7.1.3. Dos models de desenvolupament: Carta del Cap indi Sealth davant l’intent de comprar les seves terres

“Com es pot comprar o vendre el firmament, ni encara la calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l’aire ni del fulgor de les aigües, com podrien vostès comprar-los?

Cada parcel·la d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada brillant mata de pi, cada gra de sorra a les platges, cada gota de rosada en els foscos boscos, cada altell i fins al so de cada insecte és sagrat a la memòria i al passat del meu poble. La sàvia que circula per les venes dels arbres duu amb si memòries dels pells vermelles.

Els morts de l’home blanc obliden el seu país d’origen quan inicien els seus passejos entre les estrelles; en canvi nostres morts mai poden oblidar aquesta bondadosa terra, ja que és la mare dels pells vermelles. Som part de la terra i així mateix, ella és part de nosaltres. Les flors perfumades són les nostres germanes, el cérvol, el cavall, la gran àguila, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, els humits prats, la calor del cavall i l’home, tots pertanyem a la mateixa família.

… L’aigua cristal·lina que corre pels rius i rierons no és només aigua, sinó també representa la sang dels nostres avantpassats. Si els venem la terra han de recordar que és sagrada i han d’ensenyar als seus fills que és sagrada i que cada reflex fantasmagòric en les clares aigües dels llacs conta amb successos i memòries de les vides de les nostres gents. La remor de l’aigua és la veu del pare del meu pare.

… L’aire té un valor inestimable per al pell vermella, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè, la bèstia, l’arbre, l’home, tots respirem el mateix aire. L’home blanc no sembla conscient de l’aire que respira; com un moribund que agonitza molts dies, és insensible al pudor, però si els venem les nostres terres, han de recordar que l’aire no és inestimable, que l’aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté.

… Sóc un salvatge i no comprenc altra manera de vida. He vist a milers de búfals podrint-se en les prades, morts a trets per l’home blanc des d’un tren en marxa. Sóc un salvatge i no comprenc com una màquina fumejant pot importar més que el búfal al que nosaltres matem només per sobreviure.

Què seria de l’home sense els animals? Si tots fossin exterminats, l’home també moriria d’una gran solitud espiritual; perquè el que succeeix als animals també li succeirà a l’home. Tot va enllaçat. Han ensenyar als seus fills que la terra que trepitgen són les cendres dels nostres avis. Inculquin als seus fills que la terra està enriquida amb les vides dels nostres semblants a fi que sàpiguen respectar-la. Ensenyin als seus fills el que nosaltres hem ensenyat als nostres, que la terra és la nostra mare. Tot el que li ocorri a la terra li ocorrerà als fills de la terra. Si els homes escupen a terra, s’escupen a si mateixos.

Això sabem: la terra no pertany a l’home, l’home pertany a la terra. Això sabem. Tot va enllaçat, com la sang que ens uneix a una família. Tot va enllaçat. Tot el que ocorri a la terra li ocorrerà als fills de la terra. L’home no va teixir la trama de la vida, ell és només un fil. El que fa amb la trama l’hi fa a si mateix.

… Però vostès caminaran cap a la destrucció envoltats de glòria, inspirats per la força del Déu que els va portar a aquesta terra i que, per algun designi especial, els va donar el domini sobre ella i sobre el pell vermella. Aquesta destinació és un misteri per a nosaltres, doncs no entenem per què s’exterminen els búfals, es domen els cavalls, se saturen els racons secrets dels boscos amb l’alè de tants homes i s’atipa el paisatge dels exuberants pujols amb cables parlants.

On és el matoll? Destruït. On és l’àguila? Va desaparèixer. Acaba la vida i comença la supervivència.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s