7.5. El canvi climàtic global

Hem de diferenciar entre el temps meteorològic i el clima. El temps meteorològic pot canviar en només segons. El clima és més estable i recull els valors estadístics mitjans durant centenars d’anys. El canvi climàtic, gairebé amb tota probabilitat, és el major problema socioambiental a què s’enfronta la humanitat en l’actualitat.

El desembre del 2009, a Copenhaguen, es va perdre l’oportunitat perquè les nacions del món arribessin a un nou acord que entrés en vigor abans que finalitzi el Protocol de Kyoto.

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d’un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l’atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic limita el terme aun canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables“.

Què és el canvi climàtic?

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D’aquesta manera, impedeixen que part d’aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui d’uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L’efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l’atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d’aquests gasos naturals amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha augmentat i que s’hi han abocat, a més, gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest canvi s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Gasos amb efecte d’hivernacle

Els gasos amb efecte d’hivernacle són components gasosos de l’atmosfera, tant naturals com d’origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d’aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l’atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s’anomena efecte d’hivernacle perquè l’absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

L’atmosfera influeix fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 °C, però l’atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d’ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l’atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d’uns quinze microns. Així, l’atmosfera ja no és transparent. El CO2 que està actualment en l’atmosfera, en una proporció 367 p.p.m., absorbeix esta radiació igual que el vapor d’aigua. El resultat és que l’atmosfera escalfa i torna a la terra part deixa energia, raó per la qual la temperatura superficial és d’uns 15 °C, i dista molt del valor d’equilibri sense atmosfera. A este fenomen se l’anomena efecte hivernacle i el CO2 i el H2O són els gasos responsables d’això. Gràcies a aquest efecte hivernacle podem viure.

La paradoxa del Sol feble

Al principi de l’existència de la Terra, el Sol emetia el 70% d’energia i la temperatura d’equilibri sense atmosfera era de 41 °C. Hi ha constància de l’existència d’oceans i de vida des de fa 3.800 milions d’anys, i per això la paradoxa del Sol feble només pot explicar-se per una atmosfera amb molt més CO2 que en l’actualitat i amb un efecte hivernacle més gran.

El CO2 com a regulador del clima

Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents estacions meteorològiques indiquen que el planeta s’està escalfant. Els últims 10 anys han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en el futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d’acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d’escalfament, generalment conegut com a efecte hivernacle. A mesura que el planeta s’escalfa, els casquets polars es fonen. Atès que la neu té un elevat albedo torna la major part de radiació que incideix sobre ella a l’espai. La disminució dels casquets també afectarà perquè l’albedo terrestre farà que la Terra s’escalfi encara més. L’escalfament global també ocasionarà que s’ evapori més aigua dels oceans. El vapor d’aigua actua com un gas hivernacle. Així, hi haurà un major escalfament. Això produeix el que s’anomena efecte amplificador. De la mateixa manera, un augment de la nuvolositat a causa d’una major evaporació contribuirà a un augment de l’albedo. El problema és de difícil predicció ja que, com es veu, hi ha retroalimentacions positives i negatives.

Naturalment, hi ha efectes compensadors. El CO2 juga un important paper en l’efecte hivernacle: si la temperatura és alta, s’afavoreix el seu intercanvi amb els oceans per a formar carbonats. Llavors l’efecte hivernacle decau i la temperatura també. Si la temperatura és baixa, el CO2 s’acumula perquè no s’afavoreix la seva extracció i, així, augmenta la temperatura. El CO2 exerceix, per tant, un paper regulador molt important.

Un parell de mals exemples per a la Terra

No obstant el CO2 no pot conjugar qualsevol desviació:

  • Venus té una atmosfera amb una pressió que és 94 vegades la terrestre, i està composta en un 97% de CO2. La inexistència d’aigua va impedir l’extracció de l’anhídrid carbònic de l’atmosfera. Aquest es va acumular i va provocar un efecte hivernacle desbocat que va augmentar la temperatura superficial fins a 465 °C, capaç de fondre el plom.
  • En Mart l’atmosfera té només una pressió de sis hectopascals i encara que està composta en un 96% de CO2, l’efecte hivernacle és escàs i no pot impedir ni l’oscil·lació diürna de l’ordre de 55 °C en la temperatura, ni les baixes temperatures superficials que aconsegueixen mínimes de sota de 0 °C en latituds mitjanes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s