7.6. Desenvolupament sostenible

Els termes desenvolupament sostenible, desenvolupament perdurable i desenvolupament sustentable s’apliquen al desenvolupament socioeconòmic, i la seva definició es va formalitzar per primera vegada en el document conegut com a Informe Brundtland (1987), fruit dels treballs de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, creada en Assemblea de les Nacions Unides el 1983. Aquesta definició es va assumir en el Principi 3 de la Declaració de Rio (1992). És a partir d’aquest informe quan es va delimitar el terme anglès sustainable development, i d’aquí mateix va néixer la confusió entre si existeix o no cap diferència entre els termes desenvolupament sostenible i desenvolupament sostenible. A partir de la dècada de 1970, els científics van començar a adonar-se que moltes de les seves accions produïen un gran impacte sobre la naturalesa, pel que alguns especialistes han assenyalat l’evident pèrdua de la biodiversitat i elaborar teories per explicar la vulnerabilitat dels sistemes naturals (Boullón, 2006).

L’única diferència que existeix entre desenvolupament sostenible i desenvolupament sostenible és la traducció a l’espanyol del terme anglès: en el cas mexicà es va traduir com a desenvolupament sostenible i en altres països de parla hispana com desenvolupament sostenible,  però cal notar que sempre guarda la mateixa essència i significat que es va donar en l’informe de Bruntland, on es defineix així:

“Satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per atendre les seves pròpies necessitats.”

L’àmbit del desenvolupament sostenible pot dividir conceptualment en tres parts: ecològic, econòmic i social.

Es considera l’aspecte social per la relació entre el benestar social amb el medi ambient i la bonança econòmica. El triple resultat és un conjunt d’indicadors d’acompliment d’una organització en les tres àrees. S’han de satisfer les necessitats de la societat com alimentació, roba, habitatge i treball, ja que si la pobresa és habitual, el món estarà encaminat a catàstrofes de diversos tipus, incloses les ecològiques. Així mateix, el desenvolupament i el benestar social, estan limitats pel nivell tecnològic, els recursos del medi ambient i la capacitat del medi ambient per absorbir els efectes de l’activitat humana. Davant aquesta situació, es planteja la possibilitat de millorar la tecnologia i l’organització social de manera que el medi ambient pugui recuperar-se al mateix ritme que és afectat per l’activitat humana.

Acords internacionals, conferències, cimeres internacionals i informes.

La Carta de la Terra és una declaració de principis ètics fonamentals per a la construcció d’una societat global justa, sostenible i pacífica al segle XXI. La Carta busca inspirar en tots els pobles un nou sentit d’interdependència global i de responsabilitat compartida per al benestar de tota la família humana, de la gran comunitat de vida i de les futures generacions. La Carta és una visió d’esperança i una crida a l’acció.

La Carta de la Terra es preocupa especialment per la transició cap a formes sostenibles de vida i el desenvolupament humà sostenible. L’eradicació de la pobresa, el desenvolupament econòmic equitatiu, el respecte als drets humans, la democràcia i la pau són metes interdependents i indivisibles. Per tant, el document ofereix un nou marc ètic integral i inclusiu per guiar la transició cap a un futur sostenible.

Entre els anys 2000 i 2008 ha estat avalada per més de 2400 organitzacions internacionals, i representa l’interès de centenars de milions de persones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s