7.3. Riscos ambientals

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d’un fenomen natural o a una acció humana. El risc ambiental representa una àrea determinada dins del més ampli dels riscos, que poden ser avaluats i previnguts.

Els riscos poden classificar com a riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogènics, deguts a les accions humanes.

Central de Txernobyl (Ucraïna) després de l’explossió

– Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d’infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les seves conseqüències

– Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic hagut mai) o el de Txernòbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins ara) són antropogènics.

En la terminologia de les Ciències Ambientals s’usa interferència per referir-se al solapament de les activitats i la presència humana amb els fenòmens naturals sense el qual no existirien riscos. De la interferència així entesa depèn també la importància dels. L’activitat econòmica i la residència de la població poden crear situacions de risc o sotmetre a les poblacions a riscos d’origen natural, en augmentar la seva exposició. El risc depèn de Tres factors:

1) La perillositat (Probabilitat de que es produeixi un determinat succés)

2) La vulnerabilitat (Percentatge de víctimes i danys prevists, en qualsevol cas mitigables amb mesures preventives). Es parla de vulnerabilitat per referir-se a la importància dels efectes esperats, que no depèn només del fenomen o accident temut, sinó de les mesures de prevenció i de protecció. És paradigmàtica, en aquest sentit, la diferent intensitat dels efectes en els éssers humans dels terratrèmols, quan es comparen les diferents formes de resposta en països com el Japó, Xile i Haití.

3) També s’ha de tenir en compte una tercera variable, Valor de la zona afectada o exposició (E), expresa el nombre de persones que viuen en una zona o el valor ecològic, econòmic o cultural de la zona.

Llocs més sensibles als riscos

Existeixen moltes zones poblades en llocs amb gran probabilitat de sofrir catastrofes naturals.

La presència d’aigua dolça; rius, llacs, etc, i la proximitat del mar han estat els llocs preferits pels assentaments humans. Aquestes zones són molt més susceptibles de patir INUNDACIONS

 

 

 

L’augment de la població i l’ocupació del territori és un altre factor que ha fet augmentar el risc natural de patir una catàstrofe

Altres zones perilloses són les pròximes als límits de plaques, on la probabilitat de terratrèmols o d’erupcions volcàniques és molt elevada.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s