tenen cloroplasts, i les animals, centrosoma i lisosomes.

El nucli

A les cèl·lules eucariotes, el material hereditari (ADN) està separat del citoplasma per un embolcall membranós doble, amb porus, anomenat membrana nuclear. Durant la major part de la vida cel·lular, l’ADN és dins del nucli com una massa desorganitzada de filaments que rep el nom de cromatina. Durant la reproducció cel·lular, s’organitza i s’empaqueta per formar els cromosomes.

Dins del nucli s’observen un o dos corpuscles esfèrics, els nuclèols, on es produeixen els ribosomes.

Es diferencien dos tipus principals: cèl·lules animals i  cèl·lules vegetals.

CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL I VEGETAL

Dins de la cèl·lula eucariota distingim entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal. Entre elles hi ha diferències estructurals (presenten orgànuls exclusius) i funcionals ( la cèl·lula vegetal és autòtrofa, mentre que l’animal és heteròtrofa)

Cèl·lules animals

Són cèl·lules eucariotes molt més arrodonides que les vegetals perquè només estan delimitades per la membrana cel·lular.

El nucli ocupa normalment una posició central.

Dins del citoplasma s’observen molts orgànuls cel·lulars: el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, els mitocondris (més nombrosos i més grans que els de les cèl·lules vegetals), els lisosomes (molt abundants), el centrosoma (exclusiu de les cèl·lules animals), els vacúols (més petits i menys nombrosos que a les cèl·lules vegetals i amb funcions diferents) i els ribosomes.

Les cèl·lules animals  no presenten cloroplasts ni vacúols.

Recordes quina és l’estructura d’una cèl·lula animal: Repàs als orgànuls de la cèl·lula animal

Cèl·lules vegetals.

Les cèl·lules vegetals són cèl·lules eucariotes que tenen la membrana citoplasmàtica envoltada per una capa de cel·lulosa anomenada paret cel·lular.

Aquesta segona coberta els dóna forma angulosa i una consistència més rígida. També presenten nombrosos cloroplasts, uns orgànuls de color verd degut al fet que contenen clorofil·la, amb els quals poden realitzar la fotosíntesi. La presència, a les cèl·lules adultes, de grans vacúols desplaça el nucli cap a un costat. A les cèl·lules joves, en canvi, el nucli conserva la posició central.

Les cèl·lules vegetals  no tenen ni cilis ni flagels, tampoc centrosoma.