4.2. Agressions i factors de risc

Hi ha una sèrie de factors que influeixen en la salut:

  • L’ambient
  • El mateix organisme
  • Els hàbits de vida
  • L’entorn sociocultural

Causes de mortalidad. (a) Homes, (b) Dones, a Espanya 2004.

AGRESSIONS AMBIENTALS FÍSIQUES

Radiacions ionitzants. 

Un dels recursos que l’ésser humà fa servir, en un gran nombre d’activitats, són els materials radioactius. Des del primer moment del descobriment de la radioactivitat i el subsegüent desentranyament de la matèria, es van desenvolupar aplicacions d’utilitat per a la societat. Els camps en què més ha progressat aquesta tecnologia han estat la medicina, la indústria, la investigació i la producció d’energia elèctrica.

La radioactivitat és la propietat que tenen certs elements (radionúclids) de desintegrar-se espontàniament. En aquest procés modifiquen la seva estructura nuclear mitjançant l’emissió de radiacions en forma de partícules alfa (capacitat de penetració baixa i poder de ionització alt), beta (major penetració i meno rionització que les alfa) i radiacions electromagnètiques gamma (gran penetració i menor ionització que les alfa i beta).

L’emissió d’aquestes radiacions fa que l’àtom vagi modificant la seva estructura, convertint-se així en altres isòtops o altres elements, fins perdre gran part de la seva activitat radioactiva i fins i tot, en la majoria dels casos, convertir-se en elements estables.El període de semidesintegració (interval de temps necessari perquè el nombre d’àtoms d’un radionúclides redueixi a la meitat per desintegració espontània) és també específic de cada nucli inestable. Aquest període oscil·la entre fraccions de segon i milions d’anys.

Aquestes radiacions, però, són formes d’energia que poden canviar l’estructura de les molècules de les nostres cèl·lules. N’hi ha:

  • Naturals: Raigs ɣ i UV solars, radiació α, ɞ i ɣ de minerals radioactius
  • Artificials: Residus nuclears

Sorolls.

Sons no desitjats amb efectes de diferent naturalesa:

  • Fisiològics: Pèrdua d’audició, augment del ritme cardiorespiratori, dificultat per agafar el son, augmentde la secreció d’adrenalina.
  • Psíquics: Estrès, canvis en el comportament, neurosi.

Variacions de temperatura.

Intervals tèrmics grans poden predisposar al cos a la malaltia i agreujar certes patologies.

AGRESSIONS AMBIENTALS QUÍMIQUES

Contaminació de l’aire.

Modificació de la composició química de l’aire que afecta la salut de l’ésser humà idels ecosistemes. Els contaminants principals són:

  1. Diòxid de Carboni (CO2).Potser el més conegut de tots, per la seva condició de ser el que més s’emet quotidianament, provinent en la seva majoria per la crema de combustibles fòssils per a obtenció d’energia i un dels principals causants de l’augment de la temperatura de la terra (l’anomenat Efecte Hivernacle). No obstant això, es creu que aquesta condició de alterador del clima pot ser revertida, en una gran quantitat d’anys òbviament, si aquesta quantitat és portada a un nivell pràcticament nul i si el regne vegetal, al costat dels sediments en conjunt amb les grans masses d’aigua compleixen amb la seva condició d’embornals de carboni.
  2. Monòxid de Carboni (CO). A més de ser un gas contaminant del medi ambient, és un tòxic volàtil d’elevada perillositat, ja que és causant de mort per asfíxia tant en persones com en animals, a causa de la manca de transport d’oxigen (ja que conforma la carboxi-hemoglobina, d’unió química molt més estable, i la sang adquireix una coloració vermell carmí). Principalment prové d’una combustió incompleta, emès en menor proporció per la fuita dels automòbils (en conjunció amb el diòxid de carboni, entre altres), encara que pot presentar-se en qualsevol cas d’incendi.
  3. Monòxid de nitrogen (NO). Un altre dels gasos provinents de la crema de combustibles fòssils, es tracta d’un contaminant d’acció secundària, ja que en entrar contacte amb l’aire s’oxida ràpidament, transformant-se en diòxid de nitrogen (NO2) i posteriorment, després d’una reacció química amb les núvols (que recordem, són grans masses d’aigua) forma l’àcid nítric, que després precipita en el fenomen estudiat i denominat com Pluja Àcida.
  4. Metà (CH4). Un dels gasos contaminants en el qual poc té a veure la mà de l’home, ja que la seva formació és deguda a la descomposició de matèria orgànica (generalment de cadàvers) o en els excrements d’animals d’herbívors, sempre que es compleixin les condicions d’un ambient amb baixa concentració d’oxigen. És un altre dels responsables d’escalfament global del planeta, per la seva gran capacitat de retenir la calor dins de l’atmosfera.
  5. Diòxid de Sofre (SO2). Provinent de la crema de carbó que contingui alguna concentració donada de sofre, i igual que el monòxid de nitrogen, contamina mitjançant una acció secundària, per un procés d’oxidació i hibridació que dóna lloc a la formació d’Àcid Sulfúric (H2SO4) un altre de els components de l’efecte batejat com Pluja Àcida. És recognoscible fàcilment per descolorir les fulles de les plantes, a més de posseir un gran poder corrosiu sobre materials de construcció carbonatats, com la pedra calcària (CO3Ca) o el marbre, per la qual cosa solen fer estudis del nivell de sofre en les estructures més afectades .
  6. Clorofluorocarbonis (CFC). Són els principals destructors de la Capa d’Ozó que té la tasca de filtrar els raigs UV provinents de la radiació solar, nocius per a la salut i causants de greus danys en la pell i en les plantes, a més que són un dels responsables del denominat efecte hivernacle.  Des que l’1 de gener de 1989 va entrar en vigència el Protocol de Mont-real, aquests gasos es troben prohibits per a la seva utilització, lligat generalment a climatitzacions i refrigeracions, que prenien contacte a l’atmosfera per desperfectes o al moment de rebutjar aquests dispositius. També eren utilitzats com a gas propel·lent en alguns aerosols, que actualment porten la llegenda “Lliure de CFC” o similars, i utilitzen diòxid de carboni generalment.
  7. Ozó (O3). Si bé és constituent de la Capa d’Ozó que ens cuida de la radiació ultraviolada, aquest gas té una propietat lesiva en cas de trobar-se en una concentració que es troba per sobre del normal, generalment de 0.01 kg ^ -1, causant irritacions a la gola i les fosses nasals, sumat al fet que algunes plantes poden patir alteracions durant la seva etapa de desenvolupament.

Contaminació de l’aigua.

Els abocaments de diferents tipus fan que l’aigua perdi qualitat i es faci insalubre.

  1. Contaminants orgànics. Aigües fecals, pesticides, greixos, etc. provoquen la proliferació de microorganismes i són tòxics.
  2. Contaminants Inorgànics. Nitrats, fosfats, àcids, sals i metalls pesants, afavoreixen l’eutrofització de l’aigua i en molts casos són bioacumulables, resultant tòxics.
  3. Biològics. Microorganismes de diferents tipus que causaran infeccions de vegades mortals.

Contaminació dels aliments.

Restes de plaguicides, metalls pesants, antibiòtics i hormones a la carn,additius alimentaris, etc. Els seus efectes es veuen en ocasions a llarg termini.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s