Tema 7. Cap a una gestió sostenible del planeta

Estem en una situació d’emergència planetària. El sistema polític i econòmic basat en la màxima producció, en el hiperconsum de les societats «desenvolupades», l’explotació il·limitada de recursos i el benefici com a únic criteri de la bona marxa econòmica és insostenible.

Un planeta limitat no pot subministrar indefinidament els recursos que aquesta explotació exigiria. Per això s’ha imposat la idea que cal anar a un desenvolupament real, que permeti la millora de les condicions de vida de tota la humanitat, però compatible amb una explotació racional del planeta, que cuidi l’ambient, acabi amb la injusta distribució de la riquesa, amb la pobresa extrema. És l’anomenat desenvolupament sostenible.

La definició més coneguda de desenvolupament sostenible és la de la Comissió Mundial sobre Ambient i Desenvolupament (Comissió Brundtland), que el 1987 el va definir com el desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per enfrontar-se a les seves pròpies necessitats .

Fins a la segona meitat del segle XX, el nostre planeta semblava immens, pràcticament sense límits, i els efectes de les activitats humanes quedaven localment compartimentats. Aquests compartiments, però, han començat a dissoldre durant les últimes dècades i molts problemes (augment d’efecte hivernacle, destrucció de la capa d’ozó, pluja àcida, escalfament global, esgotament de recursos, explosió demogràfica, desequilibris insostenibles, conflictes destructius, pèrdua de diversitat biològica i cultural) han adquirit un caràcter global que ha convertit «la situació del món» en objecte directe de preocupació.

Aquesta situació d’emergència planetària està associada a comportaments individuals i col·lectius orientats a la recerca de beneficis particulars a curt termini, sense atendre les conseqüències per als altres o les futures generacions. Hem d’analitzar els grans problemes del planeta i buscar urgents solucions.

Els educadors i la ciutadania en general no estem parant suficient atenció ni donant respostes a aquesta situació davant crides com les de les Nacions Unides a la cimera de la Terra (celebrades a Rio, 1992; Johannesburg, 2002; Bali, 2007; etc. ).

El desenvolupament científic i tecnològic assolit en les últimes dècades ha proporcionat un major control de les malalties, la reducció de la mortalitat infantil, l’increment de l’esperança de vida, les majors taxes d’alfabetització de la història, unes cotes més altes de benestar social , etc.

No obstant això, aquest desenvolupament s’ha distribuït de manera molt desigual, deixant de banda a molts dels països en vies de desenvolupament i fent més rics als més rics i més pobres als més pobres, i no s’han tingut en compte les conseqüències de les accions, actuant com si les dimensions de la Terra fossin infinites i els seus recursos il·limitats, i com si la resta dels éssers vius, diferents a la nostra espècie, fossin prescindibles.

Es tracta de revisar el que estem fent i cap a on estem dirigint les nostres passes. Som ara el que hem fet en el passat i serem en el futur el que estem sent i fent en el present. Actuem ara que encara som a temps. És essencial comprendre la rellevància que tenen les nostres accions -el que fem o deixem de fer- i construir una visió global de les mesures en les quals podem implicar-nos, establir compromisos d’acció en els centres educatius i de treball, als barris, en les propis habitatges … actuant com a veritables activistes il·lustrats en l’educació per a un futur sostenible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s