2.1.3. L’astronomia a l’Edat Mitjana

Durant l’Edat Mitjana l’astronomia no va ser aliena a l’estancament que van patir les ciències i arts. Durant aquest llarg període va predominar el llegat ptolemaico de sistema geocentrista recolzat per l’Església, a causa essencialment al fet que aquest era d’acord amb les escriptures en les quals laTerra i l’home són els centres de la creació divina.

Al segle XV es va renovar l’interès en l’estudi dels cels gràcies, en part, a l’escola de traductors de Toledo, creada pel rei Alfons el Savi (1221-1284) qui comencen a traduir antics textos astronòmics.

Personatges com Johannes Müller Regiomontano (1436-1476), van començar a realitzar observacionsastronòmiques ia discutir les teories establertes al punt que Nicolau de Cusa (1401-1464), en 1464 va plantejar que la Terra no es trobava en repòs i que l’univers no podia concebre com finit, començant d’alguna manera a esquerdar el sistema imperant fins aquell moment.

Durant aquest desafortunat període obscurantista van ser els àrabs qui van continuar els estudis astronòmics aportant treballs importants i que tindrien posterior repercussió en l’astronomia occidental: van traduir l’Almagesto; van donar nom i catalogar molts estels. Dins dels seus principals exponents estroben Al-Batani (858-929), Al Sufi (903-986) i Al-Farghani (805-880), una autoritat en el sistema solar. Aquests coneixements arriben a Europa Central amb les invasions turques d’Europa Oriental al llarg del segle XV.

Al-Battani (858-929), és molt conegut per haver aconseguit una determinació precisa de l’any solar com 365 díes, 5 hores, 46 minuts i 24 segons (durant el segle IX!). De les seves observacions en Ar Raqqah i Damasc, on va morir, va ser capaç de corregir algunes de les troballes de Ptolemeu, que prèviament eren tinguts com autèntiques. Es va adonar, per exemple, que el punt que Ptolomeu havia indicat com afeli es desplaçava i calcular la velocitat d’aquest moviment amb força exactitud. També va determinar el moment de l’equinocci amb un error menor a les dues hores i va aconseguir calcular amb molt poc error l’angle que forma l’eix de la Terra amb el seu pla de rotació. Copèrnic esmenta el seu deute amb Al-Battani i el cita en el llibre que va iniciar la revolució copernicana: De Revolutionibus Orbium Coelestium.

En 995, Al-Hakin va fundar a la ciutat del Caire, la “Casa de la Ciència” i, poc després, al voltant de l’any 1000, Ibn Yunis recopilar les observacions astronòmiques dels últims 200 anys i va publicar les”Taules Hakenitas”, anomenades així per la seva protector, Al-Hakin. Al mateix temps, Avicena o IbnSina elaborar el seu “Compendi de l’Almagest” i un assaig sobre “la inutilitat de la endevinació astrològica”. El 1080 Azarquiel elaborar les “Taules toledanes”, utilitzades durant més d’un segle per establir elmoviment dels planetes.

Els astrònoms àrabs van començar a rebutjar la concepció dels epicicles de Ptolomeu molt abans del renaixement a Europa, ja que segons els seus estudis, els planetes havien girar al voltant d’un cos central i no al voltant d’un punt. En aquesta concepció van jugar especial paper Averroes, Abúqueber i Alpetragio.

En 1262 Nasir al-Din al-Tusi (Mohammed Ibn Hassan), assistit amb astrònoms xinesos, va culminaramb èxit la construcció de l’observatori de Maragheh. Modificà el model de Ptolemeu, realitzant traçats de gran precisió dels moviments dels planetes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s