3.3. Moviments de les plaques. Tipus de Límits.

Límits de plaques

Són les vores d’una placa i és aquí on es presenta la major activitat tectònica (sismes, formació de muntanyes, activitat volcànica), ja que és on es produeix la interacció entre plaques. Hi ha tres classes de límit:

  • Divergents o constructius: són límits en els quals les plaques se separen unes d’altres i, per tant, emergeix magma des de regions més profundes (per exemple, la dorsal mesoatlántica formada per la separació de les plaquesd’Euràsia i Amèrica del Nord i les d’Àfrica i Sud-amèrica).
  • Convergents o destructius: són límits en els quals una placa xoca contra una altra, formant una zona de subducció (la placa oceànica s’enfonsa sota de la placa continental) o un cinturó orogènic (si les plaques xoquen i es comprimeixen). Són també coneguts com “vores actius”.
  • Transformants: són límits on les vores de les plaques llisquen una respecte a l’altra al llarg d’una falla de transformació.

En determinades circumstàncies, es formen zones de límit o vora, on s’uneixen tres o més plaques formant una combinació dels tres tipus de límits.

LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS

En les vores constructives es crea litosfera oceànica amb una escorça formada de basalt i gabre i un mantell format per pteridotites

Fisiográficamente, les vores divergents corresponen amb grans cadenes muntanyenques submarines denominades dorsals mesoceánicas, amb longituds majors a 5,000 km. De fet són les cadenes muntanyenques més llargues observades a la Terra. En la seva part central són tallades longitudinalment per nombroses falles normals formant grábenes, el que dóna lloc a una depressió en la carena del sistema anomenada zona rift. Just per sota d’aquesta, l’escorça terrestre arriba als gruixos més baixos coneguts (~ 5 km), el qual contrasta fortament amb l’espessor en els interiors continenteles que arriba a assolir els 80 km.

Una altra de les característiques fisiogràfiques dels límits divergents és que aquests no són continus. Estan formats per segments tallats per falles perpendiculars a l’eix de les dorsals. Aquestes falles se’ls denomina “falles transformants”.

A la zona de rift de les dorsals és comú observar activitat volcànica de tipus fisural. És a dir, el magma s’injecta a la llarg de fractures o fissures sense formar volcans (amb les seves característiques formes còniques). També es registren nombrosos terratrèmols. No obstant això, aquests són de baixa magnitud donat el prim de l’escorça oceànica a la zona de rift.

La major part dels límits divergents es troben sota el mar i donen lloc a dorsals oceàniques. Hi ha, però, un límit divergent en l’est d’Àfrica que està literalment partint en dos aquest continent; s’estén des de Moçambic fins a Etiòpia (Gran Valle del Rift), es continua en el Mar Roig i arriba fins a la vall del Riu Jordà i el Mar Mort a Orient Pròxim.

Característiques de les dorsals

  • Formades per litosfera fina.
  • Presenta falles normals en superfície
  • Sismicitat poc intensa i superficial
  • La descomplesión de les plaques en separació provoca una fusió parcial de les roques que produeix magmes bàsics amb pocs volàtils que ascendeixen a l’escorça i deixa roques metamòrfiques ultrabàsiques.
  • Vulcanisme i plutonisme bàsic:
    • Basalts superficials (volcànica bàsica)
    • Gabros profunds (plutònica bàsica)
    • Peridotites en mantell (plutònica ultrabásicas)
  • L’expansió de les dorsals va de 2 a 18 cm / any
  • La zona central de la dorsal és elevada segons augmenta la distància descendeix en profunditat fins a uns 6 km en fons oceànics.
  • Capa sedimentària molt escassa que va creixent al allunyar-se del centre de la dorsal
  • Edat de les roques augmenta en allunyar-nos de la dorsal.

LÍMITS CONVERGENTS O DESTRUCTIUS

En les vores destructives conflueixen plaques litosfèriques. Una d’elles s’introdueix per sota de l’altra (placa subducida) i va descendint en profunditat augmentant la seva temperatura i la seva pressió destil·lant materials cap a l’escorça i incorporant la resta de la placa al mantell. Les vores destructius són, per tant, asimètrics.

Les característiques de les vores convergents depenen del tipus de litosfera de les plaques que xoquen. Sovint les plaques no llisquen en forma contínua, sinó que s’acumula tensió en ambdues plaques fins arribar a un nivell d’energia acumulada que sobrepassa el necessari per produir el lliscament brusc de la placa marina. L’energia potencial acumulada és alliberada com pressió o moviment, a causa de la titànica quantitat d’energia emmagatzemada, aquests moviments ocasionen terratrèmols, de major o menor intensitat. Els punts de major activitat sísmica solen associar-se amb aquest tipus límits de plaques.

En funció del tipus de litosfera que xoca, poden ocórrer tres coses:

Col·lisió de Litosfera Oceànica amb Litosfera oceànica

Una placa subdueix sota l’altra iniciant-se la fusió i l’activitat volcànica. Els volcans creixen des del fons oceànicoriginant cadenes d’edificis volcànics que emergeixen com a illes, conegudes com arc d’illes volcàniques. Aquests arcs estan situats a 100-300 km de la fossa submarina que es forma en el punt de subducció. Són exemples d’arxipèlags originats així les Aleutianas, les illes Mariannes, Tonga, Japó i les illes de la Sonda, iles fosses associades a ells. Els procesos que ocorren en aquestes vores són:

  • Formació d’una fossa oceànica per curvatura de les plaques, com a conseqüència de la col·lisió.
  • Possible prisma d’acreció de sediments en el contacte
  • Metamorfisme d’alta pressió i baixa temperatura.
  • Estrats molt plegats i fallats
  • Fusió de basalt i gabro de l’escorça i roques superficials per l’aigua i carbonats subducida
  • Arc insular a 100 – 200 Km de la fossa.
  • Roques volcàniques intermèdies aflorants.
  • Roques plutòniques profundes
  • La litosfera continua descendint fins 400-600 km on passa a formar part de l’astenosfera
  • Anomalia tèrmica. Triga a escalfar-se.
  • Metamorfisme d’alta pressió i baixa temperatura.
  • Terratrèmols en pla descendent. Nombrosos en intensos
  • Plànol de Benioff que correspon a la zona de contacte entre plaques
  • Després del arc insular pot formar-se un centre d’expansió del fons oceànic, la qual cosa provoca la forma d’arc de les illes volcàniques. El motiu no és ben conegut

Illes aleutianes. Exemple d'arc d'illes per col·lisió de dues plaques oceàniques

Col·lisió Litosfera Oceànica amb Litosfera Continental

Una placa amb escorça oceànica col · lideix amb una placa amb escorça continental la qual, en ser méslleugera, “flota” sobre la oceànica que s’enfonsa (subduce) en el mantell. En arribar a una profunditat d’uns 100 km es desencadena la fusió parcial, que origina un flux ascendent de magma (roca fosa) que originaplutons i volcans que creixen sobre el continent. Es formen així arcs volcànics continentals i grans fossesoceàniques, tots dos paral · lels a la costa. El punt d’intersecció de les dues plaques es diu zona de subducció i allí es forma una fossa oceànica on es van acumulant sediments en una estructura anomena daprisma d’acreció.

Característiques:

  • Correspon als marges continentals actius
  • La placa subducida és la d’escorça oceànica, més densa.
  • Es forma una fossa per curvatura de la placa de litosfera oceànica
  • Els sediments poc densos i compactes formen prisma d’acreció.
  • Abundants falles inverses i plecs
  • Pot ascendir fins a la superfície en oceans amb molts aportacions o molt antics
  • Elevació progressiva de la placa continental per compressió i aportació de magmes de placa subdicida
  • Vulcanisme bàsic o intermedi (andesita). Més petit que arcs insulars
  • Sismicitat en escorça continental i prisma d’acreció, però sobretot en pla de subducció
Aquest tipus de vora convergent és el que es dóna a la costa pacífica d’Amèrica del Sud, on la Placa de Neixi, totalment oceànica, deriva cap a l’est i col · lisiona amb la Placa Sud-americana que deriva cap a l’oest, el magma ascendent ha format la serralada dels Andes, amb centenars de volcans actius i una intensa activitat sísmica.
Col·lisió Litosfera Continental amb Litosfera Continental

Quan una placa oceànica en subducció conté també litosfera continental, la subducció continuada acabaràunint els dos blocs continentals que, atès que tots dos suren en l’astenosfera, col · lisionaran. Això plega ideforma els sediments acumulats al llarg del marge continental originant una nova serralada composta per roques sedimentàries i metamorfizadas.

  • Correspon amb serralades intracontinentals (també anomenades bicontinentales)
  • No és una estructura permanent durant el temps, ja que les plaques implicades acaben fusionant.
  • Comença quan en una subducció entre litosfera oceànica i continental la placa subducida té també litosfera continental
  • Aproximació continental:
    • Prisma de accreción a la zona de subducció
    • Plegament dels sediments del talús del continent amb marge passiu
    • Vulcanisme en placa no subducida
  • Xoc de litosfera continental
    • Subducció incompleta d’una placa sota una altra
    • A la placa subducida es produeix una plana al principi submergida que després s’omple amb sediments.
    • A la zona de contacte superficial una cadena muntanyosa principalment de sediments oceànics que es trobaven entre els dos continents
    • A la placa no subducida es forma un altiplà per engrosamineto cortical
    • Sismicitat elevada: Plànol de contacte entre plaques i tots els falles de deformacions produïdes en el xoc
    • Plecs i falles inverses
    • Vulcanisme mitjà i àcid
    • Metamorfisme regional. Magmatisme àcid
  • Cessament de la subducció
    • La litosfera continental en ser gruixuda i lleugera no pot patir una subducció completa.
    • Es fonen les dues escorces continentals.
    • Si l’empenta de les plaques continua es forma una nova zona de subducció a la zona de litosfera oceànica d’una es les plaques fusionades.
  • Desmantellament del massís
    • Els xocs de litosfera continental amb continental poden formar cadenes de prop de 10 km d’altitud i les arrels de l’escorça poden estendre fins a 80 Km de profunditat
    • En fondre les escorces l’erosió actua ràpidament sobre el massís per l’elevada energia potencial dels seus materials.
    • El ritme depèn de les condicions meterorológicas ja agents actuants però és de l’ordre de centenars de metres per milió d’anys.
    • La serralada està elevada molt més temps del que suggereix aquest ritme pel fenomen d’elevació isostàtica: ascens de l’escorça per descàrrega dels materials erosionats en ser les seves arrels molt profundes.
    • L’elevació isostàtica fa aflorar roques profundes, metamòrfiques i ígnies

VORES PASIVES. FALLES TRANSFORMANTS

Falla transformant o vora transformant és la vora de desplaçament lateral d’una placa tectònica respecte a l’altra. La seva presència és notable gràcies a les discontinuïtats del terreny.

Aquest tipus de falles connecta les dorsals mesoceánicas, altres simplement acomoden el desplaçamententre plaques continentals que es mouen en sentit horitzontal. La falla transformante més coneguda és la Falla de Sant Andrés, a Califòrnia (EE. UU.).

La falla o vora transformant es produeix en les vores passius d’una placa tectònica i es caracteritza per ser una falla de desplaçament horitzontal, on les plaques es desplacen una al costat de l’altra causa de l’expansió del sòl oceànic sense produir ni destruir litosfera.

Aquestes falles connectarien els cinturons actius globals en una xarxa contínua que divideix la superfície externa de la Terra en diverses plaques rígides, per tant la Terra es compon de plaques individuals i és al llarg de les falles transformants on és possible el moviment relatiu entre elles.

La majoria de les falles transformants uneix dos segments d’una dorsal oceànica. A més a través de lesfalles transformants l’escorça oceànica creada en les dorsals pot ser transportada a una zona de destrucció, és a dir les fosses submarines.

Anuncis

One thought on “3.3. Moviments de les plaques. Tipus de Límits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s